Violència obstètrica i dol perinatal en un mateix embaràs: el cas de l'Ovidi

El mes d'abril l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, feia pública la mort del seu fill, l'Ovidi, a les 39 setmanes de gestació. Va fer-ho públic a través de les xarxes socials per visibilitzar el dol perinatal i "trencar el tabú".

Ara, dos mesos després, ell i la seva dona --l'Andrea, que prefereix no tenir gaire presència als mitjans-- han parlat amb Roger Escapa a "El suplement" de Catalunya Ràdio sobre el trànsit del dol, la importància de l'acompanyament, la violència obstètrica i el dret dels acompanyants a tenir la baixa paternal.

Un moment feliç, malgrat tot

"Si som avui aquí és perquè vam tenir el part que vam tenir."

L'Ovidi va néixer un 15 d'abril, el mateix dia que la mare del Lluc. Faltaven 7 dies per arribar a les 40 setmanes, però aquell matí l'Andrea va notar que no es movia: "Vaig tenir la intuïció, una intuïció de mare, que alguna cosa no anava bé".

Van anar a l'hospital i allà els van confirmar les pitjors notícies: "No hi ha batec". El cordó umbilical tenia un nus que es va estirar i això havia tallat el reg sanguini i se li va aturar el cor. En aquest punt, van haver de començar el treball de part.

"Ens agrada dir que va ser un dels dies més feliços de la nostra vida, encara que soni contradictori. Vam viure el part amb emoció, vam ser feliços d'abraçar-lo, i vam tenir un acompanyament fantàstic. Vam viure una experiència molt i molt bonica i molt trista a la vegada."

En pujar a l'habitació, però, "la cosa va canviar, ens va caure el món a sobre". Expliquen que l'endemà van poder visitar-los les seves tres filles i d'altres familiars, "van tenir l'oportunitat de conèixer-lo, tocar-lo i abraçar-lo".

"És molt reparador, el part que vam tenir i que les nenes i la família hi poguessin ser i que ens deixessin tot aquest espai."

Violència obstètrica: dos dols en el mateix embaràs

"La història de l'Ovidi comença tal com va acabar". A les 5 setmanes de gestació, l'Andrea va tenir unes pèrdues i a l'hospital li van diagnosticar un embaràs ectòpic. Li van comunicar que l'embaràs no podia tirar endavant i que havia de passar a quiròfan per extirpar-li la trompa.

"A l'hospital no em van tractar com una dona de dol, sinó que era a la mateixa sala que altres mares que anaven a parir."

Després de l'operació van explicar a les filles que havien tingut un avortament, "el vam plorar un mes sencer". Al cap d'un mes, en anar a una revisió, el metge els va comunicar que havia estat un error mèdic.

"L'Ovidi seguia viu, havia sobreviscut a una anestèsia general, una laparoscòpia i un raspat."

Un error mèdic que li va comportar un estrès posttraumàtic després d'un mes de dol. Una situació que va requerir tractament psicològic.

"Vaig patir un episodi de violència obstètrica a l'inici de l'embaràs que em va desempoderar totalment com a dona."

L'Andrea i el Lluc esperen que, compartint el seu testimoni, es visibilitzi i es respecti més el dol perinatal: "Quan va néixer l'Ovidi a mi se'm va tractar com una dona en dol, però, en canvi, en aquell mateix hospital, quan estava de 5 setmanes, el tracte va ser tot el contrari, i això també s'ha d'explicar".

"Vaig patir més i vaig estar més trista amb el tracte rebut la primera vegada que ara."

Reivindiquen el dret a la baixa de paternitat

Després del naixement de l'Ovidi, Lluc Salellas no va poder agafar la baixa de paternitat.

Segons la legislació actual, les dones que pareixen fills sense vida després dels 180 dies de gestació tenen dret a la prestació per naixement i cura del menor, és a dir, al permís de maternitat de 16 setmanes.

No passa el mateix en el cas dels pares o de les mares no gestants. La Seguretat Social denega sistemàticament aquests permisos i el Tribunal Suprem ha generat jurisprudència que ho avala.

"Jo, com a pare, l'únic dret que tinc és per mort de familiar directe. Aquesta és una de les coses que l'Estat i el govern espanyol, progressista, hauria de canviar el més aviat possible."