15 comarques de Catalunya no tenen cap centre públic d'educació especial
Fins a 15 comarques catalanes no tenen cap centre d'educació especial de titularitat pública, segons ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio". És la realitat del Garraf, l'Alt Camp, el Solsonès i el Moianès. També totes les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. El pòdcast de Catalunya Ràdio "Comarcal 947", amb Eloi Barrera, ha recollit testimonis de famílies afectades per aquesta situació
En el cas de famílies de l'Alt Pirineu amb fills que tenen discapacitat severa, han de marxar a viure a altres municipis que sí que tinguin aquests equipaments, o bé han d'internar el menor en un centre adaptat. És el cas de la Maria Mas, de Peramola. La seva filla ha d'anar a una escola d'educació especial de Manresa, a 80 quilòmetres de casa seva.
Si jo visqués a Barcelona, hi ha associacions, fundacions i molts serveis. En canvi, al Pirineu i pre-Pirineu, t'has d'espavilar.
La Maria lamenta la manca de resposta de les administracions. "Tens un problema i no et donen cap sortida", assegura. "És molt fotut perquè això t'ensorra el projecte de vida que tens." Aquesta veïna de Peramola recorda que si ha aconseguit alguna cosa, ha estat després de mobilitzar-se. "Vam arribar a tallar una carretera, i gràcies a això, es va desencallar una mica la situació. Ara ja tenim la Maria al centre d'educació especial de Manresa", explica.
L'ideal seria tenir-la a prop, però això no pot ser i ens conformem sabent que està ben atesa.
Escola inclusiva?
De les 15 comarques sense centres d'eduació especial públics, 9 no en tenen tampoc de privats. Es tracta del Garraf, l'Alt Camp, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Solsonès i el Moianès. El Departament d'Educació recorda que l'estratègia de la Generalitat és anar reduint l'existència d'aquest tipus de centres arreu del país. L'objectiu és que els alumnes amb diversitat funcional vagin a escoles ordinàries i evitar així la segregació.
Fonts del departament recorden que el pla preveu la conversió de molts centres d'educació especial en proveïdors de serveis i recursos. És a dir, que passin de ser escoles a equipaments complementaris als centres ordinaris. En els casos de les comarques que no tenen cap centre actualment, Educació explica que l'estratègia passa per plans de suport intensiu a escoles ordinàries, en funció de les necessitats detectades a cada territori. Consisteix en dotacions extraordinàries de mestres d'educació especial o orientadors, educadors d'educació especial i mestres d'audició i llenguatge.
Amb tot, les entitats són crítiques amb el desplegament de l'estratègia d'educació inclusiva de la Generalitat. És el cas de Dincat, referent dels col·lectius de persones amb diversitat funcional a Catalunya. "És urgent desplegar el decret d'escola inclusiva, amb recursos i pressupostos assignats", reclama la representant d'Educació Especial de l'entitat.
Que no hi hagi centres específics en alguns territoris és un greuge comparatiu, sempre s'han centrat més en l'àrea metropolitana.
Dincat ha denunciat reiteradament que l'accés i participació de l'alumnat amb necessitats educatives especials encara no està garantit. Davant d'això, l'entitat reclama concretar quin és el paper dels centres d'educació especial, augmentar el finançament i revisar les ràtios d'alumnat i professorat.
