Andrew Funk, l'home que viu de la gent sense sostre

Andrew Funk es presenta com un home altruista que ha fundat una ONG, Homeless Entrepreneur, per tal de combatre el sensellarisme. El seu objectiu és clar: ajudar 130 persones que avui dormen als carrers de Barcelona a trobar un sostre i una feina que els permeti tenir una vida digna. I aconseguir-ho només en un any. La realitat, però, no sona tan bé. Les persones que ajuda i que dormen en una de les 12 habitacions que ha llogat en un hostal del barri del Raval han de compensar-lo d'alguna forma. Els que treballen, ja sigui amb un contracte de pràctiques, amb una feina a mitja jornada o a jornada completa, amb el 30% del sou que guanyin, siguin 60 euros o 300. Fins i tot les persones que cobren una prestació, com pugui ser la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital, ho han de fer. "És part de les normes", assegura Funk en una entrevista a "Planta baixa". "A la setmana li vaig dir a un company: això és una falsedat. Tot són diners". Qui ho diu és Francisco Mora, que durant uns mesos va formar part de la xarxa de persones sense llar que suposadament és ajudada per Homeless Entrepreneur. Mora se sent enganyat per aquesta organització i es pregunta com pot ser que li demanin diners. "Ells volen ser rics a costa de la gent que dorm al carrer", sentencia. "Si és una organització sense ànim de lucre, per què demana diners? Volen ser rics a costa de la gent que dorm al carrer." El Francisco ens ha explicat que havia de pagar per poder estar-se als equipaments de @homelesspreneur #PlantaBaixaTV3 &#9654; https://t.co/4lr77esNjZ pic.twitter.com/MTTRzArB5g Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) February 26, 2021 La María Cruz va marxar de Lima (Perú) per intentar guanyar-se la vida al sector de l'hostaleria a Barcelona. La pandèmia va estroncar totes les seves idees de futur i es va trobar al límit. Ella ara forma part del grup de persones sense llar que atén Homeless Entrepreneur i reconeix que quan trobi feina una part del seu sou se'l quedarà aquesta associació. El Daniel Cedrún, mallorquí i soldador de professió, és una altra d'aquestes persones. Ara no té feina i Funk l'ha fet l'encarregat de tenir net l'hostal, admet Cedrún. Una feina per la qual no rep cap remuneració. Cedrún ha de gastar 60 dels 253 euros que cobra d'un ajut per poder viure a l'hostal. "Si no tingués ingressos tindria problema per pagar l'habitatge", diu. Llista negra de morosos Per tenir controlats els pagaments Funk té un document amb els noms de les persones sense llar que formen part d'un dels plans d'ajuda de Homeless Entrepreneur. Allà està explicitada la xifra que cada una d'aquestes persones ha d'abonar mensualment per poder viure a l'hostal i el deute acumulat que tenen amb l'organització. El Francisco havia de pagar 135 euros a l'associació, d'un total de poc més de 400 que guanyava gràcies a una prestació, i tenia un deute acumulat de 270 euros. Però no tothom és vàlid per formar part de @homelesspreneur, només hi entren les persones que @andrewfunkspain creu que poden arribar a trobar feina, i si no compleixen uns objectius, les deixa un altre cop al carrer #PlantaBaixaTV3 &#9654; https://t.co/4lr77esNjZ pic.twitter.com/ahub0zBivJ Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) February 26, 2021 No tothom és apte per Funk. Aquest ciutadà nord-americà, que assegura que ell mateix va ser una persona sense llar després que un negoci seu se n'anés en orris, selecciona un perfil molt concret: aquells que fa menys que dormen al ras i aquells que puguin trobar una feina al mercat laboral abans. Les persones amb algun tipus de trastorn mental, amb drogoaddicció o persones en situació administrativa irregular no són benvingudes a Homeless Entrepreneur. Si no troben feina en un any, les persones que formen part del programa d'aquesta organització s'han de buscar un altre lloc, si en troben. "És com la universitat: si no fas els deures, suspens", assegura Funk. "Si no volen caminar amb nosaltres, no els podem forçar a fer-ho i han de sortir del programa. És com la universitat: si no fas els deures, suspens." @andrewfunkspain #PlantaBaixaTV3 &#9654; https://t.co/4lr77esNjZ pic.twitter.com/UTLPwGttJJ Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) February 26, 2021 Recel d'organitzacions i experts Els mètodes de Funk generen estridències tant a organitzacions que treballen amb persones sense llar com a experts en la matèria. De fet, Homeless Entrepreneur va intentar l'any 2016 formar part de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona, que compta amb 36 organitzacions membres, però no va ser admesa. Des de la fundació Arrels assenyalen que per sortir del carrer, primer, cal garantir un sostre i, després, fer un acompanyament a la persona. "No ens podem permetre el focus en l'àmbit laboral quan veiem a molta gent treballant i no aconseguint sortir de la pobresa perquè les condicions són precàries. Això és posar el focus en la situació individual, en què un se'n surt si s'esforça", diu Albert Sales, investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i expert en sensellarisme, que assegura que en cap cas la sortida laboral és garantia d'èxit. D'on surten els diners? A més de prendre un 30% dels ingressos a les persones sense llar que viuen a l'hostal, Funk es guanya la vida amb els diners d'empreses privades, de donacions de particulars, però també amb alguns ajuntaments. Un d'ells, el de Premià de Mar, que al mes de desembre va signar un contracte amb Homeless Entrepreneur per valor de 3.084 euros perquè una persona sense llar d'aquest municipi del Maresme fos traslladada a l'hostal que gestiona Funk. El consistori assegura a "Planta baixa" que es tracta d'una prova pilot i, arribat el moment, avaluaran si la despesa pública cap a l'organització de Funk ha valgut la pena.

Andrew Funk, l'home que viu de la gent sense sostre

Un ciutadà nord-americà es proposa treure dels carrers de Barcelona 130 persones, però alhora els demana diners per fer el seu negoci