Busqueu jocs de taula? Els experts en recomanen

Es podria dir que les festes de Nadal són el "prime time" dels regals: en fem i en rebem d'amics invisibles, en caguen els tions, ens en porten els Reis (si hem fet carta i bondat), hi ha qui se'n fa el dia de Nadal o, fins i tot, per Cap d'Any...

En definitiva, són dies per regalar. I una de les opcions que cada cop es plantegen més persones són els jocs de taula.

A "La tarda de Catalunya Ràdio" hem parlat amb tres experts perquè ens orientin sobre quines són actualment les millors opcions per tirar daus, robar cartes, moure fitxes, fer preguntes, aguditzar l'enginy i, sobretot, passar-ho bé a través dels jocs de taula. Hem parlat amb Joaquim Dorca, soci director de l'Editorial Devir, l'Oriol Comas, expert, autor de jocs de taula i exdirector del Festival Dau Barcelona, i César Sánchez, editor de SD Games. Ens han donat opcions per a tots els gustos, edats i nombre de jugadors.

"A tothom li agrada jugar"

Per Joaquim Dorca, soci director de l'Editorial Devir, "a tothom li agrada jugar, però no a tothom li agrada jugar al mateix". Dorca ens ha explicat perquè el joc resulta tan atractiu:

Segons Joaquim Dorca, les activitats que més ens agraden als humans, un cop cobertes les necessitats bàsiques, són "aquelles que fem en grup, amb un objectiu comú, complertes i delimitades". I n'ha posat alguns exemples: tocar en un grup de música, fer esports col·lectius, el cant coral, la gastronomia..., a més dels jocs de taula, que també compleixen aquests requisits.

Com es creen els jocs de taula?

César Sánchez, editor de SD Games, ha explicat quin és el procés de creació d'un joc de taula. Normalment s'engega amb una idea original que pot venir de qualsevol persona. A partir d'aquí, la tasca dels editors de jocs de taula consisteix a definir la millor manera de treure aquella idea al mercat. Això vol dir, sobretot, buscar un embalatge i un disseny atractius i polir-ne les normes per tal que agradi a tothom.

Un cop editat el joc, el màrqueting entra en acció per fer que la proposta arribi al màxim nombre de persones possible.

Quin va ser el primer joc de taula de la història?

Oriol Comas, expert, autor de jocs i exdirector del Festival Dau Barcelona, prepara un llibre d'història dels jocs de taula. Comas explica quin és el primer joc de taula de la història que s'ha pogut documentar. Es tracta del Reial d'Ur, un joc de fa 4.600 anys, que va ser trobat gràcies a una expedició arqueològica al sud de l'actual Iraq, on hi havia la ciutat d'Ur, ara anomenada Tell al-Muqayyar.

Jocs de taula per a infants

Comencem per les propostes que fan els tres experts per als més petits. Aquestes són les seves recomanacions per a un públic tan exigent en això del joc com són els nens i les nenes.

• "Rhyno Hero": Un joc en què l'objectiu és construir un edifici com més alt i sòlid millor a través d'unes cartes molt especials. Perd qui li cau l'edifici. Per a dos o més jugadors, a partir de 5 anys.

• "El laberint màgic": un joc de memòria molt especial. Els jugadors són aprenents de mags que s'endinsen en un laberint molt peculiar les parets del qual es tanquen i s'obren. A partir dels sis anys. Entre dos i quatre jugadors.

• "Dodo": un joc cooperatiu en el qual l'ou que ha posat l'ocell Dodo rodola inexorablement per un penya-segat. Els jugadors han de fer servir les seves habilitats de memòria per construir ponts per on pugui baixar i anar a parar a la barca de salvament. Per a dos, tres o quatre jugadors, a partir dels 6 anys.

• "Speed Cups": un joc d'agilitat visual. S'hi juga amb uns cubilets de colors i unes cartes amb dibuixos. Guanya el primer jugador que col·loca els seus cubilets en l'ordre de les cartes. Un joc per a nens i adults, on els nens acostumen sortir-ne victoriosos. Entre dos i quatre jugadors, a partir de 6 anys.

• "El monstre de colors": el monstre està confós i no sap què li passa. Per ajudar-lo, els nens i les nenes hauran d'expressar què els provoca alegria, tristesa, ràbia, por o calma. Basat en el llibre supervendes d'Anna Llenas, aquest joc de memòria és una molt bona manera perquè els pares puguin parlar amb les criatures de les seves emocions. De dos a cinc jugadors, a partir de 4 anys.

• "Escola de pingüins": els protagonistes d'aquest joc són uns petits pingüins amb un resort per fer-los saltar amb el dit. Els nens i les nenes s'ho passaran d'allò més bé fent-los moure i saltar per un tauler muntable. De dos a quatre jugadors, a partir de 6 anys.

Els experts també recorden que jocs clàssics com el "Catan", el "Carcassone" o el "Stonehenge" tenen versions junior adequades per jugar-hi amb nens petits.

I pel que fa a les edats recomanades, aclareixen que són, simplement, això: recomanacions. Expliquen que, si els pares o tutors veuen que un menor està preparat per a entendre i poder gaudir plenament d'un joc de taula, no ha de ser un problema que els faltin encara mesos o algun any per tenir l'edat recomanada en el joc.

Jocs de taula per a dues persones

• "Winter": un gran joc. Et fa explotar el cervell i pot acabar amb amistats i matrimonis", segons Joaquim Dorca. D'autors valencians, es juga en dues fases. En la primera es glaça tot un llac mitjançant el que indiquen unes cartes i en la segona el llac es desglaça. Té la particularitat que les partides són curtes, de només 15 minuts. Per a dos jugadors a partir de 8 anys.

• "Patchwork": Creat per l'alemany Uwe Rosenberg. "Una meravella", segons Oriol Comas. Es tracta de cosir un patchwork entre les dues persones. Per tant, cal gestionar bé la reserva de botons, trobar les teles i impedir que el rival no pugui cosir. Té la particularitat que sempre juga qui va perdent. Per a dues persones a partir de 8 anys.

Jocs de taula per a més de dues persones

• "Novaluna": del mateix autor i amb la mateixa metodologia de joc que "Patchwork". En aquest cas, però, amb la lluna com a element principal de joc. D'un a quatre jugadors a partir dels 8 anys.

• "Criptid": joc d'estratègia. "Molt estrany", segons Oriol Comas. Es juga amb un tauler de base hexagonal en què tots els jugadors hi han de descobrir la casella on hi podria haver el desllorigador del joc. Cada jugador té informació parcial del que passa en aquest tauler, que cal anar intercanviant fins que, màgicament, algú sigui capaç de resoldre l'enigma. De tres a cinc jugadors a partir de 10 anys.

• "Fyfe": "un trencaclosques que et fa explotar el cap", segons Joaquim Dorca. Cada jugador té el seu propi tauler, amb fitxes amb continguts diferents (icones, números i colors) i diverses missions a completar. De dos a cinc jugadors a partir de 10 anys.

• "Pandèmic": s'assembla al Risk perquè es juga sobre el mapa del món. En lloc de conquerir-lo, se l'ha de salvar d'una pandèmia. "No és un joc oportunista arran de la Covid-19 perquè és un joc que té 10 anys", segons Oriol Comas. Un joc cooperatiu en què tots els jugadors, cadascun amb poders diferents, han de col·laborar per aconseguir erradicar la pandèmia. De dos a quatre jugadors majors de 8 anys.

• "Churchill": joc de geoestratègia ambientat en el final de la Segona Guerra Mundial. Un jugador farà de Stalin, l'altre serà Roosevelt i l'altre Churchill. L'objectiu és acabar la Segona Guerra Mundial en la millor posició estratègica respecte als estats dels altres dos dirigents. Per a tres jugadors de més de 14 anys.

• "MicroMacro": "Una idea bogíssima", segons César Sánchez. Un joc cooperatiu, per desenvolupar les habilitats detectivesques. Té 16 casos a resoldre a través d'un mapa que contè tota la informació necessària. Un joc que combina agudesa visual amb l'ingeni necessari per deduir com resoldre cadascun dels casos. IMPORTANT: Cal jugar-hi en una taula una mica gran i amb una lupa per poder trobar-hi el que es busca. D'un a quatre jugadors, a partir de 10 anys.

Per a qui ja està cansat dels clàssics Catan i Carcassone

• "Lacrimosa": d'un a quatre jugadors a partir de 14 anys.Un joc per passar-ho bé i, a més, aprendre sobre Mozart. L'objectiu és ajudar la dona del compositor austríac a completar el Réquiem. Segons Joaquim Dorca "no és gaire complicat però cal tenir certa experiència en jocs de taula". Hi ha versió en català.

• "Welcome, cap a la perfecta llar": un joc de cartes amb les quals cal construir els carrers d'una ciutat. Però, per fer-ho, cal posar-les en l'ordre adequat i tenir entrenat el pensament estratègic. Si tens molts amics és el teu joc perquè poden arribar a jugar-hi fins a 100 persones a partir de 10 anys. Hi ha versió en català.