Com es pot educar per a una masculinitat lliure de masclismes?
En els grups terapèutics "EntreHomes" emergeix el que mai abans havien explicat, revela el psicoterapeuta especialista en masculinitats Rai Crespi, que des de fa quinze anys treballa en aquest àmbit:
El no respecte dels límits; comentaris sexistes i violents; quan una cosa no agrada ser indiferent i marxar; colpejar una porta o una taula, alçar la veu, agressivitat, insultar, escopir, haver pegat alguna vegada; o abusos com tenir relacions amb la companya quan està dormint.
I amb l'ajuda del grup s'identifica que això és violència i la possibilitat de fer-se'n responsable; mentre encara es valida com a normal en molts àmbits, alerta Rai Crespi. "Quan un home s'obre, se l'ha d'escoltar en un marc de seguretat", afegeix el terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez, creador del grup terapèutic de pares "Papadreando" i des de fa 15 anys educador d'escoles vives:
És important que el grup et pugui mirar amb bons ulls, sense jutjar-te, sense minimitzar el que ha passat si és greu, però permetent l'expressió, sentir el malestar i elaborar-ho.
"En els últims anys s'ha fet molta feina en el terreny educatiu per empoderar les nenes", assegura l'antropòleg Ritxar Bacete, autor del llibre "Nuevos hombres buenos":
Però s'han oblidat que els estereotips de gènere també afecten, limiten i perjudiquen els nens, i és temps de dedicar esforços a treballar amb la mateixa energia per alliberar-los a ells d'aquests estereotips.
Com es pot desconstruir la masculinitat tòxica dominant?
"La idea hegemònica i dominant de masculinitat no és sana", assevera l'antropòleg Ritxar Bacete:
Ho demostra que els homes vivim set anys menys que les dones; el 93% dels toxicòmans i el 95% de la població penitenciària són homes i la immensa majoria dels que se suïciden amb èxit són homes. És una construcció de la identitat masculina realment tòxica que no veiem.
"Sigues un home, valent i fort; no ploris, no expressis les emocions, ni siguis feble com una nena, sigues competitiu, lluita, controla, si cal, utilitza la violència, guanya, no siguis marieta, arrisca't, rebel·la't i domina", se'ls repeteix des de petits; i la resta de la seva vida hauran d'anar demostrant la seva hipermasculinitat com una màscara. I si no ho fan se'ls qüestionarà, aquesta és la tesi del documental "The mask you live in".
La construcció de la masculinitat es fa negant tot allò que no es considera propi dels homes, com la tendresa, la cura i l'obertura emocional, apunta Rubén Rodríguez:
Neguem tota una dimensió de la nostra vida des del patriarcat i el capitalisme, i ens convertim en éssers tallats i incomplets. El grups terapèutics d'homes permeten obrir-nos al que s'ha considerat tradicionalment femení per tenir una experiència humana completa.
Acabar amb la masculinitat tòxica implica un procés de desconstrucció, conscienciació i sensibilització personal i col·lectiu per arribar a les masculinitats saludables, apunta el psicòleg Joan Roa:
I sobretot lluitar amb contundència contra les discriminacions perquè s'entenguin els límits i què està permès i què no des de tots els àmbits: l'escola, les famílies, l'oci nocturn, l'esport amb un missatge coherent i de valors.
Amb els joves que han comès abusos, cal veure què hi ha al darrere:
No s'arriba aquí de la nit al dia, sinó que és un procés que comença amb micromasclismes; i al darrere hi pot haver violència de gènere dins de la família o abusos. S'han d'aplicar estratègies punitives i també educatives per poder desconstruir, i treballar valors i creences, i generar canvis.
Com es pot educar per a una masculinitat sana?
El llibre "El poder dels nois", de Ritxar Bacete, ofereix reflexions i exercicis pràctics per revisar estereotips per a joves, educadors i famílies. Per l'antropòleg, per una masculinitat sana:
S'ha d'educar en l'expressió, la vulnerabilitat, la imperfecció, la bellesa i la connexió amb les ombres, no només en el mite del vencedor o l'heroi.
Per erradicar estereotips són claus l'educació emocional, afectivosexual i de gènere de nens, adolescents i homes, i entendre que es pot ser home sense fer mal, apunta Rai Crespi:
Reconèixer el que en mi està sent masclista, privilegis i violències, és part del procés per a una masculinitat sana que està al servei de la vida, masclisme és la ceguera de no veure-ho.
També s'ha de donar espai a la mirada igualitària i a actituds positives: com l'empatia i promoure l'autoconsciència emocional, corporal i de l'altre per poder-lo cuidar, segons Rai Crespi:
I sobretot rescatar i no penalitzar l'energia masculina: la força, el lideratge, la iniciativa, molt importants en la història de la humanitat, perquè hi ha joves que la senten dins i tenen actituds reactives davant del discurs feminista perquè no troben el seu lloc.
Són joves que senten que els responsabilitzem del masclisme i es poden polaritzar a posicions extremes, alerta Rubén Rodríguez, i en realitat són fills de la nostra manera de socialitzar:
Abans d'educar un infant en termes de gènere hem de revisar quin model li estic oferint de parella, de pare, què vaig rebre dels meus pares i quins referents tinc.
I amb els infants, el terapeuta proposa trencar la separació artificial entre nois i noies a través del joc i dinàmiques que permetin mirar-se de noves maneres en lloc de girar-se l'esquena i separar.
Com es poden afavorir les paternitats saludables?
Estem en una societat adultocràtica, lamenta Rubén Rodríguez:
Un exemple subtil de l'abús que exercim en els nostres nens i nenes és una nadó de mesos a qui estàs canviant el bolquer i tanca les cames i plora, i com a adults sentim que tenim el dret d'obrir-li les cames amb força, i aprèn que el seu no no té valor; i ens sembla el més normal del món.
Com respectem la veu i els ritmes de la infància, ens parla de com entenem el consentiment, adverteix Rai Crespi. El terapeuta Rubén Rodríguez constata la paradoxa que s'espera que siguem pares presents, responsables i afectuosos, i a la vegada que complim els manaments de gènere sobre la masculinitat hegemònica:
Es rebutja el model tradicional, i es busca un altre model que no sabem quin és. A consulta em trobo homes que no saben com gestionar la seva agressivitat, i els desborda; i s'ha de recuperar tota aquesta part negada i donar-hi un lloc sa.
Pel terapeuta, la masculinitat i la paternitat es viuen amb una gran soledat, d'aquí l'oportunitat dels grups de pares per descobrir cada paternitat:
Ser pare és cuidar, et fan el préstec d'una vida, quin pare t'està demanant el teu fill que siguis, què necessita? Posar les cures al centre per als homes és un acte revolucionari.
I acabem amb el psicoterapeuta Rai Crespi que demana evitar la ridiculització que es fa a vegades del procés masculí de la paternitat, com el postpart sense sexe, perquè no ajuda a construir una masculinitat sana.
