Com puc saber si el meu fill o filla té TDAH?
El Pol té dificultats per concentrar-se i organitzar-se, triga més a fer les coses que els altres i el van diagnosticar de TDAH, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat o sense, a 2n d'ESO. Quan es frustra s'enrabia ràpidament i crida, després se'n penedeix, i reconeix que el seu entorn ha de tenir paciència:
És important saber que tens gent que t'entén i especialistes que t'ajuden amb tècniques i la medicació, tot i que la vaig deixar perquè em feia massa seriós i em costava dormir.
El Pol, que ara ja té 18 anys, defuig que l'etiquetin, treballa molt per millorar el que li costa, mai no es rendeix i el seu somni és ser jugador de futbol i entrar el proper curs a la universitat.
"El TDAH existeix, no és un invent", assevera categòrica la Dra. Anna Sans, que porta 20 anys treballant-hi i és una referent. Diu que és un trastorn real amb una base neurològica molt freqüent que pot evolucionar molt bé si se segueixen les indicacions dels experts:
Però si no se'ls ajuda pot evolucionar malament: predisposa al fracàs escolar, les addiccions, la inestabilitat laboral i familiar i els accidents. Si la impulsivitat de l'infant o jove amb TDAH no es canalitza, és una bomba de rellotgeria emocional.
Segons alguns estudis, en les poblacions penitenciàries hi ha deu vegades més històries de TDAH, sumat a altres factors com un entorn desfavorable, alerta la Dra. Sans, i en aquests casos ja s'ha fet tard. Entre un 5 i un 10% de la població té TDAH i molts d'ells es diagnostiquen a l'adolescència:
Però no hauria de ser així, nens petits ja donen senyals, que no vol dir fer un diagnòstic, però sí començar a treballar amb les dificultats.
Què és el TDAH?
Quan els nens neixen, el seu cervell té un llarg camí per anar desenvolupant diverses funcions, com les atencionals o executives, explica la doctora Sans, que depenen de l'estructura del lòbul frontal del cervell, que ens fa humans:
Aquesta estructura permet que l'infant de mica en mica i fins als 18-20 anys sigui capaç d'autoregular la seva conducta, l'atenció i les funcions cognitives. Però en el TDAH la maduració del lòbul frontal està 2 o 3 anys per sota de la resta d'infants
Són nens i nenes inquiets, dispersos, incapaços d'inhibir tots aquells inputs externs que cal inhibir per concentrar-se, assegura la Dra. Sans, i amb una resposta emocional desproporcionada quan es frustren:
Darrere de molts casos de mal rendiment, de fracàs i abandonament escolar hi ha TDAH hiperactiu, impulsiu o combinat; tot i que el que més costa detectar és el 'predominantment inatent', menys impulsiu però amb l'aprenentatge escolar molt compromès
El 20% de TDAH està relacionat amb causes neurològiques que afecten el neurodesenvolupament, assevera la Dra. Sans: nens prematurs, consum de tòxics durant l'embaràs o traumatismes greus en la primera infància, cardiopaties o epilèpsia:
Però al voltant del 80% de casos de TDAH té una base genètica i hereditària, cosa que fa que en una família hi hagi més d'un, dos o tres casos i sigui molt complicat gestionar-ho.
Com podem identificar si el nostre fill té un TDAH?
La demanda arriba dels pares perquè l'escola alerta d'ansietat, de patiment, més plors i frustració, explica la psicòloga Agnès Brossa, autora del llibre "Em dic Joan i crec que soc dolent", que relata que inicialment són més evidents les dificultats emocionals que les conductuals o d'aprenentatge:
És un nano que s'adona que no se'n surt com els altres, es deixa coses, s'enfada amb els companys perquè no tolera la frustració, se li ha d'anar al darrere, el criden, el castiguen i res no funciona.
Als infants i joves amb TDAH els guanya el que volen fer en lloc del que han de fer perquè funcionen més amb el cervell primari, alerta la psicòloga, que amb el lòbul frontal que ens guia què fer. El Pere era un nen belluguet, feliç i que sempre cantava, explica la Mariona, la seva mare
A l'escola ens deien que no es portava bé, distret, que molestava els companys i que li faltaven límits, però ens passàvem el dia posant límits, no enteníem què li passava i vam buscar ajuda.
El diagnòstic de TDAH els va servir per entendre'l i empoderar-los i explicar a l'escola què li passava al Pere i demanar les adaptacions i suports per al TDAH. I també els ha ajudat la medicació com un recurs més i el suport dels professionals. Reconeix la Mariona que la vida amb el Pere és com una muntanya russa que sovint esgota:
Però si la família, l'escola i el lleure segueixen les pautes dels especialistes i en fan una mirada positiva, reculls fruits.
El Pere amb 19 anys ha entrat a la universitat, i és un nano molt potent, assegura orgullosa la Mariona.
Les 5 estratègies per tractar el TDAH:
1. Psicoeducació, és bàsic que l'entorn entengui què és el TDAH, assegura la Dra. Sans, directora mèdica de l'Institut Som via de Neurodesenvolupament i Aprenentatge:
Per la seva conducta reben càstigs, feedback sempre negatiu, que mina la seva autoestima i acaben acceptant el rol de 'soc un desastre', molt perillós perquè a l'adolescència el pot portar a conductes de risc per ser valorat entre iguals.
2. Anticipar-nos abans que facin alguna cosa malament perquè ho facin bé, proposa la Dra. Sans amb l'ajuda del reforç positiu i deixant clares les conseqüències
En lloc de castigar-lo pel seu mal comportament, que l'especialista doni pautes a la família sobre com actuar amb el fill amb TDAH, i això els proporciona benestar i tranquil·litat.
Ser el seu lòbul frontal, la seva planificació i organització, proposa la psicòloga Agnès Brossa:
Posar-los cartells, anticipar, posar horaris, donar-los pautes per organitzar i planificar, revisar l'agenda, ajudar-los a iniciar les tasques, i fer-ho sense perdre els estreps.
3. Tractament psicopedagògic, enfocat a la conducta, les habilitats socials o l'aprenentatge, en funció de les necessitats del fill o filla, explica la Dra. Sans:
Un nen amb TDAH pot ser molt intel·ligent i sortir-se'n a primària, però quan calen funcions executives apareixen les dificultats i a secundària sovint fracassen.
4. Tractament farmacològic, és necessari en alguns casos, tal com explica la Dra. Sans
És efectiu, segur, no és addictiu, no s'acumula, dura unes hores concretes i no calen controls, tot i que pot treure la gana, que els costi més agafar el son i treure'ls alegria i s'ha de buscar en cada pacient el tractament més adequat.
Amb la medicació milloren l'autocontrol, la inhibició de respostes desmesurades i els resultats acadèmics, assevera la psicòloga Agnès Brossa, i disminueix el risc de conductes antisocials, absentisme escolar i addiccions.
5. Millorar la formació i detecció del TDAH en pediatres i docents, i les associacions. És fonamental formar els pediatres, que són una figura clau en la detecció precoç del TDAH per la Dra. Sans. I també ho és sensibilitzar els docents perquè puguin identificar a l'aula els infants de 3, 4 i 5 anys amb un perfil de dificultats en l'autonomia i la impulsivitat, puntualitza la psicòloga Agnès Brossa:
Al centre educatiu ajudar-los en lloc de recriminar-los o etiquetar-los, donar-los tasques més petites, mirar-los als ulls, més pauses, descans i reforç positiu, i anticipar-los les tasques.
I un recurs essencial són també les associacions com TDAH Vallès, que ofereix un servei integral a les famílies amb fills i filles amb TDAH: detecció, teràpia, psicoeducació per a la família i també per a l'entorn educatiu, i assessorament jurídic per sol·licitar la discapacitat, ajudes o beques.
