Com tallar pernil com un expert (sense perdre cap dit)
Siguem sincers: qui no ha vist aquell moment tan típic en què l'oncle o el cunyat de torn agafa el ganivet més afilat de la cuina o, a vegades, el més rovellat i procedeix a tallar el pernil? El resultat: talls desiguals, una mica de greix per aquí, una mica més de greix per allà, i al final, el pernil acaba més maltractat que un torró al final de les festes.
Llavors és quan tu, amb plena confiança, li demanes amablement el ganivet i li ensenyes com s'ha de fer. Si ho has fet alguna vegada, ja saps el grau de satisfacció que produeix veure la cara d'incredulitat del teu cunyat; i si no, no pateixis, que aquí et deixem algunes claus per fer-ho com els autèntics experts de la mà del cuiner Pep Nogué i de Manuel López, afinador de pernils i director de l'empresa Reserva Ibérica.
La posició del pernil marca la diferència: pota amunt o pota avall?
Segons Manuel López, la primera gran decisió davant del pernil és triar la seva posició. Si vols que aguanti dies o fins i tot setmanes, posa la pota cap avall i comença per la part més curada. Ara bé, si a casa vostra el pernil dura menys que un polvoró en una festa, posa la pota cap amunt i tira't de cap a la part més melosa: és com anar directament al premi gros.
Una vegada el tinguis en la posició que més et convé, treu-li la capa de greix superficial, aquella que fa una mica de cara de "no, gràcies". Però atenció: no tot el greix és igual. La capa superficial, la rància, fora. Ara bé, el greix bo que hi ha a sota... això és or blanc. Com diu Pep Nogué, el pots tallar petit, passar-lo per la paella i afegir-lo a quatre fesols, unes mongetes del ganxet o uns cigrons.
Com s'ha de tallar el pernil?
Tallar el pernil de manera incorrecta és com beure un bon vi en un got de plàstic: un veritable sacrilegi gastronòmic. Per gaudir d'aquest deliciós producte com es mereix, és fonamental utilitzar les tècniques i els estris adequats.
Estris imprescindibles per tallar el pernil
· Perniler: un bon suport és essencial per mantenir el pernil ferm i segur mentre es talla. Això permet evitar que es mogui i fer un tall precís.
· Ganivet llarg, prim i flexible: aquest tipus de ganivet és perfecte per fer talls fins i nets. D'aquesta manera, es respecten la textura i el sabor del pernil.
· Ganivet curt i rígid: ideal per tallar les zones més dures del pernil, com la part de l'os o les zones més curades, on es necessita més força i estabilitat.
Talls fins i regulars
Si et preguntes quin ha de ser el gruix ideal, la resposta és clara: ha de ser molt fi. El tall perfecte és aquell que, un cop a la boca, es desfà i allibera tot l'aroma i el sabor autèntic del pernil.
Segueix la direcció de la fibra
Mantingues el ganivet paral·lel al pernil per evitar malmetre la peça. Així aconseguiràs llenques uniformes i amb la textura adequada.
Què hem d'escollir: pernil o espatlla?
L'espatlla sempre té un sabor més intens que el pernil perquè té més proporció de carn enganxada a l'os. Del pernil de la cuixa se'n treu més rendiment perquè té més percentatge de carn. No és millor l'un que l'altre. Si a casa sou dos, amb una espatlla en tindràs de sobres. Si sou tres o més, o si és per regalar, un pernil i a xalar!
