El delicte d'odi està de saldo
Fa una setmana eren els energúmens del col·legi major Elías Ahuja de Madrid fent una arenga de la cultura de la violació amb coreografia inclosa. Aquest cap de setmana, els ha tocat a una mena de Back Street Boys d'imitació barata i d'ultradreta, alabant el cop d'estat franquista del 36 i escopint contra homosexuals, feministes, independentistes bascos i catalans i Podem. El delicte d'odi està de saldo.
La Fiscalia està investigant el vídeo dels universitaris de casa bona i closca buida de la Complutense. En canvi, amb el "Vamos a volver al 36" encara no ha actuat, tot i que té almenys una petició per fer-ho. Tampoc és garantia de res, que el ministeri públic obri carpeta per casos com aquest. La mateixa Fiscalia es va veure obligada a posar negre sobre blanc en matèria de delictes d'odi fa quatre anys arran del cas de l'humorista Dani Mateo. Un jutjat el va investigar perquè s'havia mocat amb una bandera espanyola durant el programa "El intermedio" de LaSexta. Si no fos perquè ho vam veure i vam viure, pensaríem que hem perdut el nord acceptant que això pugui passar. Aquell cas era una absurditat, i va acabar arxivat.
Tot i així, la Fiscalia va considerar que potser calia aclarir què era i què no era delicte d'odi. Ho va intentar, amb una circular de l'aleshores fiscal general de l'Estat, María José Segarra, però no se'n va acabar de sortir, que diguem. En concret, pel que fa als casos de discriminació per ideologia política, les instruccions reconeixien que la llei és tan imprecisa, que pot passar que s'arribi a considerar víctima un grup neonazi, com si es tractés d'un col·lectiu desfavorit.
Desfavorits o vulnerables, per exemple, com sí que eren els menors migrants contra qui anava el cartell electoral que Vox va penjar als carrers de Madrid per la campanya del 4M. Un cas que també va passar pels tribunals i també va acabar arxivat. Passa en la majoria de casos. Segons les dades que recollia el diari Ara, el 2020 la Fiscalia va obrir 86 investigacions per delictes d'odi: només 19 es van traduir en acusació i d'aquestes, només 10 van anar a judici.
Per tant, els precedents conviden al pessimisme. A la desconfiança en aquest sistema de dret que té una doble vara tan arrelada. No aniria malament recordar, com a context, els casos de Valtònyc i Pablo Hasél, que no van escriure lletres precisament sobre minories, ni grups desfavorits sinó sobre els Borbons i alguns cossos de seguretat que, de vulnerables, en principi, en tenen poc.
