Avui amb el Joan Anton Català ens endinsem en alguns dels incendis més longeus que encara avui estan actius en mines de carbó i jaciments de gas natural. Incendis que cremen, atenció, des de fa milers d'anys. I arribem a fins l'anomenada "porta de l'infern".
Avui, amb el Joan Anton Català ens endinsem en un terreny encara sorprenentment desconegut: el nostre cervell. I, concretament, en aquesta funció tan fonamental però també tan misteriosa com és la memòria. Com recordem coses? De què depèn tenir una bona o una mala memòria? Quina relació té amb com dormim?
Avui, amb el Joan Anton Català, un capítol dedicat a totes les preguntes mundanes, curioses, que sovint ens fem: Per què passen les coses? Per què el cel és blau? Per què tirem sal a les carreteres quan glaça? Per què la majoria dels animals tenen dos ulls?
El 5 d'agost passat la Terra va completar un dels girs més veloços des que es tenen registres: va ser el més curt en 1,33 mil·lisegons respecte de la mitjana habitual. Una xifra que constata una tendència que hem anat observant els darrers anys, que el dia s'escurça. És a dir, que la Terra cada vegada gira més de pressa. Per què passa, això? Ens ho explica el Joan Anton Català.
Avui amb el Joan Anton Català ens tornem a fixar en el nostre planeta preferit, en el nostre planeta veí, en el planeta a què aspirem un dia arribar: Mart. Perquè aquesta setmana passada la NASA ha anunciat que havia trobat a Mart la prova més clara fins ara de l'existència de vida passada. Què significa aquesta troballa? De quin tipus de vida parlem?
Aquest estiu hem parlat molt del canvi climàtic, arran d'aquestes onades de calor que hem viscut, amb temperatures rècord. Un canvi climàtic que -ja ho hem explicat moltes vegades- és culpa nostra, dels humans. I també està a les nostres mans apaivagar-lo. Doncs bé, resulta que el canvi climàtic no és l'única manera com els humans estem destrossant a poc a poc la Terra. Perquè -i lligat amb tot això- el nostre planeta té un balanç d'energia molt delicat que també estem trencant.
Avui amb el Joan Anton Català arrenquem temporada parlant de l'origen de l'ésser humà. De l'arrel d'on venim i des d'on evolucionem com a espècie: Eva. Però no pas de l'Eva que llegim a l'Antic Testament, sinó de l'Eva mitocondrial: una dona que va viure a Àfrica fa uns 200.000 anys.
Avui amb el Joan Anton Català ens fixem en unes imatges de l'univers que aquesta setmana han omplert totes les publicacions astronòmiques. Són les que ha fet la càmera de l'observatori Vera C. Rubin, que obrirà les portes al setembre.
Avui amb el Joan Anton Català reivindiquem una de les figures més importants de la ciència catalana. Parlem de Josep Comas i Solà, probablement l'astrònom català més famós i reconegut internacionalment. Els seus descobriments -entre els quals dos cometes, onze asteroides i l'atmosfera de Tità- el van situar al mapa astronòmic mundial. I tots els va dur a terme des de casa nostra: des del seu observatori de la Vil·la Urània i des del Fabra.
El president dels Estats Units pretén retallar un 25% el pressupost de la NASA, cosa que provocarà l'acomiadament d'un terç de la plantilla actual de l'agència i la cancel·lació d'alguns dels projectes més importants. Trump també ha retirat el seu suport a la candidatura de Jared Isaacman com a nou director de l'agència. Quina és l'estratègia de Donald Trump? Per què vol dur a terme aquestes retallades?
Avui, diumenge, 8 de juny, és el Dia Mundial dels Oceans i amb el Joan Anton Català dediquem la secció als que encara són els nostres grans desconeguts a la Terra: els mars i oceans. I ho fem centrant-nos en un fet encara enigmàtic: les onades gegants solitàries. Un fenomen que havia format part de les llegendes i els mites dels mariners, però que la ciència comença a estudiar de manera seriosa.