Paciència: com ho hem de fer per tenir-ne més?
Com podem evitar perdre els papers durant els àpats familiars? Podem intentar discutir menys? "L'ofici de viure" ha centrat el seu capítol en la paciència i en els mecanismes per potenciar-la. N'ha parlat amb el filòsof Francesc Torralba, amb l'expert en comunicació personal Ferran Ramon-Cortés i amb Maria Àngels Farrenys, que dirigeix una escola de respiració. Amb ells, Gaspar Hernàndez també ha compartit un Facebook live que ha tingut la paciència com a tema central.
Francesc Torralba: "La paciència no s'ha d'interpretar com la contenció indefinida"
El filòsof Francesc Torralba surt a córrer cada matí a primera hora. Cultiva la paciència fent esport, però també com a professor universitari i com a pare de família nombrosa. Justament ell, que té cinc fills, ha après a tenir-ne perquè viure set persones requereix entrenar la paciència, diu. En algunes de les seves reflexions trobem consells per treballar nosaltres mateixos la virtut de la paciència.
Per conviure has d'acceptar l'altre i no mirar de canviar-lo. L'has d'acceptar amb les seves virtuts i amb les seves mancances, com ha de fer ell amb tu.
Una persona temperada és aquella que és capaç de mantenir un equilibri, és capaç d'autodominar-se o ser el senyor de les seves emocions i, a la vegada, intentar veure, en la mesura que pot, què pot fer en aquella situació.
Una olla de pressió té una vàlvula i hi ha un moment en què surt el vapor. Si no té vàlvula i se seguís escalfant al final rebentaria. Passa el mateix amb la persona, que ha de ser capaç d'identificar els llocs i el temps per alliberar l'apassionament, el malestar, les emocions que té dins. La paciència no s'ha d'interpretar com la contenció indefinida. A la vegada necessites la vàlvula i, per tant, necessites temps i espais per poder-te alliberar de manera no tòxica o no destructiva.
Em sembla interessant que la gent jove entri en espais on la paciència és bàsica. Els hi diria: ara vostè farà unes pràctiques en un geriàtric i veurà que aquell avi per desplaçar-se 50 metres necessita temps, o per entendre una cosa perquè és molt sord, o per vestir-se, o per dutxar-se. I llavors s'alenteix el procés i t'adones que hi ha altres mons dins aquest món tan hiperaccelerat. O que entrin en un àmbit on hi ha nens amb unes discapacitats intel·lectuals que requereixen més temps per aprendre molt menys. Això és bàsic, perquè si no al final posem un ritme tan trepidant que hi ha com una mena d'intolerància cap als que són lents, cap als que tenen un ritme més lent. I això ho veiem des de la via pública fins a les institucions. És la intolerància a l'espera.
Ferran Ramon-Cortés: "La paciència ens ajuda a no reaccionar"
Les reflexions de l'expert en comunicació personal Ferran Ramon-Cortés poden ajudar a cultivar la paciència en les relacions. Segons ell no es tracta d'evitar la discrepància, sinó d'aplicar la intel·ligència i evitar que el cervell actuï descontroladament.
La discrepància mai és un problema, el problema és la reacció emocional al que l'altre m'està dient. En el moment en què ens sentim atacats com a persones o per la nostra opinió o pel que sigui, el cervell abandona la zona intel·ligent, abandona la raó i passem al cervell límbic, el pilot automàtic. I el pilot automàtic només sap fer dues coses: fugir o contraatacar. A partir d'aquí ja no som conscients del que estem fent. És un cervell emocional que ens fa dir i fer coses que la raó no controla. En aquests moments venen els grans trencaments en les discussions i en les converses.
Si em dius 'ets un desendreçat', m'estàs jutjant. Estàs posant el verb 'ser'. Quan les paraules van amb el verb 'ser' estan categoritzant la persona. Jo no soc un desendreçat, o almenys no ho penso. El que pot haver passat és que avui hagi deixat les coses desendreçades. Si tu em dius: 'Aquest matí has deixat l'habitació desendreçada', jo ho puc assimilar. Si d'això en fas la formulació 'ets un desendreçat', això m'impacta, això m'ataca i, en aquell moment, jo reacciono.
La paciència ens ajuda a no reaccionar. Ho podem entendre amb l'efecte que coneixem com a ampolla de cava'. Nosaltres som l'ampolla de cava i el cava són les nostres emocions. Si tu sacseges una ampolla de cava i, un cop sacsejada, l'obres, ja saps el que passarà: que esquitxaràs a tort i dret. Doncs, si se'm sacsegen les emocions i en aquell moment jo m'expresso, passa el mateix. Les meves paraules surten d'una manera absolutament agressiva i fan mal.
Per controlar les emocions en una discussió, per exemple, el que hem de fer és identificar quina emoció sentim i fer alguna cosa al respecte, gestionar-la. Perquè el problema és que moltes vegades quan jo soc conscient d'aquesta emoció, aquesta emoció ja ha agafat el control de mi i en aquell moment no puc fer res.
És molt útil mirar-se la situació un moment des de fora. Com si fossis al cinema. De sobte tu surts de la situació i et mires des de fora i veus la taula, ens veus a nosaltres dos asseguts i penses: Mira, el Gaspar li està tocant les emocions a en Ferran, però tu estàs fora. Això refreda molt l'impacte emocional que sento dins.
Maria Àngels Farrenys: "El problema és que la gent no respira bé"
Maria Àngels Farrenys dirigeix l'escola Natura Respira 3.0. Segons ella, la respiració és una eina fonamental per tenir paciència. En el seu cas, seure correctament i respirar bé li va canviar la vida. Amb ella veiem com s'apliquen els seus consells.
La respiració és l'eina més pràctica, ràpida i eficaç per cultivar la paciència. Qui no respira en aquest planeta es mor. No hi ha volta de full! El problema és que la gent no respira bé.
És evident que si el cos no té un treball fet, quan ho facis per primera vegada et costarà. És com conduir un cotxe. La primera vegada que jo vaig conduir un cotxe havia de mirar un retrovisor, havia de mirar l'altre... Era tot un... vas fent això i talles la respiració.
I tres últimes reflexions sobre la paciència...
Antonio Jorge Larruy: "Portem un ritme mental agitat que ens provoca disfuncions"
Portem un ritme mental agitat, revoltat, que ens provoca totes aquestes disfuncions, cada vegada més esteses en la societat: ansietat, quadres d'ansietat, agitació diversa, estrès Atura't. Estigues. Observa. Estima. Acull. Para. Això anirà rebaixant decibels. Això et permetrà estar més aquí. I des d'aquí, començaràs a trobar el teu ritme.
Laura del Caño: "Per tenir més paciència hem d'estar descansats"
Quan perdem la paciència, moltes vegades, és perquè estem cansats, perquè estem esgotats. Els nens, quan se'ls acaba la paciència és perquè tenen gana, és perquè tenen son, és perquè estan cansats; i els adults, també. Aleshores, hem de cuidar-nos. Hem d'estar per nosaltres. Per tenir més paciència hem d'estar descansats.
Àlex Rovira: "Sense amor no hi ha paciència"
La paciència sorgeix naturalment quan estimes la persona o la cosa que ha de ser objecte de la teva paciència. Sense amor no hi ha paciència. Per tant, la paciència no és, en si mateixa, un valor forçat. Crec que ets naturalment pacient quan estimes. Per tant, la pregunta no seria 'què hem de fer per tenir paciència?', sinó 'què podem fer per estimar més i millor?'.
