"Et faran un home", el documental que per primera vegada denuncia abusos a la mili

Un equip del programa "Sense ficció" aconsegueix testimonis d'homes que durant més de 30 anys han silenciat el malson que van patir a la mili. Agressions físiques, abusos i maltractaments psicològics, tortures i violacions, que han estat ocultes durant més de tres dècades i que, gràcies al documental de denúncia coral, surten per primera vegada a la llum. Fruit d'una investigació en xarxa entre homes d'edat entre els 55 i els 65 anys, surten 25 testimonis amb entrevistes fora de càmera, que confirmen que el tracte vexatori i les tortures podien passar a diferents casernes espanyoles, de forma aleatòria. L'equip del documental ha escollit 10 d'aquests testimonis, que evidencien la violència estructural. Artur Sebastián, COE de Canàries, 1981: "Soc un supervivent. Érem nens de 20 anys, no professionals, i vam haver d'aguantar massa violència. Vaig rebre hòsties fortes, portava el pit blau. El tracte vexatori dels veterans va ser brutal." Toni Iborra, caserna de transports a Prado del Rey, 1982: "Em van fer xofer dels capitans i coronels, tenia molta por que ETA em fes volar pels aires i vaig fer-me objector a dins la caserna. Els vaig descol·locar perquè encara no hi havia cap llei d'objecció." A les casernes militars, els soldats veterans imposaven el terror als que arribaven de reemplaçament, amb el vistiplau dels militars professionals (3Cat) Vielha 1984, un dels escenaris de l'horror La Companyia d'Esquiadors i Escaladors de Vielha va ser un dels escenaris de violència entre soldats, amb el vist i plau dels comandaments militars que van ser incapaços d'aturar les violències entre iguals. Els veterans van torturar els nous. "Llagas" contra "conejos". Quatre exsoldats de la lleva del 1984 a l'anomenada Legió Blanca de Vielha ens expliquen què hi van viure allà. No els agrada parlar com a víctimes, pocs reconeixen ser-ho, prefereixen el terme "supervivent". La caserna ja no existeix, ara és un aparcament públic on comença el documental. Els col·legues de la mili es retroben allà 40 anys després i recorden tot el que van viure en aquella caserna. Albert Arean, caserna d'esquiadors i escaladors de Vielha, 1984: "Sabia que anava a una caserna dura i a un cos d'elit, però mai vam saber el que realment ens trobaríem allà." Nacho Cases, escaladors i esquiadors a Vielha, 1984: "Els 'veteranos' ja se't menjaven amb els ulls plens de sang i et deien: conejo, vas a morir'. Home, jo pensava: on collons m'he ficat?'" "Ves a la mili, que et faran un home" Era la frase popular que es deia en moltes famílies dels anys 80 i 90 quan els seus nanos estaven a punt de complir la majoria d'edat. Els nois eren reclutats i enviats lluny de casa perquè, segons el Ministeri de Defensa d'aquella època, els anava bé sortir de casa i conèixer Espanya i nois d'altres ciutats i comarques. Es promocionava com un any iniciàtic a la maduresa, però no s'explicava la duresa de les casernes més enllà de la instrucció militar. Existia una duresa encara pitjor: el maltractament dels "veterans", els nois de la lleva superior que rebien els "novells" amb quintades o "novatades" que se'ls escapaven de les mans, i que es feia amb el vistiplau dels militars. Vicent Partal, caserna d'helicòpters a Bétera: "Posaven un soldat a dins de la taquilla, tancaven amb clau i llançaven la taquilla escales avall, i jo pensava, esta gent, quina mentalitat té? Estan completament bojos, no?" "M'han putejat, haig de putejar": una violència sistèmica Les víctimes confessen que quan van arribar a veterans alguns també exercien violència. "Si no et comportaves com un veterà, els veterans anaven per tu", assegura Àlex Gorina, que va fer la mili a Melilla el 1976. Era difícil aturar la violència, perquè es vivia de forma natural. Alguns testimonis asseguren que quan van acabar la mili van necessitar un temps per a la reflexió: "em van tornar violent. Em va costar adaptar-me a la vida civil", confessa Artur Sebastian, de les COE a Canàries. La mili va acabar el 2001. Des de la mort de Franco fins al 2001 van passar per les casernes militars espanyoles prop de 8 milions de reclutes. Uns homes que en molts casos (no es pot saber la xifra) van patir abusos de tota mena i fins i tot violacions. Homes que les van passar magres en un entorn hostil i que en la majoria de casos van viure una violència sistèmica entre iguals. Els militars ho justificaven com a "enfortiment de la tropa". La violència oficial d'algunes companyies d'elit de l'exèrcit convivia amb la violència paral·lela entre els nois que eren allà durant més d'un any. Quan s'entrava com a novell es patia violència diària per part dels veterans, i quan s'arribava a veterà es feia el mateix amb els nouvinguts. Un cercle tancat de violència que va provocar seqüeles a molts joves, alguns encara ara amb tractament psicològic. Testimoni ocult, desertor de les COE-Mallorca: "Em vaig intentar suïcidar i després vaig desertar. La nit que vaig decidir escapar, anava a matar el primer que es fiqués amb mi perquè ja no podia més." Antonio Muñoz Molina, escriptor i acadèmic de la RAE. San Sebastià 1980: "Em vaig quedar amb certes ferides psicològiques. Li dec a l'exèrcit espanyol i a l'Església catòlica espanyola els pitjors moments de la meva vida." L'equip del documental ha recollit el testimoni de 25 homes, que ara tenen entre 55 i 65 anys i que confirmen un tracte vexatori i tortures a les casernes (3Cat) Alcohol, drogues, morts accidentals i suïcidis El Ministeri de Defensa va calcular que des del 1983 al 2001 hi va haver 303 suïcidis, una xifra sospitosament minsa tenint en compte que en la majoria de certificats de defunció que rebien les famílies hi posava "mort accidental" i, segons metges testimonis d'aquella època, poques vegades firmaven el certificat utilitzant la paraula "suïcidi". La dificultat de trobar xifres ben documentades en els arxius militars és molt gran. Es van fer servir criteris molt diferents per definir les causes de les morts dels soldats. Hi havia accidents de tota mena: amb armes, amb vehicles, per negligència, per atacs entre companys i per suïcidi. Milers de morts que van ser encobertes en la majoria de casos perquè no es van investigar gairebé mai. Dels arxius a què hem tingut accés, la majoria d'escrits del jutge togat militar on arribaven algunes demandes, parlen de militars i soldats de lleva en estat d'embriaguesa. I els testimonis corroboren que a les casernes hi havia gent que consumia alcohol i drogues. Silencis i oblit. La impunitat de l'exèrcit La majoria de joves no ho van explicar mai a les seves famílies. Quan acabaven la mili portaven mesos establerts en la comoditat de ser ells els veterans, i ja no volien sentir a parlar (ni parlar-ne ells mateixos) dels abusos patits quan van entrar a la caserna. La maquinària de l'abús complia les seves funcions de manera perfecta. Els militars no eren qüestionats, i pocs casos arribaven als tribunals militars. La figura del "xivato" o "xotes" estava molt mal vista, i quan el detectaven, encara rebia més cops i càstigs. Nacho Galán, escaladors i esquiadors de Vielha: "El primer dia va ser una bogeria. Vaig pensar: on m'he ficat?' Tampoc podíem dir ens rebel·lem', perquè aquell que es rebel·lava ho anava a passar malament, ja ho avisaven, eh?" El 1990 es va crear l'Oficina d'Informació i Defensa del Soldat (IDS) Un equip d'advocats i militants pacifistes van armar-se de valor per ajudar els joves reclutes a sortir de les casernes amb certificats mèdics de seqüeles psíquiques o físiques, fetes per metges independents, que els hospitals militars acceptaven. També van portar davant tribunals militars joves que desertaven farts dels abusos i que s'enfrontaven a penes de presó. Els testimonis revelen que hi havia molts joves destrossats que no volien continuar a la mili, i amenaçaven de treure's la vida. Molts van complir l'amenaça davant la impotència de les seves famílies. Les víctimes reclamen un Me Too militar La majoria de testimonis senten que van ser víctimes d'un sistema de violència encoberta pels militars i reclamen reparació, malgrat que tots els fets delictius estiguin prescrits. Els Serveis Informatius de 3Cat han posat a disposició de qui vulgui donar el seu testimoni un mail darrere del qual hi ha periodistes experts en atenció a les víctimes: bustiadenuncia@3cat.cat La mili pot tornar? Demà mateix, si el govern espanyol aprovés un decret llei. És un debat que ressona cada vegada amb més força, en un context de guerres com les d'Ucraïna i el Pròxim Orient. Europa es rearma i països com Suècia o Letònia, han recuperat el servei militar i en d'altres com Alemanya i Polònia s'ha reobert el debat sobre el retorn de la mili. Espanya va suspendre la mili el 2001, però no la va abolir. Caldria només un decret llei per tornar-la a instaurar de forma immediata en qualsevol moment.

"Et faran un home", el documental que per primera vegada denuncia abusos a la mili

"Vaig passar molta por, va ser molt bèstia". 10 testimonis relaten l'infern que van viure fent la mili a les casernes militars espanyoles en plena democràcia.