González Laya: "A les fronteres s'ha de combinar protecció i obertura d'espais amb llibertat de circulació"
Arancha González Laya és ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació des del gener d'aquest any 2020, un any ple de carpetes candents: des de la crisi sanitària i econòmica a causa de la Covid-19, passant per la sortida d'Espanya del rei emèrit cap als Emirats Àrabs, fins a la polèmica sobre la política migratòria a la Unió Europea, el paper de la justícia espanyola davant dels líders del procés o la possibilitat d'un Brexit sense acord. Laura Rosel li ha preguntat sobre aquests punts clau en una entrevista per a "El matí de Catalunya Ràdio" en què la cap de la diplomàcia espanyola ha mostrat un tarannà molt diferent del dels seus predecessors.
Crisi sanitària i econòmica arran de la Covid-19
González Laya és una de les persones encarregades de convèncer els governs que Espanya és un lloc segur per als turistes, visitants i residents d'origen estranger. La imatge exterior de l'estat és el problema més urgent que té sobre la taula la ministra, ja que s'hi registren dades més altes de contagi que en alguns dels seus veïns europeus, com Grècia o Portugal, sense que se n'acabi d'explicar el motiu, i perquè l'economia es basa, en una bona part, en el turisme.
La nostra tasca és explicar la situació exacta de la pandèmia al nostre país, per territoris, per comunitats, per illes, i que tinguem altres dades a banda dels contagis: quants tests està fent el país, quants malalts són asimptomàtics, quants estan ingressats en UCIs... Donar-los la informació el màxim de detallada possible.
La ministra s'ha entretingut i ha estat especialment incisiva en la qüestió dels corredors segurs dins de la UE, com a alternativa a l'establiment de quarantenes o confinaments de llarga durada mentre continuï la crisi sanitària.
Parlar amb països bilateralment no vol dir descoordinació. La UE diu que, si hi ha territoris més segurs, els països poden establir corredors entre ells, i és el que estem fent en illes com, per exemple, les Canàries, perquè són un lloc on hi ha turisme d'hivern, també, i per això hi donem prioritat.
Si això avança com estem veient, amb dades de contagi a l'alça a França o a Alemanya, en els propers mesos es podria veure afectada la mobilitat dins la UE. La titular espanyola d'Exteriors es mostra favorable a mesures recents d'alguns països, com la rebaixa de la quarantena de 14 dies, per esquivar restriccions més severes.
Serà una tardor atípica, haurem de conviure amb el virus, mantenir-lo a ratlla i ser tremendament responsables. Pel que fa a les fronteres, s'haurà de combinar obertura de l'espai amb mesures de protecció.
Els 140.000 milions d'euros del Fons de Solidaritat de la UE que es destinaran a Espanya no són un xec en blanc, i per això Laura Rosel ha demanat a la ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació que detalli les condicions d'aquesta ajuda i si entren en contradicció amb el programa econòmic pactat pels socis de govern, el PSOE i Unides Podem.
No. Europa ens demana que fem els deures, i no hem de tenir por de fer-los. Preparar un pla de recuperació és la base d'aquesta ajuda, cal tenir un pla, recuperar l'economia i l'ocupació, i també tenir plans que transformin l'economia, que la facin més resilient de cara al futur, de manera que, si en tenim una altra més endavant, ens trobi més preparats i més competitius. Cal, per tant, sobretot, aprovar els pressupostos.
González Laya ha volgut relaxar el temor que aquest pla, condicionat a les ajudes europees, es basi en l'austeritat. Ha detallat els pilars del pla del govern espanyol, que haurà de casar amb les exigències dels socis europeus.
La gran lliçó de la crisi del 2020 comparada amb la del 2008 és que el pla busca invertir en la transformació de l'economia a partir de quatre eixos: reduir la petjada de CO2; acompanyar empreses i ciutadans i transformar les administracions públiques perquè siguin més digitals; acabar amb la discriminació de la dona, i vetllar perquè cap ciutadà o ciutadana es quedi enrere.
La sortida del rei emèrit als Emirats Àrabs
Hi ha diferents fronts diplomàtics oberts que impacten directament en la cartera d'Exteriors, entre ells la imatge d'Espanya després de l'escàndol de Joan Carles I. Preguntada sobre la relació del seu ministeri amb la sortida del rei emèrit del país cap als Emirats Àrabs Units, la ministra també fa equilibris per no trepitjar cap ull de poll i la desvincula completament del govern espanyol.
Absolutament cap, el rei va sortir d'Espanya i s'ha instal·lat temporalment als Emirats com a ciutadà privat.
El rei emèrit ha sortit d'Espanya, no ha fugit.
També qualifica de fluida la relació amb els Emirats Àrabs i assegura que no creu ni la preocupa que la qüestió perjudiqui la imatge d'Espanya a l'exterior.
Són relacions estretes, unides, hem cooperat, és un gran hub de circulació de passatgers, i tenim moltes iniciatives en què cal treballar junts, com l'estabilitat a Líbia o al Pròxim Orient.
Segons els últims informes, Espanya està entre els 20 països més influents del món, la imatge del nostre país continua sent estable, és sòlida.
Immigració, refugiats i cooperació espanyola i europea
Aquest mes de setembre ha cremat el camp de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, i això encara fa augmentar més la preocupació sobre la situació dels immigrants que arriben a les fronteres de la UE i posa en el punt de mira la fredor de la política migratòria comunitària.
És una mostra més de per què hem de reformar el nostre sistema de migració a Europa. Espanya ho demana des de fa temps. Les imatges terribles que veiem ara ens recorden la importància de reformar el sistema amb criteris d'humanitat, justícia i solidaritat entre estats membres, no pot ser que els països fronterers hagin d'assumir tota la responsabilitat.
La cap de la diplomàcia espanyola considera que és imprescindible la solidaritat dels altres estats membres amb Grècia, Itàlia i Espanya, especialment, perquè cal prevenir el negoci del tràfic de persones i la instal·lació de les màfies en aquests països.
Tenim persones que arriben buscant asil i refugi, però també som punt de trobada de xarxes que es lucren amb el tràfic de persones, i això es converteix en un negoci a l'altura del tràfic de drogues o d'armes. No hem de continuar alimentant xarxes criminals que trafiquen amb persones.
La reforma ha de ser en tres punts: oferint vies legals de migració a Europa; perseguint activitats com el tràfic de persones i fent legislació en matèria d'asil i refugi, i, en tercer lloc, impulsant la pau i la solidaritat en els països d'origen.
La migració la tractem de manera sensible, i inclou des de persones que fugen de la guerra a d'altres que s'instal·len als nostres països amb la intervenció de màfies criminals.
El Brexit i l'impacte en l'estat espanyol
L'amenaça del primer ministre britànic, Boris Johnson, d'un Brexit sense acord, el 31 de desembre, i els efectes que això podria tenir en els ciutadans espanyols al Regne Unit o els britànics en territori espanyol preocupa la ministra d'Exteriors.
És irresponsable jugar amb la seguretat d'empreses i ciutadans en aquests moments tan complicats de la pandèmia, en què hem d'aconseguir estabilitat i no generar més turbulències.
Amb la UE ens preparem jurídicament i tècnicament per al cas que hi hagi un Brexit sense acord, inclòs el cas de Gibraltar.
La justícia espanyola i els líders independentistes
El Parlament europeu està pendent de decidir si aixeca la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Mentre el comitè de l'ONU que treballa contra les detencions arbitràries s'ha pronunciat contra la presó dels líders independentistes. Una altra qüestió espinosa. La ministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha assegurat que el govern espanyol no pressiona perquè es jutgi a Espanya els polítics catalans a l'exili.
La justícia espanyola és tremendament garantista amb els drets de les persones.
Crec que hi hauria d'haver més diàleg entre els ens judicials d'Espanya i Bèlgica.
També ha explicat que no s'ha trobat en cap moment a Brussel·les amb Carles Puigdemont, Toni Comín o Clara Ponsatí. I sobre si ho faria en el futur si torna al Parlament Europeu, no diu ni que sí ni que no.
Si he de tornar al Parlament Europeu, quan ho faci, veurem com queda afectada la meva agenda.
