Incomprensible càstig a "Alcarràs" i Carla Simón
Us saludem avui des d'Artesa de Segre, a la Noguera. Un municipi amb uns 3.500 veïns. Petit, dedicat sobretot a la ramaderia i l'agricultura, com tants altres municipis de Ponent. Com Alcarràs, al Segrià, amb 9.000 habitants. Pobles que el cinema va situar al mapa, gràcies, precisament, a "Alcarràs", la pel·liculassa de Carla Simón que just aquesta setmana farà un any va fer història, guanyant l'Os d'Or del Festival de Cinema de Berlín, la Berlinale.
Mai una pel·lícula en català havia tingut un reconeixement com aquest. Des de llavors, Ponent al mapa i Alcarràs de moda. A les sales de cinema va ser una de les estrenes més taquilleres de l'any. Amb milers d'espectadors deixant-se seduir per la història d'una família dedicada al préssec, amenaçada pel canvi d'era que prioritza el que és tecnològic per sobre del que és manual. La ciència per sobre de l'artesania.
La carrera d'èxit d'"Alcarràs" ha tingut un parell de revolts. L'Acadèmia de Cinema Espanyola la va triar per anar a Hollywood i intentar fer sort als Oscars. La campanya per donar a conèixer la història de la lluita entre l'agricultura familiar i la tecnologia multinacional va ser intensa, gràcies a una estratègia de distribució intel·ligent, amb socis internacionals que van passejar Alcarràs per tot arreu.
Però al desembre el somni americà va acabar de cop. "Alcarràs" no va passar el filtre de l'acadèmia nord-americana. No seria als Oscars. Però de tornada cap a casa, sí que seria als Gaudí. Coronada, de fet, com la millor de l'any. I havia de ser, també, als Goya. Perquè són els premis dels acadèmics que fa poc més de mig any la van triar per anar a Amèrica. Doncs no. Inexplicablement, els Goya han fet el buit a Alcarràs. Ni un premi. Zero points. La pel·lícula més taquillera de l'any no ha guanyat ni un sol Goya.
Incomprensible, a banda d'injust, el càstig a Carla Simón. S'entén, malgrat tot, si es fa una fotografia panoràmica del moment del cinema a l'estat espanyol. Dividit entre l'escola castellana, manxega, Espanya-profunda, i l'escola perifèrica, catalana i basca fonamentalment, que beu d'altres tradicions, com la francesa.
Una indústria on el lobby català ha anat a menys, amb pocs acadèmics decidint candidatures i premiats. I un moment també en què el cinema fet per dones, malgrat tot, lluita contra una força centrípeta colossal i silenciosa que intenta apartar-lo del carril central.
L'equip d'"Alcarràs", discret i honest, no en farà sang, de tot això. No és en la polèmica on s'ha mogut ni on es mourà Carla Simón. Tampoc li cal. S'ha mogut i es mourà en el reconeixement del públic, en les sales plenes, en el mèrit de fer molt amb molt poc, d'explicar-ho tot sense fer soroll. No tindrà cap Goya, però té tota la resta.
