"La diplomàcia del caviar" o com la corrupció a l'Azerbaidjan esquitxa les institucions europees
"La diplomàcia del caviar" ("The caviar connection"), un documental dirigit per Benoît Bringer a ritme de thriller polític, mostra com un grup de periodistes va aconseguir desemmascarar la corrupció del règim àzeri.
"Soc a la cel·la de la presó on visc de fa sis mesos. Soc periodista i estic empresonada per la meva feina, per haver revelat la corrupció als nivells més alts del govern. Sí, se n'ha de pagar un preu, però val la pena". No li ha sortit barat. Al començament del documental Khadija Ismayilova, periodista, paga en una presó de Bakú, la capital de l'Azerbaidjan, les seves investigacions sobre la família d'Ilham Aliyev, el dictador -disfressat de president democràtic- d'aquesta república de l'Àsia Central. No és l'única periodista presa. D'altres ho han pagat amb l'exili, amb amenaces i acomiadaments, o fins i tot amb la mort.
Mentre Khadija és a la presó, convençuda que no en sortirà viva, el règim àzeri celebra fastuosament la inauguració dels primers Jocs Europeus. Un esdeveniment internacional que amoroseix i prestigia la imatge de la república i el seu govern, envoltat de dirigents estrangers. A l'estadi nacional, inaugurat per a l'ocasió, Lady Gaga obre la cerimònia interpretant "Imagine", no sense saludar abans amb un somriure la tribuna presidencial.
La família Aliyev: petroli, caviar i celebritats occidentals
La República de l'Azerbaidjan, un dels cinc estats que voregen el mar Caspi, és rica en petroli i en caviar. A tots dos tresors els anomenen or negre. Podrien ser una benedicció per al seu poble, però són la mena de riquesa que genera desgràcia i corrupció, perquè només beneficia una elit governant molt reduïda, i molt reticent a repartir-la. Aquesta elit, a l'Azerbaidjan, és directament la família del dictador. Khadija, amb l'ajut de Forbidden Stories, una organització internacional de periodistes contra la corrupció, va desvelar que la dona i la filla del president tenien diferents empreses a Panamà. SOCAR, la companyia estatal de petroli de l'Azerbaidjan, ha enriquit principalment l'entramat de negocis de la família Aliyev. I la celebració del festival d'Eurovisió o els Jocs Europeus, han estat una font de contractes i concessions per a la família, que disposa dels recursos de l'Estat.
La diferència amb altres dictadures presidencials sorgides a l'est és que el seu règim vol ser tractat com una respectable democràcia europea. Als Aliyev els agrada envoltar-se de celebritats occidentals, a les quals conviden i paguen xifres escandaloses per actuar a les seves festes privades, com la cantant Rihanna, o els actors Steven Seagal i Gerard Depardieu, a qui el president rep a Bakú amb tots els honors. La família estiueja en els seus iots a la Costa Blava i freqüenta -amb excuses més o menys caritatives- personalitats com l'exministra francesa de Justícia i parlamentària Rachida Dati, amiga personal de la primera dama.
La corrupció esquitxa les institucions europees
Però la "diplomàcia del caviar" va molt més enllà, com demostra el documental. El règim àzeri va subornar diversos membres del Consell d'Europa perquè rebutgin una moció per reprovar l'existència de presos polítics a l'Azerbaidjan. Luca Volonté, llavors president del Grup Popular al Consell d'Europa, aconsegueix mobilitzar una majoria de delegats perquè hi votin en contra. Parlamentaris electes de França, Espanya, Itàlia i Europa de l'Est, es neguen a reprovar el govern de l'Azerbaidjan. I guanyen.
Poc després, i gràcies a les revelacions de la premsa i de les investigacions de la Fiscalia italiana, se sabrà que Volonté havia estat subornat per la delegació àzeri, i no pas amb unes llaunes de caviar, sinó amb almenys dos milions d'euros. Investigacions posteriors van delatar altres polítics europeus que havien cobrat milions per donar suport al govern d'Aliyev a les institucions europees o certificant com a observadors internacionals les seves fraudulentes eleccions. Els conservadors alemanys Eduard Lintner i Karin Strenz, el belga Alain Destexhe o la francesa Rachida Dati són alguns dels implicats.
Silenciar els periodistes
Mentre aquesta trama corrupta tapava els ulls d'Europa sobre la repressió a l'Azerbaidjan, el règim perseguia els periodistes que s'havien atrevit a denunciar-la. Molts van ser tancats, van marxar a l'exili o van ser assassinats. Però no es van doblegar. Noves investigacions van acabar forçant la redacció d'un segon informe sobre els presos polítics a l'Azerbaidjan. 14 membres del Consell d'Europa van ser expulsats, i la república centreasiàtica es va veure obligada a alliberar 38 presos polítics. En queden desenes a la presó, però Khadija i altres periodistes ja n'han pogut sortir i continuen treballant per desvelar les trames corruptes i repressives del règim, que -amb el prestigi tocat- gaudeix encara de bona salut. Avui Khadija forma periodistes i activistes anticorrupció que es dediquin a investigar, fins al moment, diu, que "silenciar periodistes sigui una pèrdua de temps, perquè n'hi haurà massa que aixequin la veu".
Podeu veure el tràiler de "La diplomàcia del caviar" aquí.
Un documental de: Benoît Bringer i Laurent Richard
"La diplomàcia del caviar" ("The caviar connection") és una producció de Forbidden Films en coproducció amb ARTE France.
