La pandèmia ha fet que reduïm les relacions socials. Ja fa temps que parlem de digitalització, però ara ens l'hem trobada de cara. Això pot deixar de banda les persones que no tenen competències en noves tecnologies o connexió a internet o equips informàtics... Què passa amb les persones grans? Com fan una gestió al banc o a l'administració quan necessiten atenció personalitzada? I -sobretot- com se senten? És un col·lectiu víctima del que anomenem "bretxa digital". Concepció Dalmau té 90 anys i cada vegada que va a la seva entitat bancària passa un tràngol perquè diu que es posa nerviosa: "Jo no m'atreveixo amb el caixer automàtic. I ara, resulta que si vull treure diners de finestreta, no puc fer-ho més tard de les 11 del matí. I em cobren una comissió." Pau Berbel, coordinador d'Acció Social d'Amics de la Gent Gran -una entitat que lluita contra la soledat no desitjada i l'aïllament social que pateixen moltes persones grans- considera que els voluntaris van néixer amb la idea de compartir temps amb les persones grans. En canvi, ara, amb la pandèmia fan de "facilitadors tecnològics": "Hi ha voluntaris que acaben fent tràmits mèdics amb informació privada, gestions amb l'administració pública... Amb la pandèmia això s'ha accentuat." Serafín Blanco és responsable d'Organització i Comunicació del Sindicat de Pensionistes de CCOO a l'Alt Penedès, l'Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat, i, per ell, la gent gran està discriminada per la banca: "Hi ha 400 poblacions de Catalunya que no tenen entitat bancària. I depenent de l'operació si no la fas pel caixer, cobren comissió." Per Mercè Pérez Salanova, doctora en Psicologia i experta en psicologia de l'envelliment, és cert que hi ha persones grans que potser no es veuen capaces d'utilitzar internet però també hi ha incapacitats construïdes socialment: "Hi ha persones que diuen: "Ja t'ho faré jo". I aquí construïm una relació de dependència per part de la persona que no ho sap fer."   Un problema també per a la gent de 60 anys: Manuel Muñoz és jubilat de Correus i té 63 anys. A casa no té internet i ell defensa que l'administració hauria de tenir un tracte personalitzat: "Em sento molt impotent moltes vegades."