La potència efímera del català
L'interès suscitat pels resultats del baròmetre de les llengües al món publicat pel govern francès ha provocat una reflexió ambivalent sobre la salut del nostre idioma del lingüista i professor de la Universitat de Barcelona Pere Comellas.
L'estudi conclou que el català és la dotzena llengua més influent del món
Ho fa a partir d'una sèrie de criteris que compensen factors com ara el nombre de parlants, més petit en el cas del català.
N'utilitza d'altres, com ara la presència de la llengua en estudis superiors, o el percentatge de parlants que la tenen com a llengua inicial o com a apresa.
Aquests criteris utilitzats pel doctor en lingüística Louis-Jean Calvet, coautor del treball, puntuen de 0 a 1.
L'entropia, la dispersió de la llengua pel món, per exemple, beneficia el posicionament al rànquing.
Això explica que llengües àmpliament parlades com el xinès mandarí estigui per sota del català. I és que la majoria dels seus molts parlants es concentren en un sol estat.
També compten l'índex de benestar, l'escriptura, la presència a la Wikipedia, un aspecte, aquest últim, on el català és protagonista.
Criteris discutibles
Pere Comellas, lingüista i professor de la Universitat de Barcelona, posava en perspectiva l'estudi i els criteris utilitzats per Calvet:
La desgràcia és que els criteris són discutibles, i que hi ha problemes teòrics com quines fonts triem per saber quants parlants té una llengua. Calvet tria una base de dades, però està subjecta a errors com tota activitat humana.
Normalment les grans llengües imperials tenen sobreestimació, el francès exagera, així com el portuguès o l'espanyol.
Aquest fet fa concloure a Comellas que això no soluciona en absolut els problemes del català, i que no tiraria coets amb aquesta dotzena posició del català:
Tots ens en alegrem, però el valor més important és el valor que fan del català a l'àmbit internacional.
Dubto que la nostra dada tingui gaire impacte en altres llocs, com a França o als Estats Units.
La potència del català davant les amenaces
Malgrat aquestes consideracions, Comellas també veia el got mig ple respecte de l'estat del català:
Sí que potser pot cridar fora l'atenció que de les llengües que apareixen ben situades és l'única que no té estat, i això potser serveix perquè més gent sàpiga que existeix el català.
No n'havien sentit a parlar abans perquè tenim aquesta tendència tan empobridora de relacionar una llengua amb un estat.
Però va bé a efectes de creure'ns que som la dotzena llengua més influent del món.
En aquest sentit, Comellas afegia que el resultat de l'estudi hauria de servir per estimular que el català es continuï parlant, escrivint, fent servir i que no s'hi renunciï, per exemple --diu-- quan molta part de la població la canvia d'entrada.
