La vinya del futur necessitarà tres vegades més d'aigua que al segle XX
A Catalunya hi ha unes 53.000 hectàrees de vinya. Aquest cultiu ocupa el 3% de la superfície agrícola del país. Els que s'hi dediquen ja fa anys que noten els efectes del canvi climàtic i busquen alternatives per sobreviure sense perdre qualitat. Els equips de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, l'IRTA, especialitzats en viticultura, han constatat que amb la pujada de les temperatures i les onades de calor, el cicle del raïm s'ha escurçat, la verema s'ha hagut d'avançar i hi ha canvis en la qualitat del producte.
Feli Herralde és una de les expertes de l'IRTA que està seguint de prop el que passa a les vinyes catalanes:
Quan tenim aquestes altes temperatures, els sucres i les aromes que fan que el raïm tingui una qualitat que després es reflecteix en el vi, no van a la mateixa velocitat i perdem qualitat. Aquest és un dels efectes més clars del canvi climàtic en el cultiu de la vinya.
Herralde ha fet el càlcul del que necessitaran, abans no acabi aquest segle, per garantir la producció: 150 litres per metre quadrat d'aigua extra.
Les necessitats hídriques que tenia una vinya al Penedès als últims anys del segle XX estaven al voltant dels 50 litres per metre quadrat i any per créixer en condicions optimes. Calculem que a la dècada dels 70 del segle XXI, podem arribar a triplicar aquestes necessitats hídriques.
El triple d'aigua
En previsió del que pugui venir, l'IRTA ha desenvolupat sistemes de reg eficient que estan provant en algunes finques. En funció de l'aigua disponible, el tipus de sol i de vinya i la qualitat que es vol aconseguir, l'algoritme determina exactament com i quan s'ha de regar.
L'estratègia dels viticultors per adaptar-se a les noves condicions climàtiques toca moltes tecles.
Als camps de la Família Torres, al Penedès, hi ha un dels millor exemples d'adaptació i mitigació del canvi climàtic en el sector viticultor català.
Gairebé la meitat dels camps ja es tracten amb agricultura regenerativa, una fórmula que prioritza el manteniment de la qualitat del sòl i que augmenta la captació de carboni de les vinyes, com ens explica Martí Roig, responsable del programa d'agricultura regenerativa del grup:
A una vinya convencional, el terra està totalment nu. En aquest sòl, només el cep capta el carboni a partir de la fotosíntesi. En canvi, aquí, on tota la parcel·la està coberta de plantes, hi ha molts elements que fan la fotosíntesi, capten carboni de l'atmosfera i el fixen al sòl.
Vinyes amunt
Ja són molts els viticultors que, quan han de plantar nous ceps, busquen zones més fresques per endarrerir la maduració, però per no renunciar a continuar plantant a les zones tradicionalment vitícoles, els laboratoris treballen per millorar les varietats i fer-les més resilients a la nova realitat climàtica. Feli Herralde és una de les científiques que els està orientant:
Seleccionem entre les varietats que ja tenim les plantes que funcionen millor per incrementar la superfície. En alguns moments de la història, es prioritzava definir la la qualitat i altres característiques. Ara el que ens ocupa és que siguin més eficients en l'ús de l'aigua o més resistents a les altes temperatures mantenint la qualitat.
La recuperació d'espècies ancestrals que es van deixar de plantar fa molts anys és una altra de les esperances dels viticultors. A Torres s'hi van posar fa 40 anys amb una cinquantena d'espècies i ara en tenen 14 de registrades, entre les quals la que explica Mireia Torres, directora d'innovació del grup:
Hi ha una varietat que es diu Forcada. És molt interessant perquè, plantada a 500 metres d'altitud, assoleix la maduració la primera o segona setmana d'octubre. I a les zones més càlides del Penedès, a finals de setembre.
A les diferents estratègies per adaptar les vinyes a les noves condicions climàtiques, Torres hi ha afegit la reducció de les seves emissions per evitar que el fenomen vagi a més.
Des del 2008 les han rebaixat un 36% amb plaques solars cobrint tots els edificis, calderes de biomassa per subministrar aigua a tot el celler o reduint el gruix de les seves ampolles.
