L'estrès: com podem saber si en tenim i tècniques per alleujar-lo
Tenim interioritzada la imatge de l'estrès com la d'una persona amb responsabilitats, que contesta el telèfon amb una mà, mentre amb l'altra respon correus electrònics. Però l'estrès és molt més que això. Quins són els riscos? L'estrès pot provocar determinades malalties, explica el psiquiatre Narcís Cardoner al programa.
L'hormona de l'estrès és el cortisol i quan l'alliberes, es produeixen canvis metabòlics, que intenten donar-te prou energia en forma de glucosa, lípids... Quan això es fa persistent, podem tenir problemes perquè es desenvolupa una diabetis, poden acumular-se lípids (i això pot provocar, per exemple, problemes cardiovasculars), pot desenvolupar patologies com l'ansietat o la depressió. També sabem que l'estrès crònic pot impactar a nivell cognitiu i que incrementa el risc de desenvolupar determinades demències.
Narcís Cardoner
Psiquiatre
Però, per què vivim tan estressats? El psiquiatre Enric Àlvarez ho té clar: "El que ens fa estar més estressats és la competició, tant a nivell professional com en la vida en general. Volem ser més que el del costat a la feina, volem guanyar quan competim en un esport, quan anem a veure el Barça... Sempre volem guanyar, sempre. Sempre tenim unes expectatives per sobre de la capacitat que tenim de complir-les".
I el problema, segons el sociòleg Francesc Núñez Mosteo, és que: "L'estrès és una forma de tirania i d'absolutisme del món en què vivim", i alerta que "el que passa amb les tiranies és que s'acaben naturalitzant. I el problema és que ningú ho posa en dubte. No es pot parlar d'això perquè és com negar el món en què vivim". En aquest sentit, el filòsof Nemrod Carrasco diu que "el pitjor no és anar de bòlit. El pitjor és creure que ja no hi ha una altra manera de viure que no sigui aquesta".
L'evolució de l'estrès: de físic a psicològic
De fet, el psiquiatre Narcís Cardoner explica que el concepte d'estrès ha canviat. "La resposta d'estrès era adaptativa, era beneficiosa. Ara, l'estrès ha canviat de matís. Probablement abans es parlava més d'un estrès físic, amb el qual la teva vida estava en perill, i ara parlem més d'un estrès psicològic, amb el qual hi ha una demanda, una exigència contínua, persistent, perquè hem de fer més feina o més tasques de les que som capaços de controlar, i aquesta sensació de no controlar, de no fer les coses de forma adient, per moltes persones és una font d'estrès enorme".
Precisament una manera que ens pot ajudar a gestionar l'estrès laboral és identificar exactament què provoca aquest estrès a la feina, diu Cardoner. "Simplificar el problema i intentar buscar els factors fonamentals que m'estan generant aquest malestar em permet afrontar-los d'una forma molt més efectiva i eficaç. I, per tant, reduir l'impacte que té sobre nosaltres".
Fer-nos amic de l'estrès?
Una manera de controlar-lo és aprendre a conviure-hi. Un estudi recent fa palesa la importància de com percebem l'estrès, explica el psiquiatre Narcís Cardoner. "Òbviament, les persones que més s'estressen tenen una pitjor salut. Però una cosa interessant no és tant el fet que tu visquis amb estrès, sinó com perceps tu l'estrès. Quin sentit hi dones. Si penses que l'estrès t'està fent mal, tens més risc de morir-te."
Per això, la conclusió d'aquest estudi és "la idea que, probablement entre cometes, ens fem amics de l'estrès. Que l'acceptem. L'acceptem, l'identifiquem. I probablement, quan coneixes el teu enemic, tens més estris, més eines, per afrontar-lo i per superar-lo".
La relaxació i l'exercici: eines poderoses per controlar l'estrès
"L'activitat física és una forma absolutament útil de canalitzar l'estrès", explica Narcís Cardoner. També "estratègies com la meditació, que és una eina fabulosa per poder contenir i regular millor l'estrès. Tot el que ens ajudi a distreure'ns. La música, l'humor, la televisió, les sèries, socialitzar, menjar bé..."
De la seva banda, la professora de ioga Mireia Coma-Cros també destaca la importància de la meditació i la relaxació per controlar l'estrès i lamenta que "hi hagi persones que no tenen eines i segurament no es donen permís per poder-se relaxar". Afirma que "el fet de no poder-se relaxar vol dir que tenim el nostre sistema de lluita i fugida permanentment activat, que és el que fa front a aquesta amenaça".
Hi ha fórmules molt senzilles per relaxar-se. "Anar a la natura és una manera", diu Mireia Coma-Ros. "Als japonesos els encanten els banys de boscos i han fet molta investigació: demostren que, simplement, una estona passejant pel bosc, el sistema nerviós simpàtic, que és el de l'estrès, es relaxa, i s'activa el parasimpàtic, que és el de la relaxació. També es reforça també el sistema immunològic, baixa el cortisol (que és l'hormona de l'estrès), i això, només amb un passeig pel bosc".