Té en la mirada profunda una paleta de colors. Carme Solé Vendrell, nascuda el 1944, il·lustradora i pintora, és un prodigi de sensibilitat: "Jo no faria el que faig si la mama no hagués mort als nou anys. Em vaig fer gran de cop i a la vegada no he deixat de ser un infant desprotegit. La mare no hi és, però hi és; i em diu que miri de viure la vida amb alegria" Per anys que passin, la Carme Solé Vendrell em continua robant el cor. La veig pintar i l'escolto amb una barreja d'admiració i sorpresa. Fa anys, totes dues sortíem, com ara, de Catalunya Ràdio i, tot d'una, es gira i assenyalant uns narcisos diu, exultant: "mira quin groc!" I allà vaig entendre que només una artista com la Carme Solé, amb cara de nena i el cor gran, és capaç de parar-ho tot per un groc lluminós que l'atrapa. Els matisos i la lluminositat fan els colors incomparables i infinits. Carme Solé Vendrell a "El divan" Des d'uns principis ètics i espirituals, que es fan palesos en la conversa, sento que estic davant d'una gran persona. "Poder imaginar ens salva... Els quadres els acaben els que els miren" També, contrariada, em fa notar que hi ha una manera de pintar que no permet la llibertat. Aquesta artista, que va ser la primera a donar imatge a les criatures que pateixen injustícies, fam o guerres, creu que són els mateixos nens que la miren i li demanen: "Sento que són els infants de les meves il·lustracions els que em diuen 'pinta'm; dona'm veu, que jo no en tinc'" De Martí i Pol a Espriu, de Calders a García Márquez, els escriptors l'han anat a trobar perquè il·lustri les seves narracions. Premiada amb les màximes distincions culturals tant a Catalunya com a Espanya, és una artista global; en una mateixa frase hi surt l'editor de Taiwan barrejat amb la seva Horta natal. Dos desitjos per al 2021. El professional: que pugui explicar formalment el seu propi procés creatiu. El personal, el que diu abaixant la veu: que el seu germà petit, en Pere, malalt de Covid, recuperi el desig de viure.