No a la MAT, versió 2022
El "No a la MAT", línies de molt alta tensió, s'ha tornat a despertar i ara és un no a moltes MATs, les que estan a l'espera d'autorització per dur energia produïda a l'Aragó fins a Catalunya.
A les comarques de Lleida, on n'hi ha previstes tres, els municipis afectats calculen que només a l'agricultura la construcció de les torres comportarà pèrdues d'1.700.000 euros anuals. L'alcalde, d'Albatàrrec, Jaume Salui, explica l'afectació als camps de perers del poble.
Per construir les torres han d'arrencar els arbres fruiters que ja tenim. Si a una parcel·la de 5.000 metres quadrats hi va una torre d'alta tensió de 60 metres d'alt amb una base de 100 metres quadrats, l'afectació que té aquest veí en aquesta parcel·la és molt gran.
El cost de no haver fet la feina quan tocava
Albatàrrec no és l'únic municipi del Segrià afectat per les MATs. A la Granja d'Escarp hi ha projectades 15 torres d'alta tensió per dur fins a Catalunya l'energia produïda per 87 parcs eòlics i fotovoltaics majoritàriament construïts a l'Aragó.
L'alcalde del poble, Manel Solé, atribueix a la inacció històrica dels governs catalans la situació en què es troben.
Aquestes empreses s'han limitat a aprofitar les oportunitats. Són oportunitats que el nostre govern ha deixat obertes. Si haguessin fet la feina des de fa 10 o 15 anys, si haguessin fet una planificació estratègica com a país de com havia de ser la nostra la transició energètica, ara no hi hauria empreses privades aprofitant l'oportunitat de negoci de fer parcs eòlics i fotovoltaics a l'Aragó i transportar-ne l'energia al nostre país.
El problema també afecta comarques de les demarcacions de Tarragona i Barcelona. Una de les línies, la que ha projectat l'empresa Forestalia, té prop de 300 quilòmetres de llargada i gairebé 200 passen per Catalunya.
Surt de l'Aragó i travessa la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix i l'Alt Camp, el Baix i l'Alt Penedès i acaba al Baix Llobregat. Joaquim Paladella és l'alcalde de Batea, a la Terra Alta, on Forestalia, l'empresa que ha dissenyat aquesta línia, preveu construir 44 torres.
Fa uns mesos van a venir a parlar els representants de Forestalia. Saps qui eren? El que havia sigut conseller d'Agricultura de la Generalitat Josep Grau, l'exconseller Felip Puig i el que va ser director general d'energia Pere Palacin.
Les persones que van prendre les decisions perquè no s'instal·lés durant deu anys cap molí a Catalunya són les que ara representen aquestes empreses que volen portar les línies d'alta tensió. La pregunta que em vaig fer en veure això és per què aquesta gent va prendre aquelles decisions? Tot això és molt estrany.
A Batea, una vuitantena de torres a un poble de 2.000 habitants
L'alcalde qualifica de barbaritat el que els pot passar. A part de la línia de Forestalia, n'hi ha una altra de l'empresa Capital Energy que també pretén passar pel municipi i, segons l'Ajuntament, la suma dels dos projectes suposaria la construcció d'una vuitantena de torres.
Les línies creuen el municipi de punta a punta, passant per zones de rec, àrees catalogades per la seva importància històrica i espais naturals com la zona del riu Algàs, inclosa dins la Xarxa Natura 2000.
El termini per presentar al·legacions als projectes ha estat curt i complex. Les diputacions de Lleida i Tarragona han posat a disposició dels ajuntaments tècnics i advocats que els estan assessorant però molts consistoris estan superats pel repte.
A Montoliu de Lleida, el tinent d'alcalde Josep Ramon Mòdol, que també és regidor de medi ambient, es queixa de com estan anant les coses:
L'hem conegut a través del BOE i només ens donaven 30 dies, que han acabat sent 45 amb la pròrroga que hem demanat, per presentar les al·legacions. Municipis petits com el nostre ens hem vist en l'atzucac de dedicar-hi tots els recursos dels nostres tècnics i haver de contractar un equip extern per fer l'informe mediambiental.
A Montoliu, el projecte de MAT preveu construir-hi cinc torres de fins a 60 metres d'altura a 200 metres d'edificis habitats i a menys de 80 metres de la zona de creixement projectada per l'Ajuntament i sobre parcel·les d'ametllers, cereals, fruiters.
