Ousman Umar, la història d'un supervivent
Ousman Umar va sortir de Ghana quan era un nen, va travessar el Sàhara a peu i el mar en pastera, i va veure morir en el camí la majoria dels seus companys de viatge, entre ells el seu millor amic. Va recórrer 21.333 km per arribar a Barcelona, travessant 8 països, i va trigar 5 anys. Després de mesos dormint al carrer, finalment el va acollir una família, va començar a estudiar i va aconseguir feina com a mecànic de bicicletes. El 2012, amb els seus primers estalvis, va fundar NASCO Feeding Minds, amb l'objectiu de millorar l'educació en el seu país d'origen.
El 2019 va escriure el llibre 'Viatge al País dels Blancs', del qual n'ha venut més de 12.000 exemplars, de les edicions catalana i castellana, i que ha estat la inspiració d'aquest repte. Ha passat pel "Tot es mou" per explicar la seva història.
Ousman, per als qui encara no et coneguin, d'on ets i quan vas arribar a Barcelona?
Vaig néixer en un poble de Ghana, a l'Àfrica Tropical. Als 13 anys em vaig embarcar a un viatge per arribar al paradís: Europa. Vaig estar cinc anys de la meva vida travessant el nord d'Àfrica, especialment el desert del Sàhara, on el 90% dels meus companys van morir. Després de dos intents, vaig creuar el mar amb pastera, on també van morir gran part dels meus companys. Vaig arribar a Barcelona el febrer del 2005 amb una mà al davant i una altra al darrere.
El periple que vas haver de passar tu mateix el defineixes com un infern. Surts de Ghana i passes pel Níger, Líbia, Mauritània... fins que arribes a Barcelona. Quan mires enrere, encara et sorprèn haver pogut sobreviure a tot aquest viatge?
De vegades em costa molt creure que encara segueixi viu. No em puc creure que estigui aquí parlant amb tu. He tingut molta sort, m'ha tocat molt més que l'Euromilions. El dret a la vida no es pot pagar amb diners. Això és el que intento compartir, que la gent reconegui -estigui en la situació que estigui- que és afortunada d'estar viva.
Quan arribes a Barcelona, amb 17 anys, després d'estar 5 anys voltant per Àfrica, la vida et fa un tomb gràcies a una parella, la Montse i l'Armando, que es van convertir en els teus tutors legals. Vas estudiar dues carreres i un màster i vas fundar la teva pròpia ONG, NASCO Feeding Minds. Quin és el vostre objectiu?
Ja ho diu el nom, el nostre objectiu és alimentar les ments. Prou d'alimentar estómacs. La solució, si realment volem que l'Àfrica, el dia de demà deixi de viure en la precarietat, hem de canviar la forma d'ajudar-la. En els darrers 75 anys, després de la Segona Guerra Mundial, no s'ha canviat res de l'ajuda humanitària. Tal com diu Einstein, si busques solucions diferents, no facis sempre el mateix. Nosaltres proposem alimentar les ments, perquè la solució a la immigració no és al mar, ni a Barcelona, és a l'origen.
Acabes de tornar fa pocs dies de Ghana. Com et sents quan tornes als teus orígens? Al llibre dius: "A Espanya no soc blanc i a Ghana no em veuen negre".
És una situació complexa emocionalment, a vegades difícil, però estic molt orgullós d'haver entès aquesta realitat. Quan torno a Ghana soc el "blanc", i a Catalunya no soc blanc, soc negre. De vegades sents que no ets d'aquí ni d'allà. D'on ets tu? És una sensació de vegades frustrant, però crec que he trobat la manera d'entendre-ho. Estic orgullós d'abraçar i entendre la cultura catalana quan soc aquí, i quan vaig allà em trec el barret de català i intento abraçar la meva família i la meva tribu.
L'ONG està molt enfocada a l'educació, sobretot a nivell digital, però també tireu endavant altres projectes, com ara fer un pou o una cooperativa de dones que fan mel. També has llançat una campanya que es diu "Corre al país dels blancs". Què busques amb aquesta campanya?
Intentem donar eines perquè els nois d'Àfrica no caiguin en una trampa infernal com la que vaig caure jo. No rebem subvencions de cap estat. La pandèmia ens va obligar a ser més creatius. Amb aquesta campanya proposem recórrer virtualment i de forma interactiva els 21.300 quilòmetres que vaig recórrer de Ghana a Barcelona. Qualsevol persona hi pot participar aportant a partir de 50 cèntims. T'hi apuntes a la web i pots col·laborar fent el teu recorregut caminant, corrent, nedant o en bicicleta. Així podem experimentar què vol dir arribar a Barcelona com a migrant. Estem arribant ja a la meitat del recorregut.
També treus un segon llibre sobre la teva història, "Des del país dels blancs". Aquí expliques què passa un cop fet aquest viatge fins a Catalunya.
Amb aquest llibre volia donar les gràcies a totes les persones que m'han fet costat, tots els voluntaris que cada dia dediquen hores i hores a ajudar, i també a l'editorial. Jo no soc escriptor, a mi m'ha tocat viure una història tan crua. Cada dia arriben immigrants a les nostres costes, vull explicar què passa a partir que arribes aquí. És com treure un peix del riu i deixar-lo a terra. Com sobreviu?
