Una peça de caràcter reivindicatiu sobre l'efecte sedant de les masses que patim com a societat.
Una composició artística que alça temples de natura amb cossos que dansen i es mouen a ritmes propis.
A través d'un sol cos, la peça mostra el pes d'exigències que ofeguen una generació sense treva.
Una proposta poètica sobre les dualitats i les contradiccions de la condició humana.
Una mirada artística al concepte dels oficis històricament femenins vistos des de la masculinitat.
Un reconeixement al paper de la dona en el flamenc a través del contrast entre sons antics i moderns.
Una representació metafòrica i íntima de l'esmicolament del vincle maternofilial.
El món real i el món dels somnis s'entrellacen sense aturador en un ball que mai acaba.
Una reivindicació en forma de declaració d'amor, afecte i tendresa explícits a la poca traça.
Una reflexió sensorial i crítica sobre identitat i exposició en una societat líquida i virtual.
Un viatge vital i poètic de lluita i bellesa en què el destí està teixit per les moires.
La insatisfacció vital, la pressió i la tensió, representades a través de la dansa i la interpretació.
Dramatúrgia visual i sonora que beu de la dansa contemporània, el flamenc i el hip-hop.
De forma conceptual, la peça exposa la problemàtica del suïcidi a Espanya i interpel·la l'espectador.
Descripció poètica d'un espai límbic on el subjecte és un territori únic amb centre de gravetat propi.
