Pilar Rahola, la guerrera blanca, el roure tendre
Coherent i trencadora sempre. Ho ha estat també en la política i ho continua sent en el periodisme escrit i la literatura. Però sobretot és abrusadorament vital, un pou d'energia, un roure tendre. Gestiona amb determinació el poder de ser influent. No s'arruga mai per por que tingui, i viu obsessivament arrelada al present. Sempre al costat de les víctimes, defensa els cristians coptes, les dones musulmanes i el poble jueu. Per a Catalunya vol la llibertat, ella que fa uns ullets tristos en recordar com s'abaixava la veu al menjador de casa a l'esmentar el tiet avi afusellat Carles Rahola. Com si tenir una víctima a la família et fes culpable. Adés i ara, el silenci és el signe de la repressió.
La Rahola parla de sexe divertit i i ens fa enveja. Riem. És la complicitat la que basteix la força de la parella, assegura. M'agrada que parli bé dels dos marits que ha tingut, i que tingui la gosadia, ara que és avia, de pensar en si trencarà amb el seu home el cinquè llit.
El prestigi i l'arrogància del poder són masculins, diu sense pèls a la llengua. El rei Joan Carles li va posar la mà al pit fent-li girar com si fes una taronjada, allà on duia un pin republicà. Vint anys ha trigat a explicar el seu particular Me Too a El Divan.
L'han prohibit a Cuatro i a Tele 5. En un primer temps, Jordi Pujol la va vetar a TV3, però ens calen més Raholes vehements i honestes que eixamplin espais com la Pilar. I que ens entendreixin, com quan assegura que el més important que ha fet a la vida és estimar.
