10 anys del descobriment del bosó de Higgs
Hi ha dos tipus de físics. Els físics teòrics que, com Sheldon Cooper, pensen l'univers i intenten explicar-lo a través de fórmules matemàtiques, i els físics experimentals, que busquen la manera de comprovar les seves teories, a través d'observacions del cosmos o grans instal·lacions com el gran col·lisionador de partícules del CERN.
Els físics teòrics desconeixen la veracitat de les seves hipòtesis, que sovint tarden anys a demostrar-se o refutar-se.
Per exemple, els físics experimentals van tardar un segle a demostrar l'existència de les ones gravitacionals que havia predit el físic teòric Albert Einstein a principis del segle XX.
Avui fa 10 anys, el físic teòric Peter Higgs va viure l'impensable. Els físics experimentals li van donar la raó:
Em sembla increïble que això hagi passat mentre encara estic viu.
Aquestes van ser les seves paraules després d'escoltar, amb llàgrimes d'emoció als ulls, les dades que avalaven la seva teoria i una de les grans fites de la ciència. Feia mig segle, aquest científic havia predit l'última peça del trencaclosques que faltava per completar el model estàndard de partícules.
Això li va valer el premi Nobel de Física l'any 2013, juntament amb el físic François Englert, que s'asseia al seu costat el dia que investigadors del CERN van presentar els resultats que els donaven la raó.
El bosó de Higgs és una partícula, invisible a ull nu, que confereix massa a la resta de partícules elementals de les quals està formada la matèria.
El descobriment de Higgs va ser una sorpresa fins i tot per als investigadors dels experiments ATLAS i CMS del CERN que la van trobar fa una dècada.
Fabiola Gianotti, actual directora del CERN que va dirigir les operacions d'ATLAS ha dit en roda de premsa:
Si mires les prediccions de tots els estudis que havíem fet abans del juliol del 2012 no esperàvem veure el bosó de Higgs tan ràpid.
Eugeni Graugés, degà de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador principal de l'experiment LHCb a la UB, recorda que als anys setanta i vuitanta el bosó de Higgs va ser una teoria que no acabava de convèncer gaires físics:
Era vist com un subterfugi i no acabaven de comprar la idea. Es veia com un truc massa barat per ser veritat. I quaranta anys més tard es troba un bosó de Higgs que té aquestes característiques.
Imma Riu, colíder del projecte ATLAS del CERN a l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), explica a Catalunya Ràdio què han suposat aquests 10 anys per a la recerca:
Hem anat veient que efectivament el que havíem observat és el bosó de Higgs. Li hem anat mesurant amb més precisió les interaccions, la massa i hem comprovat amb més precisió que és el que deia la teoria.
Justament avui dilluns, coincidint amb l'aniversari del descobriment de Higgs, els investigadors d'ATLAS i CMS han publicat dos estudis a la revista Nature amb més detalls sobre aquesta partícula.
El gran col·lisionador de partícules torna a funcionar, a més energia
Una dècada després del descobriment del bosó de Higgs, el CERN ha anunciat que es reprèn l'activitat al gran col·lisionador de partícules després d'estar aturat des de 2018, tal com estava previst per ajustar la potència de la instal·lació.
El detector, de 27 km de diàmetre, passa de funcionar a una energia de 13 teraelectrovolts (TeV) a fer-ho a 13,6 TeV. Això contribuirà a explicar què va passar en els primers instants de la creació de l'univers. Imma Riu explica:
Augmentar l'energia en què es produeixen les col·lisions fa que augmentin les possibilitats de trobar noves partícules que encara no hem pogut veure.
Graugés coincideix amb el diagnòstic, tot i que admet que és difícil que es trobin partícules noves amb les energies actuals, perquè ja s'haurien intuït amb els experiments fets fins ara:
L'energia màxima a què s'arriba té relleu perquè cobreixes una mica més el límit de partícules noves que puguin tenir una massa una mica més gran que pots cobrir.
D'alguna manera augmentes una mica la finestra de partícules que tinguin una massa una mica més gran i que pots crear.
Per la seva part, el CERN ha volgut treure's pressió i no posar el focus en el descobriment de noves partícules.
Gian Giudice, director del departament de Física Teòrica de Partícules del CERN, ha volgut subratllar:
La qüestió és quin coneixement sobre la natura obtindrem amb aquests experiments. Aquesta és la pregunta que li hem de fer al gran col·lisionador de partícules. La partícula només és la manifestació d'un fenomen.
Ara és el torn dels físics experimentals.
