10 raons per marxar d'un restaurant

1. Cartes mastodòntiques

Feu números: si al restaurant hi ha 30 cadires i a la carta hi ha 50 plats, entre que sempre hi ha una colla de plats que surten més que els altres i que no hi ha boques per a tanta oferta, alguns d'aquests plats, tant sí com no, ha de fer més d'una setmana que dormen a la nevera. La rotació freqüent és la clau de la frescor en un restaurant. Els plats són com l'aigua: si no circulen, s'estanquen i moren. Cartes curtes.

2. Diminutius i floritures als noms dels plats

Quan llegeixes la carta i no saps si ets en un dinar o en un recital de poesia dels jocs florals de l'EGB. "Delícies cruixents de fruits del mar amb el seu embolcall crocant i emulsió subtil d'oli d'oliva"... Però si són varetes Pescanova amb maionesa! Fem-ho bé. Diguem les coses pel seu nom, i si ens agrada, ja tornarem. Que no ens ensarronin!

3. El local en si sembla el photocall de la F1

Quan tot són emblemes, cartells publicitaris, marques i espònsors arreu. Dels cendrers als tovallons, passant pels sabons dels lavabos, els miralls de rere la barra, les cadires i els para-sols de la terrassa, les taules, i fins els davantals dels cuiners. Quan les marques comercials calen tan profundament en un restaurant és difícil no considerar-les sòcies del negoci. També és difícil pensar que les decisions de compra es faran amb independència i segons criteris estrictes de qualitat.

4. Falta d'higiene visible

Aquesta és òbvia i suposa una bandera vermella en tota regla. Si el que veiem està brut o desordenat, imagineu-vos com deu estar el que no veiem. I qui diu veure diu olorar. Fugiu de la fregitel·la, dels terres enganxosos, de les cartes tacades, dels lavabos deixats i dels cambrers que masteguen xiclet amb la boca oberta mentre us serveixen el vi. Fugiu també d'aquells llocs on no pots menjar tranquil perquè cada cinc minuts ve un cambrer joveníssim i atractivíssim i et diu: "Holaaa, què tal? Tot bé?"

5. Et serveixen coses que no has demanat i després te les cobren

Un restaurant és un negoci tipus botiga on se'ns ofereixen coses i on decidim què hi volem comprar. I llavors ve el cambrer i et posa una cistelleta amb pa, o uns aperitius, o uns dolços per acompanyar els cafès, i tu no els has demanat, i pots tocar-los o no tocar-los, però després al compte te'ls cobren! És claríssim: si ho demano, ho compro. Si m'ho dones sense que ho hagi demanat, llavors m'ho regales. Però no fotem.

6. Interiorisme caríssim o performances en viu i en directe

Els marges d'un restaurant són ajustadíssims. Tots els diners que són exposats a la vista no poden ser invertits en el que hi ha a dins del plat. Són faves comptades! Si voleu viure una experiència total que us canviï la vida, amb DJs i grafitis a les parets i interiorisme d'avantguarda, endavant. Però si el que voleu és menjar bé, probablement aquest no és el vostre restaurant ideal. Fugiu!

7. Quan hi ha fotografies dels plats a l'entrada

Si no és que sou al Japó o davant d'un bon restaurant japonès. Allà és habitual trobar els plats fotografiats o esculpits en forma de petites reproduccions a vegades ben artístiques. Si no és aquest el cas, és probable que us trobeu davant d'un restaurant enfocat a clients que no parlen l'idioma del país. I que probablement no hi tornaran mai més. Tant si mengen bé com si no.

8. Falsa cuina de mercat

Quan a l'entrada del teu restaurant hi posa "cuina de mercat", o "cuina mediterrània" o "cuina eco" o "sostenible" i fot cinc anys que tens la mateixa carta i hi ha coses com salmó, o alvocat, o pop o baies de goji, doncs te'n vas.

Si a l'hivern no hi ha prunes, no es pot tenir prunes a la carta i ser un restaurant mediterrani, i sa, i sostenible, i d'autor i de mercat. Per molt de moda que estigui la pruna i per molt de moda que estigui l'etiqueta de "saludable". I una altra cosa: si el restaurant es diu asador o braseria i no us saben dir d'on ve la carn que serveixen, aire que vol dir vent.

9. Si els cambrers us ignoren

És especialment important marxar si fa 30 minuts que esperes poder pagar i marxar. Si busques amb la mirada el cambrer que t'acosti la màquina de passar la targeta o vingui a recollir el platet amb la nota i el bitllet i no et fa cas, t'ignora, fuig. No tinguis por de marxar! Veuràs que de pressa que et venen a buscar!

10. Quan triguen mitja hora a prendre nota

Em va passar en un restaurant acabat d'estrenar, que feia pocs dies que havia obert i amb la filla el miràvem de reüll en passar-hi per davant. Un vespre ens vam decidir. A les vuit en punt érem a la porta, amb una desena més de persones que s'esperaven, i a les vuit i deu minuts un cambrer ens va obrir les portes i ens va acompanyar a la nostra taula. Al cap de ben poca estona, una altra noia ens informa que ens prendran nota de la comanda al cap de mitja hora o tres quarts, perquè els cuiners estan sopant i quan acabin s'hi posaran.

Vaig estar a punt, d'aixecar-me i aplaudir i deixar anar un "oletú" molt sentit. Però no ho vaig fer. La situació, de tan sensacional, se'm feia divertida i amb la filla vam decidir jugar i fer broma i prendre'ns-ho a la lleugera. La mitja hora llarga es va complir del tot. Òbviament, no hi tornarem, si no és amb unes cartes o un parxís per passar l'estona.