100 anys de Can Jorba, els magatzems a Barcelona que van revolucionar la manera de vendre
Era el 25 d'octubre de 1926 i a la plaça Santa Anna de Barcelona, l'actual Portal de l'Àngel, s'inauguraven uns magatzems que van sacsejar el comerç de l'època. Era Can Jorba. La inauguració ja va ser tot un fenomen, enmig d'una gran multitud, fins al punt que van haver de tancar les portes perquè a dins no hi cabia més gent.
Ho explica el documental que Oriol Font Ribas-Jorba, cinquena generació de la família, ha reeditat a partir d'un film d'autor desconegut que la família conservava en format de 9,5 mm i que ara ha publicat l'associació Memoria.cat.
La filosofia dels magatzems era ajustar molt els preus, guanyar-hi poc, però vendre molt perquè sortissin els números. "Pere Jorba creia que el comerciant no es devia a si mateix. El negoci no es basava a especular, sinó que creien realment que feien un servei a la societat", explica Font.

Vendre duros a quatre pessetes
Pere Jorba va començar a treballar en una fàbrica tèxtil al Bages. Més tard, amb ajuda de la seva dona, Teresa Rius, que era teixidora, van muntar una petita fàbrica tèxtil amb quatre telers. Els teixits els venien en mercats ambulants.
I amb la idea d'atraure el màxim nombre de compradors van fer una campanya ben curiosa. Es van posar a vendre duros a quatre pessetes. "Al principi, els clients pensaven que eren duros falsos", recorda Font. Però no, els venien literalment a 4 pessetes. Els clients els omplien la parada i compraven.
I així van anar estalviant fins a muntar una primera botiga de teixits a Manresa. El fill de Pere Jorba va pensar a exportar la botiga a Barcelona.
Primer, al carrer del Call. L'establiment es va anar expandint fins que van comprar els immobles de Portal de l'Àngel i van néixer els magatzems de Can Jorba. L'edifici tenia una estètica classicista monumental, a l'estil de botigues parisenques de l'època com les Galeries Lafayette.

Ofertes, campanyes de publicitat i festes
Ricard Jorba, un altre dels descendents de la família, explica que la clau del fenomen era la participació en tots els actes festius de la ciutat que se solien muntar al Turó Parc. "On hi havia una festa veies les joguines de Can Jorba, com els patinets o els globus amb el nom dels magatzems", recorda.
I ben aviat, al terrat dels magatzems, hi van construir una mena de parc d'atraccions. Era el "Jardí dels nens". Les festes dedicades a la canalla i a les famílies es van convertir en tot un reclam.
Els aparadors eren tot un espectacle.
Perquè Pere Jorba donava molta importància a la decoració de les vitrines i a les campanyes publicitàries, sempre enfocades a vendre molt, de tot i a baix preu. Una de les campanyes més cèlebres va ser la dels rellotges de butxaca a pes, a 62,25 pessetes el quilo.
Can Jorba també a Manresa i Brussel·les
La família, que també tenia botiga a Manresa, al carrer del Born, va crear uns magatzems a tocar el 1936. Ho van encarregar al mateix arquitecte que havia fet els de Barcelona, però, en aquest cas, la façana, que es conserva perfectament, la va fer amb estil art-déco.
A Brussel·les també van obrir una sucursal, el 1918.
Can Jorba de Manresa va tancar el 1985. A Barcelona, el 1963, quan va passar a mans de Galerías Preciados.

Comprar unes alforges i sortir afaitat
Sempre quedaran les anècdotes que resumeixen la filosofia del negoci, com la del pagès que hi va entrar un dia a comprar unes alforges. No en tenien, i li van dir que s'esperés. Però ell tenia pressa perquè s'havia de fer la barba. Com que Joan Jorba Rius, fill de Pere Jorba, havia treballat de barber el va afaitar mentre un treballador s'afanyava a trobar en una altra botiga les alforges.
"I va sortir, afaitat i amb les alforges. A Can Jorba no perdien cap oportunitat de venda."









