1.174.000 sol·licituds per a la regularització de migrants: a Catalunya és on se n'han presentat més
Un total d'1.174.978 persones han sol·licitat acollir-se la regularització extraordinària d'immigrants que ha impulsat el govern espanyol, més del doble de les que s'esperaven en un primer moment.
Ho ha anunciat la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, que ha detallat que més de la meitat (52%) ja s'han admès a tràmit, fet que suposa un permís provisional per residir i treballar a tot l'Estat.
De fet, 160.000 persones s'han incorporat al mercat laboral en sectors com l'hoteleria el comerç i els serveis.
De totes les sol·licituds tramitades, de moment només se n'han resolt 11.000, totes a favor. Cal comprovar que tots els papers estan en regla i esperar el vist-i-plau dels països d'origen en el cas dels antecedents penals.
El govern espanyol té tres mesos per resoldre tots els expedients que s'han admès a tràmit. Des del Ministeri d'Inclusió es garanteix que tothom rebrà una resposta.
Les sol·licituds, per territori i país d'origen
Catalunya és el territori on més sol·licituds s'han presentat: 257.602. Els càlculs inicials en preveien unes 150.000.
Segons les dades aportades pel Ministeri d'Inclusió, darrere de Catalunya hi ha la Comunitat de Madrid (202.000 sol·licituds), el País Valencià (167.000) i Andalusia (161.000).
Pel que fa la procedència, el 67% provenen de Centreamèrica i de Sud-amèrica. En concret, Colòmbia concentra el 26% del total de sol·licituds, seguida pel Marroc (13,3%), Veneçuela (11,8%) i el Perú (8,8%).
Per edats, el 81% dels sol·licitants tenen menys de 45 anys. La franja que registra més peticions és la d'entre 25 i 34 anys, amb gairebé una de cada tres (31,3%).
La majoria de sol·licitants del procés de regularització extraordinària són homes (57%). En el cas dels menors d'edat i la franja d'entre 45 i 54 anys, la distribució és paritària.
El termini per presentar sol·licituds es va obrir el 16 d'abril i es va tancar aquest dimarts 30 de juny, tot i que algunes entitats socials i partits com Sumar o Podem van demanar ampliar-lo.
La mesura, que el govern espanyol va aprovar en forma de reial decret, va sortir d'una iniciativa legislativa popular (ILP) que va arribar al Congrés amb l'aval de més de 600.000 signatures, però que havia quedat bloquejada per falta d'acord parlamentari.
S'hi podien presentar tots els immigrants sense antecedents penals que visquessin de forma irregular a Espanya des d'abans de l'1 de gener de 2026 i portessin almenys cinc mesos residint a l'Estat, així com els que haguessin sol·licitat asil abans d'aquesta data.
L'alerta d'entitats socials
Les entitats socials alerten que hi ha empreses que tenen por de contractar els immigrants que s'han acollit al procés de regularització, tot i tenir el resguard que el seu cas està en tràmit.
Ho ha explicat el director de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, que recorda que aquest resguard ja et dona un permís temporal per treballar.
Des de l'entitat Obrim Fronteres, Maria Creixell ha dit a 3CatInfo que ja han rebut algunes resolucions favorables i recorden que la renovació cal fer-la un any després des la sol·licitud i no des que es rep la resposta.
Les entitats també demanen reforçar les dotacions policials per registrar les empremtes dactilars i fer els tràmits de les targetes d'identificació per estrangers, un tràmit que cal fer un cop s'ha rebut l'acceptació.
El Suprem i la justícia europea
Aquest dimarts, el Tribunal Suprem va anunciar que es planteja demanar a la justícia europea un pronunciament sobre una paralització del procés de regularització de persones migrants.
És la resposta als recursos que van presentar el País Valencià i l'Aragó, que van demanar que s'aturés el procés.
L'alt tribunal dona cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si cal elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per si el decret aprovat pel govern espanyol entra en conflicte amb el dret comunitari.
Però fins i tot en cas que el Suprem ho suspengués, els experts assenyalen que l'afectació seria poc important.
