Quanta porqueria: el negoci a l'alça dels abocaments il·legals que travessa fronteres
Fer negoci il·legal de la porqueria i treure'n un bon rendiment econòmic està en alça. La gestió il·legal de residus és un dels aspectes que més ocupa el grup de delictes mediambientals de l'Europol. "A l'any donem suport a uns 200 o 220 casos i la meitat són per residus i contaminació", especifica a 3CatInfo José Antonio Alfaro Moreno, que és el responsable del grup de delictes mediambientals de l'Europol.
En l'últim informe SOCTA (Europol, 2025), que és l'informe que avalua l'amenaça a Europa de la delinqüència greu i organitzada, ja s'alertava de com està creixent i sofisticant-se aquesta modalitat delictiva. Molts dels que s'hi dediquen són del tipus oportunista, són "propietaris i gestors d'empreses legals" que compaginen l'activitat legal amb la delictiva. Per tant, coneixen el negoci des de dins.
Alfaro Moreno, alhora capità de la Guàrdia Civil, explica que a Europa ara hi ha tres punts destacats:
- L'un és el que trafica amb residus urbans i industrials provinents de França que s'aboquen a Espanya i a Portugal.
- Un altre molt important que va d'Europa central als països de l'est d'Europa i posa l'exemple d'un operatiu de deixalles provinents d'Alemanya que enviaven a Polònia i a la República Txeca: "Hem notat un increment significatiu; i en volum de tones, molt significatiu."
- I un altre flux que va d'Itàlia als països dels Balcans, i d'exemple posa un operatiu vinculat al crim organitzat que enviava a Croàcia residus tòxics i industrials.
Fins ara els residus solien enviar-los a països de fora de la Unió Europea, però detectada aquesta modalitat, sembla que estan canviant.
Per distreure l'atenció és més fàcil fer servir algun país de trànsit dins de la Unió per, finalment, igualment acabar exportant el residu a un tercer país.
On estan detectant molt delicte vinculat al tràfic de residus és als països nòrdics, però la lectura que en fa el responsable d'Europol és que s'ha d'esperar per veure si realment hi ha més gent dedicant-s'hi o si el fet és que les autoritats estan fent molts més controls.
Un dels aspectes dels quals alerta Alfaro Moreno és que hi ha més gent estudiant el delicte mediambiental que no pas investigant-lo, per això serà interessant comprovar com cada país adapta les noves lleis i normatives europees i els mitjans que hi destina per fer el control d'aquests delictes.
De can Batlló a Sant Esteve Sesrovires
"Quanta porqueria" és una expressió que pren doble significat davant de 46.000 tones de residus urbans i industrials abocats de manera il·legal.
Tot arrenca amb les obres municipals del recinte industrial de Can Batlló de Barcelona. El Seprona de la Guàrdia Civil hi va posar l'ull a sobre el 2022 i, amb el temps, la investigació els va portar a uns terrenys agrícoles de Sant Esteve Sesrovires perquè sospitaven que hi abocaven els residus de la construcció de manera il·legal.
L'Ajuntament de Barcelona va pagar a una empresa perquè gestionés els residus de les obres de Can Batlló.
Les licitacions, una pista
Miguel, investigador del Seprona de la Guàrdia Civil, explica a 3CatInfo que un dels punts de sospita que tenen en compte els investigadors en aquests tipus de casos són les licitacions.
En comparar els pressupostos que presenten les diferents empreses que opten als concursos públics, n'hi ha que proposen preus de cost molt més baixos que la resta. "Per què?", pregunta l'investigador; "perquè no faran aquesta gestió dels residus", respon.
Per cada tona de residus que l'empresa porta a l'abocador ha de pagar un impost. En funció del tipus de residus l'impost és major o menor. En aquest cas, sospiten que els abocaven en uns terrenys agrícoles de manera il·legal. Los residus no constaven enlloc, per tant, el negoci era rodó.
Dues investigacions en paral·lel
L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires havia atorgat a una empresa una llicència municipal per moure terres en uns terrenys agrícoles privats. Temps després els va denunciar per via penal per un delicte mediambiental, en adonar-se que havien malmès uns 800 arbres d'una finca adjacent, segons explica a 3CatInfo l'alcaldessa del municipi, Roser Brosed.
I també perquè creien que estaven fent uns moviments de terres superiors als permesos. Els van imposar una multa de més de 800.000 euros i el cas està en un jutjat de Martorell. Però al jutjat de la porta del costat la mateixa empresa estava sent investigada en un altre cas, per l'abocament en els mateixos terrenys agrícoles de material de construcció provinent de Can Batlló. I un dia d'enguany, els truca a la porta de l'Ajuntament el Seprona de la Guàrdia Civil i els comença a demanar documentació.
Residus perillosos i tòxics
A Sant Esteve Sesrovires preocupa la toxicitat dels abocaments que s'hi han fet perquè els primers resultats de la investigació no auguren res de bo.
Les analítiques han detectat substàncies perilloses, hidrocarburs i metalls pesants, tot això no es pot abocar en terrenys agrícoles.
Los investigadors del Seprona, que són pocs per tants casos com porten, van adonar-se que la mateixa empresa tenia altres aspectes a investigar: "Estava introduint residus de França amb documentació falsa."
És en aquest moment que entra en joc l'Europol i la Gendarmeria francesa. Calculen que entre els residus abocats als terrenys agrícoles de Sant Esteve i altres que han portat de França cap a abocadors de Pujalt, Rubí i Riba-roja, han abocat més de 46.000 tones de materials.
En volum serien més de 15 piscines olímpiques plenes de deixalles. L'empresa que gestiona l'abocador de Riba-roja ja va estar sota sospita fa un any i mig per uns fets delictius similars, en aquella ocasió els residus els portaven d'Itàlia.
Prospeccions de comprovació
A l'Ajuntament de Sant Esteve estan revisant totes les llicències que els havia demanat anteriorment la mateixa empresa, n'han trobat una altra i han d'estudiar-la, però estan revisant totes les peticions per si hi ha casos similars amb altres noms. Valoren que a partir d'ara les empreses hagin de pagar una prospecció que demostri que no han contaminat els terrenys pels quals han demanat el moviment de terres.
Em consta que hi ha molts interessos en els moviments de terra i molta demanda en molts municipis de Catalunya. Això crearà una alerta en molts alcaldes i alcaldesses perquè vigilin què ha passat els darrers anys.
El Seprona, des del 2021 que ha inspeccionat "bastants obres importants on s'ha detectat que no es feia una gestió correcta dels residus i s'abocaven en terrenys agrícoles". I no baden més boca perquè la investigació continua oberta. Van detenir quatre persones, dues que feien d'intermediaris i dues de l'empresa gestora dels residus. I tenen el convenciment que hi trobaran molta més porqueria.
