1.250 minisúpers nous a Barcelona en 10 anys: on han obert i per què estan en el punt de mira
Des del 2015, l'Ajuntament de Barcelona ha atorgat més de 1.250 llicències a minisupermercats. De mitjana, 123 obertures cada any.
La proliferació d'aquest tipus de botigues és blanc de les crítiques de molts veïns, que han vist substituir els negocis tradicionals per un monocultiu comercial més orientat al turisme que a les seves necessitats.
En paral·lel, el consistori ha organitzat més d'un centenar d'inspeccions que han destapat casos greus d'explotació laboral i de salut pública, entre altres irregularitats.
El 324.cat ha tingut accés al llistat de llicències per obrir minisúpers de l'Ajuntament de Barcelona, del qual es desprèn on són i quan van obrir.
Les dades, que van de 2015 a principis de 2025, dibuixen una expansió per tota la ciutat, però es concentren sobretot en les zones més turístiques de l'Eixample (326 obertures), Sant Martí (194) i Gràcia (166).
On i quan han obert els minisúpers de Barcelona
Donada la saturació d'aquests negocis a Ciutat Vella, els successius plans d'usos hi impedeixen noves obertures. Una intervenció que ha funcionat: de tots els minisúpers que han obert en l'última dècada, només l'1% són al districte més turístic de la ciutat (13).
Per què han obert tants minisúpers?
La multiplicació d'aquest tipus de botigues preocupa especialment els veïns de les zones cèntriques de l'Eixample, on més minisúpers han obert, en detriment del comerç tradicional.
Raquel Gil Eiroá, cinquena tinenta d'alcaldia i regidora de comerç, considera que "en cas que aquests supermercats continuïn donant problemes, s'haurà de veure si cal fer una revisió del pla d'usos" del districte.
Els experts atribueixen l'esclat dels minisúpers a diversos motius:
- La liberalització horària: la Generalitat només permetia obrir tot el dia als minisúpers de menys de 150 metres quadrats, però des del 2022, arran d'una sentència del Tribunal Constitucional, tots els de menys de 300 metres quadrats poden obrir 24 hores.
- Facilitat per aconseguir una llicència: no cal el sí explícit de l'Ajuntament per obrir un minisúper: en la majoria de casos n'hi ha prou amb un assabentat, un formulari en línia on s'informa el consistori dels tipus de negoci que s'hi obrirà.
- El procés de turistificació dels barris: part del veïnat ha estat substituït per turistes, que tenen unes necessitats comercials molt diferents de les dels residents.
L'Ajuntament intensifica les multiinspeccions
L'Ajuntament de Barcelona està impulsant revisions fetes simultàniament per inspectors de diverses àrees: Treball, Salut Pública, Estrangeria, Hisenda, Guàrdia Urbana, Residus, Paisatge Urbà i Llicències.
Les tres primeres onades de multiinspeccions en minisúpers de l'Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella han deixat una dotzena de tancaments cautelars, més de 2.000 infraccions detectades i l'obertura de centenars d'expedients.
Gil Eiroá considera que la proliferació de minisúpers, sobretot els que obren de nit, és "conflictiva" quan generen "problemes de convivència, de competència i incompliments de la normativa" que perjudiquen el comerç de proximitat.
En aquest cas, jo diria que el mercat es regula. Però quan l'oferta i la demanda no són les que ens agradarien per a la ciutat, hem d'actuar, sigui amb multiinspeccions o amb plans d'usos.
La regidora posa en relleu que els veïns també compren en minisúpers, però admet que "una de les raons que ha fet que creixessin és una demanda important d'un tipus determinat de turisme".
De fet, una part del sector lamenta la proliferació de minisúpers. Coneix molt bé aquesta realitat Muhammad Iqbal, que col·labora amb l'alcalde Jaume Collboni a través del Pacte per Ciutat Vella i assessora legalment pakistanesos que regenten minisúpers: "Molts hauran de tancar", pronostica.
Avui en dia molts supermercats 24 hores no tenen beneficis. Hi ha massa supermercats, massa competència i, a més, molta gent pateix treballant tantes i tantes hores sense ser rendibles.
En paral·lel a l'expansió de franquícies conegudes com ara Condis o Caprabo --centrades en l'alimentació--, la proliferació dels minisúpers la impulsa l'aparició massiva de supermercats sense marca associada, que solen obrir 24 hores i vendre també souvenirs.
Del registre a què ha tingut accés el 324.cat es desprèn que la gran majoria d'aquests minisúpers són propietat de petits tenidors, que en tenen un, dos o tres.
Les inspeccions destapen casos d'esclavatge
El documental "Nous esclaus" del "30 minuts" recull el testimoni d'extreballadors de minisúpers de Catalunya que denuncien l'explotació laboral a què estaven sotmesos: "Ens explotaven. Ens pagaven molt poc i quan acabàvem la feina tancàvem la botiga i dormíem allà mateix".
Alguns d'aquests casos excepcionals d'esclavatge han acabat amb la detenció de clans familiars per part dels Mossos d'Esquadra.
Una pràctica detectada en diverses batudes és la de pagar per tenir un contracte i així obtenir papers. Un altre extreballador explica pagaments de 600 euros al mes mentre treballava "de dilluns a diumenge, des que obrien fins que tancaven".
Itziar González, arquitecta social experta en participació ciutadana i urbanisme, ha estudiat com funcionen les rerebotigues d'alguns d'aquests negocis:
Les màfies que treballen explotant els seus compatriotes paksitanesos fan servir el mateix capitalisme explotador i abusador d'una colònia industrial del segle XIX: els empresaris els donen feina, menjar i habitatge, i els capturen a ells i al seu sou durant anys fins que poden regular la seva situació
D'edifici catalogat a supermercat 24 hores
Darrere de les irregularitats amb les llicències, la segona infracció més habitual està relacionada amb les normatives de paisatge urbà.
Per exemple, el número 2 del passeig de Colom l'ocupa un edifici catalogat com a bé d'interès urbanístic, la Casa Cervantes, on el cèlebre manxec s'hauria allotjat durant la seva estada a Barcelona. Els baixos són ara un supermercat 24 hores.
Vicenç Iracheta, veí de l'immoble, critica que l'aspecte del minisúper "no concorda gens amb el de la façana" i admet que n'és client puntual malgrat que té clar que "el 99% dels usuaris són turistes".
A una altra veïna del barri, Elena Ferriols, comprar en aquesta mena de supermercats li suposa "un conflicte ètic":
Intento no comprar-hi perquè entenc que algú està explotat o s'autoexplota, però de vegades els faig servir. Per exemple, un diumenge a la tarda...
El de la Casa Cervantes no és un cas aïllat. A la Casa Heribert Pons, un edifici modernista catalogat com a bé d'interès local que havia estat la seu de Departament d'Economia de la Generalitat, s'hi va obrir un minisúper l'any 2024.
L'Ajuntament el va acabar precintant perquè no tenia llicència d'obres ni d'activitats: el mateix destí que podrien afrontar molts dels minisúpers inspeccionats els darrers mesos.
