Participants de la Processó del Puro de Cervera caminant pel carrer, alguns amb abrics foscos i vestimenta tradicional.
Participants de la Processó del Puro de Cervera.

150 anys de la Processó del Puro: Cervera commemora una de les seves tradicions més singulars

La ciutat recorda les víctimes de l'atac carlí de 1875 i simbolitza el rebuig als conflictes bèl·lics
Periodista de 3CatInfo a la delegació de Lleida
2 min

Cervera commemora aquest 2026 els 150 anys de la Processó del Puro, una de les tradicions més singulars del calendari local.

L'acte recorda les víctimes de l'atac carlí del 16 de febrer de 1875 i s'ha consolidat amb el pas del temps com un símbol de memòria històrica i de rebuig als conflictes bèl·lics.

Inici solemne des de la plaça Major

La processó arrenca des de la plaça Major, punt neuràlgic de la ciutat, amb el repic de campanes que sona amb 48 tocs, en record dels morts durant l'assalt. Des d'allí, els participants recorren el trajecte fins al cementiri municipal, acompanyats d'una banda musical.

El tret més distintiu de la commemoració és que els assistents fan el recorregut fumant un puro, un gest que s'ha mantingut inalterat des dels orígens de la tradició i que dona nom a la processó. Aquesta singularitat converteix l'acte en una celebració única al país.

Per què amb puro?

El fet de fumar un puro durant la processó té un origen popular, no religiós. Era un gest molt propi de l'època, associat als homes adults i sovint vinculat a celebracions.

Participants de la Processó del Puro caminant pel carrer mentre fumen puros durant la commemoració dels 150 anys a Cervera.
Participants de la Processó del Puro caminant pel carrer mentre fumen puros

No hi ha cap significat litúrgic ni simbologia religiosa associada al puro; és més aviat una evocació fidel d'un costum del segle XIX.

Quin és l'origen?

La tradició es remunta a 1876, un any després de l'intent d'assalt a la ciutat en plena tercera guerra Carlina. El 16 de febrer de 1875, les tropes carlines comandades per Rafael Tristany van intentar ocupar Cervera, però la milícia local i diversos regiments liberals van aconseguir repel·lir l'ofensiva i els van fer retrocedir.

L'endemà dels fets, i especialment un cop acabada la guerra, la ciutat va començar a organitzar actes de record als caiguts. Amb el temps, aquell homenatge espontani va evolucionar fins a convertir-se, un any després (1876), en la Processó del Puro.

Acte final

El recorregut culmina al cementiri municipal on es fa la lectura d'un manifest. El text no només evoca els fets de 1875, sinó que amplia el record a totes les víctimes de conflictes armats arreu del món, reforçant el caràcter antibel·licista de la commemoració.

Assistents reunits al cementiri municipal de Cervera durant la lectura del manifest final de la Processó del Puro, envoltats d'arbres i mausoleus.
Assistents reunits al cementiri municipal de Cervera durant la lectura del manifest (Pere Miret)
Participants de la Processó del Puro al cementiri municipal de Cervera durant la lectura del manifest final, amb persones reunides a l'entorn de mausoleus.
Moment final de la processó al cementiri municipal de Cervera (Pere Miret)

Dins la programació del Mil·lenari

Enguany, la Processó del Puro s'integra en els actes del Mil·lenari de la ciutat, ampliant-ne la dimensió cultural i divulgativa. La programació es completa amb conferències, exposicions i activitats pedagògiques dedicades a aprofundir en el context del carlisme i en la memòria històrica local.

Conferències dins de la jornada.
Una de les conferències que s'emmarca dins de la festa de la Processó del Puro. (Pere Miret)

Cent cinquanta anys després, Cervera continua transformant el record d'un episodi de guerra en un missatge compartit de pau i convivència. La Processó del Puro no és només una tradició centenària, sinó també una expressió viva de la identitat de la ciutat i del seu compromís amb la memòria i el futur.

Avui és notícia

Més sobre Memòria històrica

Mostra-ho tot