20 anys del Mobile a Barcelona: passat, present i futur d'una fira que ha canviat la ciutat

La primera trucada amb telèfon mòbil es va fer el 1973. Però la tecnologia no es va popularitzar de manera ràpida i no va ser fins al 1987 quan es va celebrar la primera edició del congrés de telefonia. Va ser a Roma i es deia GSM World Congress, una fira que es va celebrar a diverses ciutats europees, també Madrid, fins que el 1996 es va establir a la ciutat francesa de Canes.

Canes queda petit

L'organitzadora de la fira, la patronal d'operadores i fabricants de telèfons GSMA veia com de mica en mica el recinte firal de Canes anava quedant petit. Va ser aleshores, quan Fira de Barcelona es va fixar en aquest congrés.

S'estava ultimant l'ampliació al recinte de Gran Via, on hi hauria 8 pavellons disponibles que caldria omplir amb més congressos. Fira de Barcelona va començar a tenir converses a principis del 2003. Sabien que el contracte amb Canes s'acabava el 2005 i calia ser ràpids.

Pere Camprubí en aquell moment era director comercial de Fira de Barcelona i assegura que, a més d'un tema de manca d'espai, "hi havia hagut un temporal que havia fet molt mal a les carpes" i l'organització començava a pensar que "s'havien de moure de ciutat."

Nova ubicació: Barcelona

Amb el canvi decidit, GSMA va buscar una persona que pogués organitzar aquí la fira. I aquesta persona va ser Laia Ripoll, actual directora de GSMA a Espanya, que tenia una llarga experiència en l'organització d'esdeveniments.

Ripoll explica que en un principi la seva feina principal va ser "una tasca important d'explicar què és el que necessitava un esdeveniment d'aquestes característiques". Això va suposar que als primers anys treballés amb entitats com "el gremi d'hotels per la capacitat hotelera, amb entitats de transport per gestionar la mobilitat, o amb els Mossos d'Esquadra per a la seguretat."

Ripoll diu que el seu millor moment d'aquests vint anys va ser quan el primer congrés va obrir portes. En aquell moment el 3GSM World Congress "era una fira de telèfons mòbils que tenien pantalletes molt petites amb teclats" i "després de 18 mesos de feina molt molt dura", quan va obrir portes, va ser un "moment màgic".

Un congrés no exempt de polèmiques

Amb tot, el congrés no va estar exempt de polèmiques. Primer pel preu de les habitacions d'hotels, però també per innumerables amenaces de vaga tant de taxistes com del transport públic.

I un tema recurrent era la renovació del congrés a Barcelona. Un debat, però, que va quedar bastant enterrat quan l'organització va escollir la ciutat com a capital mundial del Mòbil.

Amb una voluntat de deixar llegat a la ciutat, també es va crear la Mobile World Capital amb l'objectiu que els efectes del congrés es notessin duran tot l'any i no només durant els quatre dies del saló.

El que va ser el segon treballador de la fundació i posteriorment director general, Aleix Valls, assegura que "l'alineament de les tres administracions va ser bastant rotund."

Alternatives si el procés tirava endavant

Tot i la col·laboració publicoprivada per facilitar l'estada del congrés a la ciutat, la situació política del procés va passar factura.

De fet, l'organització va reconèixer temps després que tenien plans de contingència per trobar noves ubicacions.

2020: congrés cancel·lat per la pandèmia

El moment més difícil per al congrés i la seva organització va arribar amb la pandèmia. El 12 de febrer del 2012, només tres setmanes abans que comencés l'edició d'aquell any, els seus responsables decidien cancel·lar-la.

El conseller delegat de GSMA, John Hoffman, assegura que "és un d'aquells moments que recordes amb qui estaves i què feies. En Mats Granryd -que en aquells moments era director general de GSMA- ens vam trucar i vam prendre la decisió de cancel·lar".

Hoffman afegeix que "en aquell moment no vam veure el que suposaria per a nosaltres".

El congrés s'anul·lava just el dia que començava el muntatge de la fira. Laia Ripoll, directora de GSMA a Espanya, recorda que pensava: "Ja hi ha molta gent muntant. El Mobile és com una petita ciutat, com ho aturem això?"

Més de 100.000 assistents

Just l'any abans el congrés havia assolit el seu rècord d'assistència. El 2019 va tenir 109.000 assistents, i després de la pandèmia es va pensar que mai més s'aconseguirien aquelles xifres.

John Hoffman explica que en aquell moment es va preguntar si "mai tornaríem a ser el que vam ser".

Les edicions posteriors a la pandèmia van estar marcades per les fortes mesures sanitàries. Sales per fer proves d'antígens i assegurar que cap dels assistents estigués infectat.

De mica en mica, es va anar consolidant la recuperació fins que l'any passat es van superar de nou els 109.000 assistents.

MWC: lloc de negocis

Però més enllà dels números, des de l'organització s'ha repetit fins a la sacietat que el que és important és quin tipus de congressista hi ha.

Bona part dels assistents són directius i això fa que a Barcelona s'hi vingui a fer negocis. Uns negocis que es fan en reunions que no es veuen. Però s'acaben concretant en operacions concretes.

L'exemple més clar, la compra de Whatsapp per part de Facebook al congrés del 2014.

Aquesta idea de venir a fer negocis va fer que l'organització cada vegada demanés més espai per a reunions privades, lluny dels focus dels estands. I això ha acabat passant en altres congressos.

Per als responsables de Fira de Barcelona això ha fet que hagin hagut de ser molt exigents amb el que oferien i el director de negoci extern de la fira entre el 1997 i el 2024 diu que això ha fet que "siguin la millor oferta firal si es compara amb qualsevol altra ciutat europea."

Barcelona, pol tecnològic mundial

La ciutat també ha crescut com a pol tecnològic, esperonada per la presència del congrés a la ciutat. Fa 20 anys pocs havien sentit a parlar de startups, o emprenedors.

A Barcelona Activa feia anys que treballaven per acompanyar aquells petits negocis que volien tirar endavant. Però van començar a veure com l'arribada del mòbil canviava el perfil de les empreses de les seves incubadores.

Montse Besora és directora d'emprenedoria d'aquest organisme de l'Ajuntament de Barcelona i explica que l'arribada del MWC va coincidir amb l'auge del mòbil: "Va ser una revolució enorme. També el 3G, que vol dir una major connectivitat."

Per Besora, el "Mobile va revolucionar però ja hi havia hagut una revolució d'elements que portaven una innovació molt alta".

Col·laboració publicoprivada

Segons Besora, la presència del congrés a la ciutat es va veure ràpidament per part de les administracions com una manera d'ajudar les empreses d'aquí, i afegeix que "hi va haver una aposta pública molt important per reconèixer que allò seria un esdeveniment trencador i molt important."

Una col·laboració que es va acabar concretant amb la creació de la fundació de la Mobile World Capital. No va ser fàcil fer arribar el projecte. Aleix Valls, que va ser director general de la fundació, diu que "el més complicat va ser posicionar el projecte i construir aquest llegat".

4YFN: el saló dels emprenedors

Un dels projectes que va crear la fundació de la Mobile World Capital va ser el saló d'emprenedors tecnològics 4YearsFromNow. I una de les primeres tasques va ser anar a buscar finançament per tirar-lo endavant.

Aleix Valls, que va impulsar aquest saló des de la fundació de la Mobile World Capital, explica que amb "qui vam trobar una sinergia ràpida va ser amb el Banc Sabadell, que en aquell moment estava just arrancant la seva iniciativa B-Startup". Es van asseure amb responsables del banc i els van presentar un power point.

Una sensació que comparteix en part qui va rebre la proposta. Yolanda Pérez, de l'àrea d'emprenedoria del Banc Sabadell, va veure clar que hi havia d'apostar per ajudar els emprenedors d'aquí. Pérez assegura que el 4YFN ha "generat unes sinergies i unes dinàmiques que segurament ho haguéssim fet també però amb una altra velocitat."

Aleix Valls diu que "per als emprenedors d'aquí els ha servit per tenir una accessibilitat a inversors i empreses de nivell mundial que segurament, si ho haguessin hagut de fer en solitari, o no haurien pogut o els hauria suposat un esforç titànic".

L'èxit del saló paral·lel va ser tan gran que GSMA se l'ha acabat fent seu i des de fa uns anys s'encarrega de l'organització.

Noves propostes

Però l'oferta no s'acaba aquí. L'any passat va néixer un altre esdeveniment paral·lel: el Talent Arena, centrat en el talent digital i pensat per a un públic jove que vol formar part i treballar al món tecnològic.

Una proposta més que acaba de completar el MWC, segons els seus responsables. I una eina més que valoren positivament aquells que van ser pioners quan Barcelona no era el que és avui en el món tecnològic.

Ho expliquen els responsables de Fractus. És una spin-off sorgida d'un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya. Van néixer el 1987 i el seu fundador, Rubén Bonet, assegura que "avui dia els emprenedors tenen una facilitat, tenen molts canals que poden utilitzar per desenvolupar la seva companyia".

Barcelona i MWC, un binomi inseparable

Però en el seu cas han vist un canvi quan han tingut reunions amb possibles clients o socis d'arreu del món. Bonet explica: "Quan a un client asiàtic o americà li explicàvem que veníem de Barcelona i que era tecnologia de Barcelona, ràpidament feien el clic i connectaven amb el Mobile World Congress."

Això els "facilitava que la reunió fos molt més interessant i fluida".

I aquesta sensació és compartida. Les incubadores d'emprenedors s'han multiplicat a la ciutat, o els esdeveniments per poder-se donar a conèixer. Un exemple és el del Tech Barcelona, que un cop anul·lat el Mobile World Congress del 2020 a causa de la pandèmia va crear un esdeveniment alternatiu per als emprenedors.

Barcelona s'ha convertit en la cinquena ciutat europea per a les start-ups, després de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam.

Nou pavelló amb 60.000 m2 nous

El futur del congrés passa per guanyar metres quadrats quan estigui enllestit el nou pavelló de la fira al recinte de Gran Via. L'estrenaran en l'edició del 2028.

Un pavelló connectat amb la resta de la Fira a través d'una passarel·la i que sumarà 60.000 m2 a l'espai que actualment hi ha disponible.