Els EUA retiren personal de la principal base a l'Orient Mitjà en plena tensió amb l'Iran
L'augment de tensió entre els Estats Units i l'Iran ja ha comportat alguns moviments a la regió: la retirada de personal nord-americà i del Regne Unit de la base militar estatunidenca més important de l'Orient Mitjà, situada prop de Doha, a Qatar. Es tracta d'una mesura preventiva davant d'una possible escalada bèl·lica.
De fet, el juny passat, l'Iran ja va atacar la base aèria de Doha –que acull uns 10.000 efectius nord-americans– com a represàlia pels bombardejos dels Estats Units contra tres instal·lacions nuclears iranianes durant la guerra entre la República Islàmica i Israel.
En aquest marc de tensions, Trump va assegurar que enviarà ajuda econòmica als opositors de l'Iran. I també va tornar a amenaçar amb un possible atac militar contra la República Islàmica per la repressió en les manifestacions multitudinàries de les darreres setmanes.
En resposta al mandatari nord-americà, la Missió Permanent de l'Iran l'ha acusat davant l'ONU de fomentar la desestabilització política, incitar la violència i amenaçar la sobirania, la integritat territorial i la seguretat nacional del país.
I enmig d'aquestes amenaces, el govern de Qatar ha afirmat en un comunicat que el país àrab "continua prenent totes les mesures necessàries per garantir la seguretat dels seus ciutadans i residents al seu territori".
Exteriors recomana abandonar el país
El ministeri d'Exteriors espanyol recomana els ciutadans d'aquest país que es trobin a l'Iran que surtin del país i desaconsella viatjar-hi, en previsió d'una escalada. Itàlia i Polònia també han emès comunicats amb consells similars per als seus ciutadans.
Entre els països que han pres mesures també hi ha el Regne Unit, que ha anunciat aquest dimecres que tanca la seva ambaixada a Teheran.
A més, Alemanya ha recomanat als operadors aeris no entrar a Teheran. De fet, l'Iran ha tancat durant unes hores el seu espai aeri a tots els vols excepte els vols internacionals amb destinació i origen de l'Iran amb permís, segons ha informat dimecres el lloc web de seguiment de vols Flightradar24.
De moment, només la companyia aèria Lufthansa ha anunciat que evitarà l'espai aeri iranià i iraquià fins a nou avís. L'aerolínia només operarà vols diürns a Tel-Aviv i Amman des de dimecres fins dilluns de la setmana vinent.
Milers de morts i detinguts a l'Iran
A hores d'ara, la xifra exacta pel que fa al nombre de morts i detinguts per la repressió de les protestes, és incerta i varia en funció dels diferents organismes.
Les ONG iranianes a l'exterior denuncien les dificultats per obtenir aquesta informació a causa del bloqueig d'internet per part del règim.
En aquest sentit, l'ONG Iran Human Rights ha elevat a 3.248 el nombre de morts vinculats a la repressió de les mobilitzacions en els últims quinze dies, i a més de 10.000 el nombre de detinguts. Amb aquest nou balanç, aquesta organització multiplica per 4 el nombre de persones que han perdut la vida en les mobilitzacions més importants que hi ha hagut contra el règim dels aiatol·làs.
D'altra banda, segons un recompte de l'ONG iraniana HRANA, amb seu als Estats Units, més de 2.400 persones haurien mort i més de 18.000 estarien detingudes en el marc d'aquesta resposta del règim a les protestes.
A més, aquest dimarts, un funcionari del règim iranià va assegurar que unes 2.000 persones havien mort en les protestes. És la primera vegada que les autoritats del país han donat un nombre total de morts.
Un portaveu de l'organització kurda Hengaw, amb base a Noruega, Gordyaen Jermayi, ha explicat a 3CatInfo que han pogut verificar la identitat d'algunes víctimes, però que és molt complicat, perquè, fins i tot, les famílies no les poden localitzar.
"Han matat molta gent. Ara mateix, les famílies busquen familiars i amics. Hi ha molts kurds entre aquests morts. La nostra organització n'ha verificat alguns, però encara estem investigant, perquè és realment complicat", ha lamentat.
Unitat del règim
Milers de persones han participat aquest dimecres a Teheran en els funerals pel centenar d'agents de les forces de seguretat morts durant les protestes. Un acte en què les autoritats han volgut mostrar unitat al voltant del règim. Als carrers de la capital s'ha vist molta gent amb banderes iranianes i amb fotos del líder suprem de la República Islàmica, Ali Khamenei.
El màxim responsable del poder judicial iranià ha anunciat judicis ràpids per als arrestats. Uns judicis que els defensors dels drets humans temen que acabin amb una aplicació massiva de la pena de mort.
Per dimecres hi havia prevista la primera execució, la d'Erfan Soltaní, un jove de 26 anys detingut la setmana passada, segons van denunciar els familiars.
Però el president dels Estats Units ha dit que té informació fiable que el règim ha aturat aquestes execucions i que "les morts han parat" al país després de les seves amenaces a Teheran. Trump ha afegit que espera que aquesta notícia quedi confirmada amb el pas de les hores.
Protesta massiva per tot el país
El portaveu de l'organització kurda Hengaw ha assegurat que aquestes protestes contra el règim dels aiatol·làs són les més massives que s'han viscut i tenen una repercussió per tot el país que no s'havia produït en mobilitzacions anteriors, com les del 2022.
"Normalment, en anys anteriors, ciutats com Teheran, Mashad i totes les grans ciutats com Shiraz no hi estaven gaire involucrades, però aquesta vegada ha començat a Teheran i després s'ha fet molt gran i gairebé totes les ciutats a l'Iran, fins i tot a les més petites, s'hi han vist protestes i també una forta repressió".
Jermayi diu que la societat es mira amb prevenció una possible intervenció dels Estats Units perquè les conseqüències són imprevisibles. També assegura que el fill del xa, Reza Pahlavi, que s'ha postulat com a alternativa al règim des de l'exili, és una persona que genera molt de rebuig a l'Iran.
Per la seva banda, Amnistia Internacional alerta sobre la possibilitat que l'Iran incrementi les execucions de manifestants en les pròximes setmanes.
El seu portaveu, Dani Vilaró, ha recordat que l'Iran va executar més de 1.300 persones l'any passat. "Ja és gairebé un dels principals botxins del món i, per tant, no ens estranya que les autoritats iranianes recorrin a la pena de mort", ha conclòs.
