45 anys del 23-F: personatges i moments clau de l'intent de cop d'estat
El govern espanyol ha fet efectiva aquest dimecres la desclassificació de 153 documents, de diversa tipologia, sobre el 23-F.
Una mesura que arriba quaranta-cinc anys i dos dies després que el tinent coronel Antonio Tejero assaltés el Congrés al crit de "Quieto todo el mundo". Aquestes quatre paraules van fer trontollar la fràgil democràcia espanyola, acabada de renéixer i van mantenir en suspens tot el país durant divuit hores.
Malgrat que es tracta d'un fet cabdal a la història d'Espanya, aquesta distància en el temps ha fet que molts només percebin el 23-F com un apunt als llibres.
Què va passar exactament aquell dia?
Els moments clau
A les 18.23, 200 guàrdies civils van assaltar el Congrés durant la votació d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo, d'UCD. Calvo-Sotelo havia de ser elegit president del govern arran de la dimissió d'Alfonso Suárez, que havia deixat el càrrec un mes abans.
Qui encapçalava els colpistes era Antonio Tejero, que armat, va paralitzar l'activitat a la sala al crit de "Quieto todo el mundo". Per demostrar que anaven seriosament, van disparar més d'una quarantena de bales al sostre de la cambra baixa. El seu impacte encara és visible a l'hemicicle.
Un cop ocupat el Congrés, la Divisió Cuirassada Brunete va prendre altres punts rellevants de Madrid, entre ells la seu de RTVE, i a València el tinent Milans del Bosch va declarar l'estat de guerra i, posteriorment, va treure els tancs als carrers.
Malgrat aquests moviments, cap altre capità general va secundar el cop. De fet, al voltant de les deu de la nit el general Rojas, comandant de la divisió cuirassada Brunete, va acceptar retirar-se.
En veure el gir dels esdeveniments, poc abans de la mitjanit, el general Armada, un dels cervells del cop, va intentar que Tejero acceptés un canvi de plans: fer signar als diputats un govern de concentració militar. Tejero s'hi va negar perquè defensava la creació d'una junta estrictament militar.
A la 1.14 del dia 24, Televisió Espanyola va emetre un vídeo enregistrat poc abans a La Zarzuela. En el missatge, de tot just dos minuts, el rei Joan Carles I va rebutjar el cop i va cridar a l'ordre les forces armades, alhora que demanava "serenitat i confiança" als espanyols.
Després del discurs, Milans del Bosc accepta, primer, treure els tancs del carrer i, després, aixecar l'estat d'excepció.
A les 9 del matí es van pactar les condicions de la rendició i una hora després es va iniciar l'alliberament dels diputats i la rendició dels guàrdies civils. A les 11.50 del matí, Tejero firma, finalment, la seva rendició.
Què els va passar als responsables del cop?
Malgrat que es van condemnar una trentena de persones pel cop d'estat, les penes més grosses van recaure en el general Alfonso Armada i els tinents coronels Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch: tots ells van ser condemnats a 30 anys de presó pel Suprem.
Alfonso Armada (1920-2013) - General
Considerat un dels cervells de l'intent de cop d'estat, va sortir de la presó després de només 7 anys.
El 24 de desembre de 1988 el govern de Felipe González va concedir-li l'indult parcial per raons de salut i basant-se en un informe favorable del Tribunal Suprem. Tot i això, es va mantenir la inhabilitació i mai va tornar a l'exèrcit.
Durant la seva joventut va participar en la guerra civil com a part del bàndol revoltat i durant la Segona Guerra Mundial va participar en el setge de Leningrad com a part de la División Azul, que donava suport a les tropes nazis.
Posteriorment, va ser instructor militar de Joan Carles I. Un càrrec gràcies al qual va establir una relació de proximitat i amistat amb el futur rei que va portar-lo a ser nomenat secretari de la Casa del Rei el 1977.
Jaime Milans del Bosch (1915- 1997) - Tinent general
Malgrat no ser un dels ideòlegs del cop, va ser l'únic capità general a sumar-s'hi sense reserves.
Va sortir de la presó l'any 1991, després de complir nou anys i un mes de condemna dels trenta anys que li havia imposat el Suprem.
Arran de la condemna va ser expulsat de l'exèrcit, malgrat que després de la seva posada en llibertat va intentar tornar-s'hi a reincorporar.
Com Armada, va participar en la guerra civil en el bàndol nacional i va lluitar en la División Azul i els nazis a la Segona Guerra Mundial.
Mai va demanar perdó per l'intent del cop d'estat: de fet, l'any 1982, mentre estava empresonat va reunir-se amb el coronel Muñoz Gutiérrez, cervell d'una altra conspiració colpista.
Antonio Tejero (1932-2026) - Tinent coronel de la Guàrdia Civil
Va ser el darrer dels tres en sortir de la presó. Va sortir en llibertat condicional del centre penitenciari d'Alcalá de Henares el 3 de desembre de 1996 havent complert 15 anys i 9 mesos de presó.
Mai va demanar un indult perquè no reconeix l'autoritat del govern ni es penedeix dels seus actes.
De fet, en el moment del cop, just acabava de ser alliberat d'una condemna de set mesos de presó per la seva participació en un altre pla de cop d'estat, l'Operació Galaxia.
Ell mateix va ser l'encarregat de comprar els autobusos amb els quals es van desplaçar els guàrdies civils fins al Congrés i durant el judici va reconèixer haver estudiat els accessos a la cambra baixa durant mesos abans del cop.
Abans de ser processat, però ja a la presó, va presentar-se a les eleccions amb el partit Solidaridad Española: el seu objectiu era aconseguir una acta de diputat per a aconseguir la immunitat diplomàtica.
Antonio Tejero ha mort aquest dimecres als 93 anys, el mateix dia que s'han fet públics els detalls del cop d'estat fallit.
