23F: un document apunta que membres dels serveis secrets "van participar activament" en el cop
Aquest dimecres a la una del migdia s'han penjat a la web de la Moncloa els documents desclassificats referents al 23F, una desclassificació que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar per sorpresa aquest dilluns, coincidint amb el 45è aniversari del cop d'estat frustrat durant el ple d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo.
Durant la matinada s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, el BOE, l'ordre aprovada pel Consell de Ministres aquest dimarts per fer possible la desclassificació i publicació.
Amb la seva publicació arriba l'hora de començar a valorar l'abast real de la documentació i determinar si aporta detalls o revelacions que obliguin a revisar el relat conegut fins ara.
Què diuen els documents?
Les desenes de documents desclassificats es refereixen a esdeveniments previs al 23F i també relaten a posteriori què va passar aquell dia, com s'hi va arribar i quins moviments van fer els protagonistes després.
En un document del CESID, els serveis d'intel·ligència, es considera un fet que el rei Joan Carles I es va trobar amb Alfonso Armada i amb el general Milans del Bosch un any després per assegurar-se que el judici que els va condemnar no perjudiqués a la corona.
En un document desclassificat pel Ministeri de l'Interior s'afirma que els serveis secrets van detectar la preparació del cop d'estat el desembre anterior amb el suport dels capitans generals de l'exèrcit.
Un altre document del març del 1981 referent als preparatius d'una operació que es va anomenar "Operación Ariete", perquè els equips GEO entressin al Congrés dels Diputats per frenar el cop d'estat, afirma que van calcular que hi haurien entre 80 i 110 morts si es portava a terme.
Un informe sobre el paper del CESID en el cop conclou que va haver-hi 6 membres d'aquest cos militar d'espionatge que "van participar activament" en el cop d'estat, i que quan aquest va fracassar van inventar-se que havien fet una operació fictícia per intentar dissimular-ho. Només dos d'aquests membres van anar a judici i un va ser condemnat. L'informe diu que hi ha indicis que el cap de la unitat, el comandant José Cortina, que va ser absolt, també ho sabia.
En aquest enllaç de la web de la Moncloa o aquí a sota podeu consultar directament un document manuscrit de 23 pàgines datat el novembre del 1980 amb el qual s'hauria planificat el cop d'estat:
Entre les transcripcions de trucades telefòniques hi ha la de la dona del tinent coronel Antonio Tejero, el protagonista del cop, que es va queixar que havien deixat sol el seu marit.
També la que aquest va mantenir amb va mantenir amb Sabino Fernández Campos, llavors cap de la casa reial, en la que li reclamava que deposés la seva actitud i acabés amb l'intent de cop d'estat.
No hi ha, però, la de l'última conversa telefònica que el general Alfonso Armada, el suposat aspirant a president del govern si triomfava el cop, va dir que havia tingut just abans del missatge del rei, a la una de la matinada, no ha dit mai amb qui.
No hi ha "cap risc real i present"
El text de l'acord del Consell de Ministres per desclassificar els documents afirma que els 45 anys que fa de l'intent de cop d'estat converteixen la desclassificació en possible:
Els anys passats permeten que la informació referent a aquests fets es desclassifiqui sense generar cap risc real i present.
Jurídicament ho basen en "el dret fonamental a la llibertat d'informació" establert en l'article 20 de la Constitució Espanyola i "al dret d'accés dels ciutadans als arxius i registres administratius" de l'article 105.
També que hi ha hagut moltes demandes per part de partits polítics i d'acadèmics, i recorda que Alemanya va desclassificar el 2012 una conversa de Joan Carles I amb l'ambaixador alemany sobre el 23F:
El coneixement de la nostra història col·lectiva no pot dependre de la informació que revelin altres estats.
L'argumentari de l'acord per justificar la desclassificació afirma que "l'estabilitat democràtica requereix un constant compromís cívic i només una ciutadania conscient de la seva història està en condicions de preservar les seves institucions".
Què inclou la desclassificació
Es tracta de fons procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors: "informes, transcripcions de converses i potser alguna imatge" que van ser classificades com a secretes "sota una normativa franquista".
Fonts de l'executiu espanyol asseguren que ni el mateix Pedro Sánchez coneixia el contingut concret dels documents, però diuen que no hi ha cap trampa, que han desclassificat tots els que hi ha als arxius, i que tenen la convicció que no comprometran la seguretat nacional.
Hi ha papers en poder del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Serien arxius recopilats pel Centre Superior d'Informació de la Defensa, el servei d'intel·ligència de l'època, classificats com "alt secret". Entre ells hi ha documents interns i transcripcions de les escoltes que es van fer durant la nit del cop d'estat.
A més a més, hi ha les comunicacions de la Casa Reial i La Moncloa i els informes interns de mobilització emesos per les diferents regions militars.
En la publicació no s'hi ha inclòs el sumari del judici pel 23F, que el govern espanyol ha precisat que no és un document classificat, sinó que els 89 lligalls que el componen estan custodiats pel Tribunal Suprem i són accessibles en els termes fixats pel poder judicial.
Ombres i preguntes
La sentència que va condemnar el 1982 trenta persones per l'intent de cop d'estat del 23F va tancar el capítol judicial, però no va resoldre gaires incògnites al voltant de l'operació.
Qui era l'elefant blanc? Què sabien els serveis secrets? Van ajudar en el cop? Quin va ser el paper del llavors secretari general de la Casa del Rei, Sabino Fernández Campo? Hi havia una trama civil apuntalant el moviment militar?
Fa anys que investigadors i partits demanen que es publiquin els enregistraments de les trucades mantingudes el 23 i el 24 de febrer de 1981 des del Congrés amb l'exterior i des del Palau de La Zarzuela.
També les reunions que van mantenir al voltant d'aquestes dates Joan Carles I, Adolfo Suárez o el general Alfonso Armada, amic íntim del monarca i a qui la justícia va condemnar i la història ha situat com el candidat dels colpistes a ocupar la presidència del govern espanyol.
Qui proposava per acompanyar-lo en l'executiu, i si n'havien de formar part el PSOE i el PCE, és un altre dels dubtes que ara es podrien esvair.
Segons diverses investigacions, Armada va intentar sense èxit aconseguir el beneplàcit del rei la tarda del motí, i fins i tot va provar d'anar a parlar amb el monarca a La Zarzuela.
Les sis hores de silenci del rei
La principal incògnita que ha envoltat sempre l'intent de cop d'estat és el paper que va tenir el rei en tot plegat i què va fer aquell dia fins que va sortir a parlar, sis hores més tard del cop, a la una de la matinada.
Les trucades que va fer el aquell dia segueixen sent secretes, com tampoc se sap si les setmanes prèvies va trobar-se o va parlar amb Armada.
Aquest havia estat l'instructor militar de Joan Carles quan era príncep, i després de la seva proclamació com a monarca va ser nomenat secretari general de la Casa del Rei, càrrec que va ocupar fins al 1977. La nit del cop, va anar al Congrés per parlar amb el colpista Antonio Tejero.
A les seves memòries, l'emèrit diu que la participació d'Armada al cop va ser "molt dolorosa" en el pla personal.
El periodista Carlos Fonseca explica en un llibre que al sumari del judici no hi consten les trucades telefòniques de les set primeres hores del cop. La primera intervenció telefònica va quedar registrada passada la 1.15 de la matinada, quan el rei ja havia sortit a parlar per la televisió.
També han estat moltes les especulacions sobre qui era l'''elefant blanc", l'autoritat militar competent que els colpistes van esperar durant les hores en què van prendre el Congrés perquè agafés el comandament del cop, però que per algun motiu no va aparèixer mai.
