Sense indicis de la fossa comuna de víctimes del franquisme al centre de Reus
A finals de març es va fer una prospecció geofísica al carrer de Jacint Barrau de Reus. És el punt on, segons alguns testimonis i la documentació localitzada per historiadors i l'Arxiu Municipal de Reus, hi hauria un pou entorn de l'antiga fàbrica tèxtil Pich i Aguilera amb restes de desenes de víctimes de la repressió franquista. Les restes correspondrien a presoners del camp de concentració ubicat a l'antiga Escola de Treball.
Els treballs de prospecció no han permès localitzar cap estructura compatible amb el que podria ser el pou. És per això que, de moment, la Generalitat i l'Ajuntament de Reus descarten fer cap excavació a la zona. Tot i això, des del consistori han demanat a la Generalitat que es facin nous treballs amb altres metodologies
Hem demanat si hi ha altres tècniques que permetin aclarir el que la documentació apuntava tan clarament.
Un dels historiadors que han persistit en la recerca d'aquesta fossa, Joan Olivella, també creu que caldria provar de localitzar aquesta estructura amb altres programes de sondeig i facilitar unes coordenades encara més acurades a la Generalitat perquè s'hi pugui excavar.
L'origen de la investigació
Els historiadors Joan Olivella i Cristian Muñoz van començar a estirar el fil després de llegir l'article que Batlle va publicar al diari El Punt l'any 2001, un any abans de morir. Explicava que, l'any 1951, la direcció de la fàbrica tèxtil Pich i Aguilera li van encomanar la revisió del pou per saber si hi havia aigua.
Olivella diu que l'operari que va baixar no es podia creure el que va veure. Assegurava que "tot estava ple de cadàvers". La direcció de la fàbrica va demanar que se suspengués la investigació i que tapessin el pou.
Poc després, Batlle va descobrir, a través del testimoni del seu oncle, que els cadàvers pertanyien a presoners encarcerats a les naus contigües a l'Escola del Treball.
Una ubicació concreta
L'administració demanava un punt concret per planificar una prospecció del terreny. Amb la fotografia de l'exèrcit dels Estats Units que els va fer arribar l'arquitecte Miquel Pich-i-Aguilera, besnét del director de la fàbrica, van aconseguir unes coordenades, segons Olivella, que corresponien a una àrea de càrrega i descàrrega del carrer de Jacint Barrau, a tocar de l'antic hospital.
Està documentat que en aquest punt hi havia un centre de detenció franquista. L'antropòleg reusenc Salvador Palomar, coordinador de l'exposició "Després de la Guerra", va ser dels primers a parlar d'aquest pou i recuperar el testimoni de Batlle.
Memòria Democràtica ha inclòs la ubicació en el banc de fosses tot i que de moment és només una hipòtesi. En tot cas, tant la Generalitat i com el consistori reusenc estaran pendents de nous indicis i, mentrestant, es preveu senyalitzar l'espai per preservar la memòria d'aquells fets.
