La Barcelona treballadora reviu a la Fabra i Coats: més de 200 anys de fàbriques i lluita obrera
Dues exposicions permanents repassen un dels capítols més importants de la història de Barcelona. Són dues mostres diferents, que es donen la mà, i que es complementen l'una a l'altra: "La Fabra i Coats de Sant Andreu: empresa, treball i memòria" i "Barcelona, ciutat i treball".
El regidor de Cultura i Indústries creatives de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, resumeix així l'objectiu de l'exposició sobre l'antiga fàbrica tèxtil: "Repassar el paper que va jugar la Fabra i Coats al districte de Sant Andreu, la seva història, la dels seus treballadors i treballadores".
Tot plegat s'ha aconseguit gràcies a les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona i de les donacions de treballadors i treballadores, entitats, empreses i particulars.
Nou espai museístic
L'espai a l'antiga Fabra i Coats té 1.800 metres quadrats expositius i, a banda de les dues exposicions, també compta amb una reserva patrimonial visible, que vol ser una extensió del relat museístic.
Hi ha més de 4.000 peces: maquinària, eines, objectes de producció, documents i materials, sobretot vinculats al sector del tèxtil, però també del metall, l'alimentació i la salut.
Aquest espai, no estarà obert al públic habitualment; tot i que en algunes ocasions sí que s'hi podrà accedir.
Abans d'entrar al recinte, el visitant és rebut per un molí triturador de carbó que pesa més de 30 tones. El van fabricar a La Maquinista Terrestre i Marítima, als seus tallers de Sant Andreu per la central tèrmica d'Andorra (Terol).
Sis molins com aquest eren els encarregats de polvoritzar el carbó que alimentava els cremadors de les calderes de vapor de la central fent possible la producció d'energia elèctrica a gran escala.
La història de la Fabra i Coats
L'exposició recorre més d'un segle d'història d'una empresa molt lligada al barri de Sant Andreu. La Fabra i Coats es va fundar l'any 1903 i es va tancar l'any 2005, i va ser la principal empresa tèxtil de l'Estat a inicis del segle XX.
En Pere Fernàndez va treballar a la Fabra i Coats durant 50 anys, tal com van fer els seus pares abans que ell. Aleshores era d'allò més normal que les feines passessin "de pares a fills".
La Fabra i Coats, explica, tenia una escola bressol, on la seva mare el va portar quan ell només tenia 3 setmanes de vida per poder-se reincorporar a la feina:
El menjar, els bolquers... tot anava a càrrec de l'empresa.
Amb els anys, en Pere Fernández va arribar a ser el cap de manteniment de la fàbrica.
Mà d'obra femenina
Tal com recorda el director del Museu d'Història de Barcelona, Carles Garcia Hermosilla, "el 80% dels treballadors de la fàbrica eren dones".
Garcia-Hermosilla explica que "tot aquest recorregut es fa posant molta atenció no només a les qüestions de gènere":
També en els moviments obrers per la millora de les seves condicions de vida al llarg del segle XIX i del segle XX.
Un dels símbols d'aquesta lluita obrera, de les batalles dels treballadors per millorar les seves condicions laborals, són les dutxes.
A la Nau F de la Fabra i Coats s'hi tenyien fils, i sovint de color negre. "Els treballadors en sortien negres de cap a peus, només se'ls veia el blanc dels ulls, i necessitaven poder dutxar-se quan plegaven", expliquen Ramon Pujades, cap de col·leccions i recerca del Museu, i l'extreballador Pere Fernàndez.
Mantenir-les dins de l'espai museístic va ser una de les coses en què els extreballadors de la fàbrica van insistir, "tenen molt significat".
"Barcelona: ciutat i treball"
En aquesta segona exposició, s'aprofundeix en la relació de Barcelona amb el treball.
El cap de col·leccions i recerca del Museu d'Història de Barcelona, Ramon Pujades, explica que es comença per les "feines domèstiques, les cures, i el paper importantíssim de les dones en el món del treball".
A partir d'aquí, es passa per tallers i fàbriques, i oficis com la construcció, els transports o el comerç.
L'exposició també ens porta per sectors i àmbits que, amb els anys, s'han anat transformant i han viscut canvis importants; com seria el pas de la gestió privada a la gestió pública de la sanitat i l'educació.
L'exposició també té un espai dedicat a una de les icones de la ciutat, el 600, un dels cotxes de la marca Seat més populars.
L'exposició combina materials històrics, documents, fotografies, objectes i recursos àudiovisuals i testimonis orals.
L'objectiu? Establir un diàleg intergeneracional entre experiències de treball de mitjan segle XX i les vivències de persones que s'acaben d'incorporar al mercat laboral.
El recorregut s'acaba allà on acabaven la jornada laboral els treballadors de la Fabra i Coats: al Bar Brusi del carrer Llibreteria, que va tancar el 2023, i que el Museu va recuperar amb la idea de reconstruir-lo per aquesta exposició.
El museu es pot visitar des d'aquest 9 de maig, que és quan s'inaugura. S'hi oferiran visites acompanyades amb presentacions breus cada diumenge.
