Yves Leterme pren possessió com a primer ministre i posa fi a nou mesos de govern interí a Bèlgica
El cristianodemòcrata flamenc Yves Leterme ha pres possessió del càrrec de primer ministre de Bèlgica davant del rei Albert II. El nou cap de govern dirigirà un gabinet de coalició, integrat per cinc partits de les dues comunitats i format a parts iguals per set ministres valons i set de flamencs. Leterme, que ha agafat el relleu del liberal Guy Verhofstad, és el nou primer ministre després de nou mesos de govern provisional. La crisi oberta des de les eleccions del 10 de juny es va tancar dimarts, després d'una intensa nit de negociacions.
2 min
El nou govern de Bèlgica té quinze ministres i set secretaris d'estat, segons un acord assolit pels cinc partits que formen la coalició hores abans que els nous membres de l'executiu juressin el càrrec. Set dels ministres són francòfons, dels quals tres són liberals, dos són socialistes i un és democristià. Els altres set són flamencs, quatre d'ideologia liberal i tres, democristians.
Pel que fa als secretaris d'estat, són cinc francòfons (dos són liberals, dos socialistes i un democristià) i dos flamencs. La composició d'aquest nou govern, de fet, és molt similar a la de l'executiu interí que ha dirigit el país des del desembre passat i manté els titulars de les carteres d'Exteriors i Finances, Karel de Gucht i Didier Reynders, respectivament.
L'acord que ha permès arribar a aquest nou govern va costar hores de negociacions de matinada i està recollit en un document de 40 pàgines en què es parla de mesures en àmbits com l'economia, les polítiques socials, la immigració, la sanitat, la justícia o el medi ambient, però deixa de banda la reforma constitucional, un aspecte que continuarà negociant-se.
La reforma constitucional, una exigència dels flamencs, va ser l'origen de la crisi política entre les comunitats flamenca i francòfona que va provocar que el cap de govern sortint, Guy Verhofstadt, continués dirigint el país a través d'un govern interí. Aquesta solució permetia desencallar la situació que vivia el país després que el guanyador de les eleccions celebrades el juny de 2007 fos incapaç de formar una coalició de govern.
En dues ocasions, el flamenc Leterme va fracassar en l'intent de crear una coalició amb les dues famílies polítiques guanyadores dels darrers comicis, els democristians i els liberals del nord. (flamencs) i del sud (francòfons). L'entrada dels socialistes francòfons a la coalició i la retirada dels nacionalistes flamencs del NV-A, socis del partit de Leterme, han facilitat que, finalment, el tercer intent fos el definitiu.
Pel que fa als secretaris d'estat, són cinc francòfons (dos són liberals, dos socialistes i un democristià) i dos flamencs. La composició d'aquest nou govern, de fet, és molt similar a la de l'executiu interí que ha dirigit el país des del desembre passat i manté els titulars de les carteres d'Exteriors i Finances, Karel de Gucht i Didier Reynders, respectivament.
L'acord que ha permès arribar a aquest nou govern va costar hores de negociacions de matinada i està recollit en un document de 40 pàgines en què es parla de mesures en àmbits com l'economia, les polítiques socials, la immigració, la sanitat, la justícia o el medi ambient, però deixa de banda la reforma constitucional, un aspecte que continuarà negociant-se.
La reforma constitucional, una exigència dels flamencs, va ser l'origen de la crisi política entre les comunitats flamenca i francòfona que va provocar que el cap de govern sortint, Guy Verhofstadt, continués dirigint el país a través d'un govern interí. Aquesta solució permetia desencallar la situació que vivia el país després que el guanyador de les eleccions celebrades el juny de 2007 fos incapaç de formar una coalició de govern.
En dues ocasions, el flamenc Leterme va fracassar en l'intent de crear una coalició amb les dues famílies polítiques guanyadores dels darrers comicis, els democristians i els liberals del nord. (flamencs) i del sud (francòfons). L'entrada dels socialistes francòfons a la coalició i la retirada dels nacionalistes flamencs del NV-A, socis del partit de Leterme, han facilitat que, finalment, el tercer intent fos el definitiu.
