A la recerca de vaixells enfonsats per fer-ne models en 3D: així treballa el projecte Thalassa
Actualitzar el mapa de vaixells enfonsats a la costa catalana i recrear-los en 3D. Aquest és l'objectiu d'un grup de submarinistes que, sota el nom de projecte Thalassa, fa poc més d'un any que fa immersions per donar a conèixer part del que s'amaga a les profunditats del litoral.
Ara per ara, la iniciativa ja ha documentat una vintena de vaixells arreu de la costa catalana, la majoria a la costa tarragonina, però també a la gironina. A l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, ja n'han registrat quatre.
Precisament, una de les últimes barques escanejades i modelades en 3D ha estat el Pepito La Lula, un pesquer enfonsat a l'Ametlla de Mar ara fa 25 anys a uns 30 metres de profunditat.
El vaixell, de 26 metres d'eslora i fet de fusta, presenta un estat de conservació més degradat, en comparació amb altres naus.
Abans de submergir-se, l'equip de Thalassa prepara des de terra els detalls tècnics de la immersió. La feina de recerca i documentació prèvia és clau per assegurar-ne l'èxit. Les condicions meteorològiques i l'estat del mar també condicionen les sortides.
En aquesta ocasió, sis submarinistes s'han endinsat en les profunditats per fer la documentació fotogramètrica d'aquesta embarcació enfonsada.
Per arribar fins al punt on era el pesquer Pepito La Lula, s'ha comptat amb la col·laboració del Dive Center La Frau, que ha facilitat la part logística per fer viable la iniciativa. En poc més d'una hora, el vaixell està enregistrat i els integrants de l'expedició tornen a casa.
Un cop a terra ferma, es processa la informació per digitalitzar i actualitzar el patrimoni contemporani submergit, i també per crear models tridimensionals de cada embarcació. Aquesta tasca també permet fer un seguiment de l'estat de conservació de les naus.
Aquestes dades es posen a disposició de la comunitat de manera lliure i gratuïta perquè es puguin utilitzar en diferents àmbits.
Més enllà de facilitar la planificació de les immersions per part dels clubs de submarinistes, aquest projecte té la voluntat de fer el seguiment de l'estat de conservació de les restes dels vaixells naufragats, coneguts com a derelictes.
Una vintena d'embarcacions documentades
A banda de l'Ametlla de Mar, la feina de Thalassa s'ha concentrat al Parc Submarí de la Costa Daurada, on s'han documentat set embarcacions.
Però també treballen a la costa gironina en poblacions com Roses, l'Escala o Palamós. A banda de naus, també han pogut recrear una ermita enfonsada al pantà de Canyelles.
Un dels punts en comú de totes embarcacions és que són contemporànies, com detalla Albert Vim, director del projecte Thalassa:
Ens centrem en vaixells que tenen importància sentimental, que van acabar la seva vida útil i es van enfonsar.
El cost econòmic, el principal escull del projecte
A l'hora de submergir-se per fer la documentació gràfica, l'equip de Thalassa utilitza un equip audiovisual convencional i ha elaborat un protocol d'escaneig d'acord amb la feina que han fet altres equips internacionals.
A mitjà termini, els submarinistes confien a aconseguir suport econòmic per costejar les despeses derivades de cada immersió, principalment les vinculades als gasos per a les bombones d'aire, que s'han encarit fins als milers d'euros en els últims anys a causa de la situació geopolítica a Ucraïna i més recentment, a l'Iran.
Segons ha explicat Vim, una altra eina que els facilitaria la documentació fotogramètrica seria la incorporació d'elements de propulsió submarina, que els ajudaria a fer els escanejos de forma més ràpida i segura.
El Cavour, la "cirereta" esperada
Un dels grans objectius que voldrien documentar en aquesta primera etapa del projecte és el Cavour, un dels vaixells més famosos i bussejats de la zona de l'Ametlla de Mar.
Situat a 52 metres de profunditat, amb 120 metres d'eslora, la seva història està estretament lligada amb la Primera Guerra Mundial, afonat l'any 1917 a causa d'un xoc amb un vaixell auxiliar.
"Treure el model del Cavour seria la cirereta de tota la nostra feina, es podria dir que seria el final de la primera etapa d'aquest projecte", assegura Albert Vim. Però per poder plantejar-se aquest escaneig, el projecte Thalassa insisteix en la importància de trobar un soci amb qui fer la prospecció.
En aquest sentit, Vim assenyala que estan en contacte amb diferents entitats. Un exemple és el Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Pretenen tancar convenis que els permetin continuar la tasca de documentació del patrimoni subaquàtic. A la vegada, continuen buscant altres vies de finançament públic o privat que els permeti assolir els seus objectius.
