A l'exèrcit israelià no li surten els números: els soldats reservistes estan al límit
Ja ho va comunicar el cap de l'Estat Major, Eyal Zamir, al primer ministre Benjamin Netanyahu i a la resta del gabinet de seguretat: a l'exèrcit israelià no li surten els números. Va dir --de portes endins, filtrat després a la premsa israeliana-- que, a aquest pas, les forces col·lapsaran des de dins.
De portes enfora, la crida va ser més mesurada, a càrrec del portaveu de l'exèrcit, Effie Defrin:
En el front libanès, la zona defensiva que estem creant requereix forces addicionals, tant ara com en el futur.
I va seguir: "A Gaza també necessitem més soldats per vigilar la línia groga. També estem lluitant a Síria, i hem d'estar preparats per a missions futures. Per tot plegat, necessitem més soldats a l'exèrcit israelià."
Al recompte de Defrin hi va faltar anomenar els qui ataquen cada dia l'Iran des del cel, els que patrullen per Cisjordània i els que s'asseguren que a Israel es manté l'ordre en plena guerra.
Massa fronts per a un exèrcit que se sosté gràcies als soldats reservistes.
Sobreexplotació sense reserves
El que solia ser un compromís que pràcticament no tenia incidència en la vida quotidiana --i que molts fins i tot esperaven amb ganes-- s'ha convertit en un malson.
"Els reservistes passem més temps a l'exèrcit que a la feina, amb les famílies, a la universitat", explica a 3Catinfo el coronel Oren Shvill: "Abans, cada unitat acostumava a tenir dues setmanes d'entrenament per any, 30 dies com a molt, però el 7 d'octubre tot va canviar."
Shvill, que forma part de l'agrupació de soldats reservistes Brothers and Sisters in Arms, destaca que la situació actual no s'havia viscut mai:
Estem acostumats a guerres curtes. Fins i tot la més difícil de la nostra història, la del Yom Kippur de l'any 1973, va durar tres setmanes. Ara portem quasi tres anys al límit de les nostres forces.
La presència continuada a les files no només suposa un peatge físic i mental per als reservistes; també té un impacte directe en les seves vides: "Imagina que tens una feina, però el 30% del temps te'l passes fora. Com se suposa que l'has de mantenir? Passa el mateix amb la vida privada", explica Shvill.
L'assumpte dels ultraortodoxos
Per al coronel Shvill --i per a la majoria de la població israeliana-- la solució més ràpida al problema seria que Benjamin Netanyahu activés d'una vegada per totes el reclutament dels ultraortodoxos.
Així compliria amb el dictamen del Tribunal Suprem israelià, que va deixar clar que res els podia eximir de servir com la resta de la població.
"No són una minoria, representen el 15% de la població. I tenen un índex de natalitat molt alt: 6,7 nens per família. És molt simple: pura matemàtica", explica Shvill, que no té cap mena de confiança que Netanyahu prengui mesures: "Aquest tema ja li va treure l'anterior cap de l'Estat Major i l'anterior ministre de Defensa. Tots dos van acabar cessats dels seus càrrecs".
La immobilitat de Netanyahu respon a raons purament polítiques. Necessita el suport dels partits que representen els ultraortodoxos per poder aprovar mesures; sense anar més lluny, els pressupostos d'aquest any, on els ultraortodoxos s'han endut un bon pessic.
Aquesta situació és ben sabuda per tota la plana política, i precisament per aquí l'ataca l'oposició, que apuja el to en any electoral.
El cap de l'oposició, Yair Lapid, ha afirmat que l'exèrcit "no té prou soldats per a les seves missions" i ha reblat:
El fet que el govern no vulgui que els ultraortodoxos s'allistin és un perill per a la seguretat i un cop contra la preparació de l'exèrcit.
Aguantar el que calgui
Malgrat la situació límit que viuen les tropes, i les suposades banderes vermelles aixecades pel cap de l'Estat Major davant del gabinet de seguretat, el coronel Shvill està convençut que l'exèrcit no col·lapsarà.
I diu: "Al final, els israelians entenem la importància de la situació que vivim. Cal que traguem forces d'on calgui per continuar protegint-nos."
I és que, d'acord amb la seva visió --que cada dia és més creixent a Israel--, la necessitat de lluitar sempre estarà present: "Després del 7 d'octubre, vam veure que vivim sempre sota perill constant. Hem intentat viure amb els nostres veïns, però simplement no és possible", conclou Shvill.
Això sí, una cosa és haver de mantenir l'alerta, i una altra de ben diferent és estar en guerra activa amb gairebé tots aquests veïns alhora: "La situació actual ha d'acabar aviat, perquè aquest ritme no el podem aguantar ni reclutant tots els ultraortodoxos de cop."
