A què es destina la taxa turística i quant es recapta: els ingressos, municipi a municipi
La taxa turística es va començar a aplicar a Catalunya el novembre del 2012. Des d'aleshores, s'han recaptat més de 740 milions d'euros en concepte d'aquest impost que paguen les persones que s'allotgen a un establiment turístic.
I què es fa amb aquests diners? En un primer moment, l'impost es va crear per finançar la promoció turística i preservar les infraestructures turístiques a través de l'anomenat Fons per al foment del turisme.
Però, des de l'any passat, arran d'un acord entre el govern i els Comuns, el destí d'aquests diners es reparteix d'aquesta manera:
- Un 25% a polítiques d'habitatge de la Generalitat.
- Un 75% per al Fons per al foment del turisme, que es reparteix així:
- Cada municipi es queda amb la meitat del que es recapta al seu territori
- La Generalitat es queda amb l'altra meitat de la recaptació
- El Consell General d'Aran es queda amb el 20% de la recaptació a la Vall d'Aran
L'impost reconeix un caràcter diferencial de Barcelona, amb tarifes més altes que a la resta de Catalunya. A més, des del 2021, la ciutat aplica un recàrrec i l'Ajuntament ingressa tot el que en recapta.
Amb l'excepció dels anys de la pandèmia, en què el turisme es va frenar, els ingressos provinents de la taxa turística van a l'alça any rere any a Catalunya. De cara al 2026, amb l'augment de tarifes que entra en vigor aquest abril, encara hauria de pujar més.
La recaptació, municipi a municipi
Un municipi que destaca especialment en les xifres de la taxa turística és Barcelona. Fins al març del 2025, la capital catalana havia recaptat més de 385 milions d'euros, gairebé el 48% de tota la caixa que ha fet aquest impost a Catalunya. La xifra no inclou els ingressos del recàrrec municipal.
En segona posició, a molta més distància, se situa Salou, al Tarragonès, seguit de Lloret de Mar, a la Selva. De fet, el rànquing de les 10 localitats amb més recaptació de l'impost està ple de municipis de costa, amb l'excepció de l'Hospitalet de Llobregat.
Pel que fa a les capitals de demarcació, i amb dades fins al març del 2025, Tarragona és la segona amb més diners recaptats (7,2 milions d'euros), seguida de Girona (4,4 milions) i, a més distància, Lleida (2,4 milions).
El mapa de la recaptació municipi a municipi evidencia la força que el turisme de costa té a Catalunya. A banda de Barcelona, la majoria de localitats del litoral, sobretot a la Costa Daurada i la Costa Brava, són les que recapten més amb l'impost turístic, així com la costa del Garraf.
També destaquen les xifres de la Vall d'Aran, sobretot els municipis de Naut Aran i Vielha e Mijaran, així com la Vall de Boí (Alta Ribagorça), pel turisme de muntanya.
El recàrrec dispara els ingressos a Barcelona: a què es destinen
Barcelona és l'únic municipi que fins ara ha pogut aplicar un recàrrec a l'impost turístic. La llei li va permetre incorporar-lo el 2021. L'aplicació s'ha fet de forma progressiva i ha anat pujant any rere any.
Des d'aquest abril, la quota és de 5 euros per persona i nit a tots els establiments turístics, i la intenció és apujar-lo un euro cada any fins arribar als 8 el 2029.
A banda de l'augment de tarifes, el Parlament també ha aprovat que, a partir d'ara, la resta de municipis puguin aplicar un recàrrec com el que ja té Barcelona amb un màxim de 4 euros per persona i nit.
La gran diferència del recàrrec de Barcelona és que la ciutat es pot quedar amb el 100% del que en recapta, com podran fer ara la resta de municipis que el vulguin crear.
Això explica que des que està en vigor el recàrrec, els ingressos globals a Barcelona per la fiscalitat turística han augmentat de forma exponencial. De fet, el turisme és el segon ingrés més important de l'Ajuntament, només per darrere de l'IBI.
Una altra de les especificitats del recàrrec és que els ingressos no tenen un destí fixat per llei, com passa amb l'impost turístic. Això ha permès a l'Ajuntament de Barcelona fer servir la recaptació per a diversos projectes.
El consistori destaca el Pla Clima Escola, que preveu destinar 100 milions d'euros per a la climatització de 170 centres educatius a la ciutat. El finançament l'aporta el recàrrec turístic.
Aquests ingressos també permeten fer front a despeses de transport, seguretat o neteja, que en determinades zones de la ciutat tenen un ús més intensiu per l'afluència de turistes.
A més, la fiscalitat turística contribueix al finançament d'esdeveniments culturals com ara les festes de la Mercè o el Festival Grec, així com actes de petit format als districtes.
El consistori també aporta ingressos de la taxa turística (1,4 M € el 2026) a un fons publicoprivat que busca captar congressos i esdeveniments de negocis internacionals.
La llista de projectes finançats amb la fiscalitat turística des del 2013 és molt llarga i va des de campanyes de promoció a l'enllumenat de Nadal, passant per la sortida del Tour de França 2026, entre molts altres.
Què fa Turisme i altres municipis amb els ingressos de l'impost
Amb la part de la recaptació de la taxa turística que es queda la Generalitat, s'impulsen diverses iniciatives. D'una banda, es fan transferències a l'Agència Catalana de Turisme per actuacions de promoció i màrqueting.
Un dels exemples més recents són les accions desenvolupades en el marc de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025 per projectar la cuina catalana com un dels actius del país.
També es donen ajuts per a l'eficiència hídrica del sector turístic orientats a reduir el consum d'aigua i fer-lo més resilient al canvi climàtic. I hi ha una línia d'ajudes per a projectes d'eficiència energètica (energies renovables, optimització de la il·luminació...).
Un altre dels projectes finançats amb l'impost turístic és l'eina que el govern posa a disposició dels ajuntaments per identificar les ofertes de lloguer turístic que incompleixen la normativa, amb l'objectiu de garantir una gestió equilibrada al territori.
La Direcció General de Turisme també duu a terme accions de regulació i inspecció dels establiments turístics amb diners de l'impost, que també contribueixen a modernitzar i digitalitzar els punts d'atenció turística, entre altres actuacions.
En el cas dels municipis, Lloret de Mar destina la recaptació de la taxa turística a promoció (màrqueting, fires, esdeveniments...) però també a plans de formació per al sector, a preservar i millorar els recursos turístics i per finançar activitats culturals i esportives per allargar la temporada, entre altres.
