Aconsegueixen llegir el pensament de persones amb paràlisi cerebral i convertir-lo en paraules
Un equip de científics de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha aconseguit detectar i desxifrar els pensaments humans abans de convertir-se en llenguatge parlat amb un 74% de precisió.
Ho han fet experimentant amb 4 persones amb paràlisi cerebral greu que els impedeix parlar, a les quals han implantat sensors a una regió del cervell que controla el moviment i la parla.
Com que han pogut desxifrar els pensaments en un moment anterior a la voluntat d'expressar-los, per preservar la intimitat també han desenvolupat un mètode per evitar que es desxifrin automàticament.
Un pas més en el desenvolupament de les BCI
La recerca, que ha publicat aquest dijous la revista científica Cell, s'ha fet amb un sistema entrenat amb eines d'intel·ligència artificial que connecta el cervell amb un ordinador (sistema BCI en les sigles en anglès).
Abans d'aquesta recerca, amb els sistemes BCI ja s'havia aconseguit desxifrar les paraules que les persones amb paràlisi cerebral tenen la intenció d'expressar, és a dir, quan, malgrat la paràlisi, fan l'esforç mental de dir-les.
El "llenguatge intern" exigeix menys esforç
Segons una de les autores principals de la recerca, Erin Kunz, l'esforç que han de fer per aconseguir-ho les deixa esgotades, i el sistema que han desenvolupat ara els resulta molt més fàcil:
Per a les persones amb greus discapacitats motores i de la parla, les BCI capaces de descodificar el llenguatge intern els podrien ajudar a comunicar-se amb molta més facilitat i naturalitat.
Un altre dels autors principals, Benjamin Mschede-Krasa, ha insistit en aquesta idea, afirmant que "si només han de pensar en la parla en comptes d'intentar parlar, és potencialment més fàcil i ràpid."
Pensar en les frases d'una pantalla
Per fer la recerca, van connectar les persones amb paràlisi al BCI, els van ensenyar frases en una pantalla i els van demanar que intentessin llegir-les en veu alta, i després que es limitessin a pensar-les.
Fent això van descobrir que les dues peticions activaven regions diferents del cervell, però molt pròximes l'una de l'altra, i que els patrons neuronals resultants eren similars, tot i que més dèbils en el segon cas.
El programa d'ordinador del BCI utilitzava com a referència una base de dades amb 125.000 paraules de l'anglès, i malgrat la poca intensitat de l'activitat neuronal en el segon cas, va identificar correctament el 74% de les frases.
Una "contrasenya" mental per controlar-ho
Els va sorprendre que, quan els van demanar que comptessin unes figures que apareixien en la pantalla, el BCI també va identificar el nombre de figures, malgrat que no els ho havien demanat.
Això els va posar en alerta, per la possibilitat que les persones amb paràlisi connectades amb un BCI com aquest expressessin obertament pensaments que no dirien en veu alta, i van idear un mètode per evitar-ho.
Se'ls va acudir que podien posar al BCI una mena de "contrasenya" per activar-lo i desactivar-lo a voluntat, i van escollir l'expressió "Chitty Chitty Bang Bang", extreta d'una pel·lícula musical anglesa del 1968.
Segons expliquen a la recerca, el sistema va reconèixer l'expressió en el 98% dels casos, cosa que va permetre a les 4 persones d'activar i desactivar el desxiframent dels seus pensaments només pensant-la.
"Aquesta recerca ofereix una esperança real"
Frank Willet, un altre dels autors principals, creu que el futur dels sistemes BCI és "prometedor", perquè poden representar un abans i un després per a les persones amb paràlisi que no poden parlar:
Aquesta recerca ofereix una esperança real que les BCI de parla puguin restaurar algun dia una comunicació tan fluïda, natural i còmoda com la conversa normal.
Més enllà de les aplicacions per a les persones amb paràlisi, els resultats d'aquesta recerca suggereixen possibilitats més àmplies que fins fa poc només eren factibles en les obres de ciència-ficció.
