Malalts amb paràlisi total es poden comunicar per primer cop i afirmen que se senten feliços
"Ets feliç?", va ser la pregunta repetida al llarg d'unes quantes setmanes. I la resposta sempre va ser que sí. Els que responien eren quatre persones que tenen esclerosi lateral amiotròfica (ELA), sense cap possibilitat de parlar, ni tan sols de moure cap múscul. Els que feien les preguntes eren investigadors del Centre Wyss de Bio i Neuroenginyeria de Ginebra.
És el primer cop que persones amb paràlisi total es poden comunicar. Tots quatre malalts es troben en l'anomenat estat de deseferentació o pseudocoma, en què tenen consciència sobre ells mateixos i el seu entorn, però no poden executar cap acció motora, ni tan sols un simple parpelleig.
L'ELA o malaltia de Lou Gehrig és un procés degeneratiu que ataca la part del cervell responsable dels moviments voluntaris. Els investigadors van utilitzar una interfície cervell-ordinador (BCI, per les sigles en anglès) que llegia l'activitat cerebral i la traduïa en la resposta ("sí" o "no") que el malalt volia triar.
Aquestes interfícies ja s'havien mostrat útils perquè persones amb paràlisi poguessin donar ordres a un ordinador. Però les utilitzades fins ara consistien en un casquet amb elèctrodes que llegien l'activitat elèctrica del cervell i la traduïen en el missatge que la persona volia transmetre.
Aquesta tècnica no funciona en persones en pseudocoma. Per això, els investigadors van utilitzar un altre tipus d'interfície que detecta canvis en el flux de sang en el cervell mesurant-ne els nivells d'oxigen.
Durant diverses setmanes, els investigadors van fer als malalts preguntes amb respostes conegudes que fossin un "sí" o un "no", com ara el nom del marit o l'esposa. En un 70% dels casos, les respostes eren correctes.
Un cop comprovat el sistema, els investigadors van fer altres preguntes, com la que interrogava els malalts sobre si eren feliços. Per a l'equip dirigit per Niels Birbaumer, la resposta positiva va ser sorprenent. No s'esperaven que persones sense cap capacitat ni de moure's ni d'expressar-se diguessin que el seu estat és satisfactori.
Una de les hipòtesis del doctor Birbaumer és que la paràlisi total acaba creant un estat de relaxació similar al que s'experimenta durant la meditació. Els malalts també responien afirmativament quan se'ls preguntava si, en cas que no poguessin respirar, volien que se'ls apliqués ventilació assistida.
Ara, els investigadors volen replicar en altres malalts el treball que descriuen en un article publicat en la revista "PLOS Biology". Consideren que, si ho aconsegueixen, no només ajudarà la qualitat de vida dels malalts, sinó que permetrà esbrinar si persones que es troben en estat vegetatiu tenen consciència del seu entorn.
I també facilitarà la comunicació amb la família sobre temes molt personals. A un dels malalts, li van preguntar si estava d'acord que la seva filla es casés amb el seu promès Mario. Nou vegades de les deu que li van plantejar, la resposta va ser "no".
