Acusen el president de Sèrbia d'estar implicat en els safaris humans a Sarajevo

L'actual president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, hauria format part de l'organització dels anomenats "safaris de Sarajevo" d'estrangers rics que hi anaven per assassinar persones com a franctiradors durant el setge de la ciutat.

Ho afirma una nova denúncia presentada pel periodista croat Domagoj Margetic a la Fiscalia de Milà, la que fa una setmana es va saber que ho estava investigant després d'una primera denúncia.

La denúncia de Margetic recorda que el 1992 Vucic va anar com a voluntari a les muntanyes que envolten Sarajevo per exercir com a franctirador per disparar des de gran distància contra els habitants de la ciutat.

Disparaven des del cementiri jueu de Sarajevo

La denúncia també recorda que Vucic formava part de les milícies organitzades pel Partit Radical Serbi, el PRS, força d'ultradreta creada per Vojislav Seselj, i detalla que un dels llocs des d'on disparaven era el cementiri jueu de Sarajevo.

Segons Margetic, aquest lloc "era conegut com un dels més luxosos, més buscats i més cars per caçar persones a Sarajevo", i Vucic n'hauria estat un dels organitzadors:

Fins a 100.000 euros per assassinar persones impunement

Els franctiradors estrangers pagaven fins a l'equivalent a 100.000 euros, i en la denúncia, el periodista croat afirma que Vucic "va ajudar a proporcionar logística i assistència als estrangers en la caça de persones a la posició militar del cementiri jueu de Sarajevo".

Al seu perfil d'Instagram, Margetic ha dit que ha adjuntat "totes les proves, materials de vídeo, d'àudio, documentació gràfica i publicacions i documents dels mitjans de comunicació d'aquella època".

El periodista afirma que en el judici per crims contra la humanitat al Tribunal Penal per l'Antiga Iugoslàvia, Seselj i el seu advocat van confirmar la participació de Vucic en el setge de Sarajevo com a franctirador.

Després de conèixer-se la denúncia, Vucic ha negat haver participat en aquests "safaris" durant la guerra. "Mai he matat ni ferit ningú, ni he fet res semblant", ha assegurat en declaracions als mitjans.

Un diplomàtic italià confirma que van investigar els "safaris"

D'altra banda, el que va ser número dos de la missió diplomàtica italiana a Sarajevo durant la guerra, Michael Giffoni, ha confirmat que el govern italià va investigar aquests "safaris".

En una entrevista al diari La Repubblica, Giffoni explica que els serveis d'intel·ligència bosnians van informar Itàlia. El SISMI, els serveis d'intel·ligència italians, van obrir una investigació.

Es tracta de la primera confirmació per part de les institucions italianes de l'existència d'aquests "safaris".

Diputat del PRS amb 23 anys

Nascut el 1970 a Belgrad en una família sèrbia que va haver de fugir de Bòsnia durant la Segona Guerra Mundial, Aleksandar Vucic ha fet una llarga i exitosa carrera política des del setge de Sarajevo.

Juntament amb Seselj va ser un dels fundadors del PRS, el 1993, amb 23 anys, ja era diputat, amb 25 secretari general del partit i el 1998 el van nomenar ministre d'Informació de Sèrbia.

Era un partit ultranacionalista que pretenia crear una Gran Sèrbia i que es va aliar amb el Partit Socialista de Sèrbia liderat per Slobodan Milosevic, considerat el màxim responsable de la guerra de Iugoslàvia.

Primer ministre i president amb el Partit Progressista

El 2008, part dels dirigents del PRS van crear el Partit Progressista Serbi, el PPS que, malgrat el nom, està considerat de caràcter populista i conservador. Amb Vucic de vicepresident, aquest partit es va convertir el 2014 en la principal força política del país.

Llavors Vucic va ser escollit primer ministre. Tres anys després, el 2017, va guanyar en primera volta les eleccions a la presidència de Sèrbia, i el 2022 va tornar a guanyar amb el 58% dels vots.

La seva gestió política ha estat molt criticada: ja com a ministre d'Informació el 1998 el van acusar d'imposar un control totalitari als mitjans de comunicació, i com a president ha rebut crítiques similars.

Un règim qüestionat per mobilitzacions massives

El 2023 van organitzar-se mobilitzacions d'estudiants contra el govern sota el lema Sèrbia contra la violència, en protesta per diversos tirotejos indiscriminats recents, en un dels països on hi ha més armes per càpita.

Fa un any l'enfonsament parcial d'una estació de tren acabada de reformar a Novi Sad, amb 15 morts, va revifar les crítiques al govern, que el març d'aquest any va concretar-se en la manifestació més gran de la història de Sèrbia.

La sèrie documental "Punt de no retorn" del periodista Raül Gallego Abellán ha estrenat aquest setembre un capítol titulat "Desperta, Sèrbia: La revolta dels estudiants", sobre el moment polític que està vivint aquest país. Pots veure'l aquí: