Advocats, enginyers, investigadors o mestres, els nous treballadors precaris

La crisi ha fet que feines com la d'advocat, mestre, enginyer, periodista o investigador tinguin contractes temporals i amb sous baixos.

Són professions que normalment no s'associen a la precarietat, però sí que ho han acabat sent. Ho denuncia el sindicat UGT. Camil Ros n'és el portaveu i es fixa en aquests paràmetres:

"Quins horaris o quins "deshoraris" tens? Com pots conciliar la teva vida? Potser tens un treball digne i resulta que tens una vida precària. Per tant, parlar de precarietat, al final, és un concepte molt general."

Actualment, 4 de cada 10 treballadors es troben en situació de precarietat laboral a Catalunya.

És el cas de Pol Olivet, president de l'Advocacia Jove de Barcelona:

"Molts petits o mitjans despatxos, per qüestions de recursos, han de tirar dels falsos autònoms. L'advocacia, com diríem en castellà "en casa del herrero, cuchillo de palo", probablement és on hi hagi més falsos autònoms."

Olivet denuncia, a més, l'incompliment de la Llei de Registre Horari, vigent des de fa pocs mesos. Assegura que es continuen treballant més hores de les establertes sense que consti enlloc.

"Molts dels nostres companys el dijous ja no haurien d'anar a treballar perquè en tres o quatre dies ja han fet totes les hores."

El món de la investigació també viu amb contractes precaris. Montserrat Batlle és Coordinadora d'Intercentres de Recerca de Catalunya. Diu que en el seu sector la temporalitat és del 60% i que en alguns casos, fins i tot, arriba al 80%.

A més, assegura que els sous són molt baixos, fins a 10.000 euros menys respecte a una feina del sector privat, i la meitat que a Europa.

Les dones són les que en surten més mal parades: gairebé la meitat tenen contractes temporals. I també els joves: la fuga de cervells no para de créixer. Més de 300.000 joves catalans han marxat a l'estranger l'últim any.

Espanya, a la cua

A tot l'Espanya, la precarietat afecta un 32% dels treballadors. És el segon país de la UE, després de Montenegro, amb una xifra tan dolenta.

Pel que fa als salaris dels menors de 30 anys, a Espanya és on menys es cobra, amb 9 euros l'hora davant dels 12,21 euros de la mitjana europea, mentre que la durada dels contractes, un de cada quatre és a temps parcial; a Europa, un de cada cinc.

Davant d'aquestes dades, la UGT ha començat una campanya, "Visibilitzem el precariat", per fer públics els diversos casos, no només entre les professions menys qualificades, sinó d'altres com els enginyers, advocats, periodistes i investigadors, que "estan igual o pitjor i que no es visibilitzen".

"Entenem com a precarietat laboral aquella feina que està mal pagada, és insegura, no té protecció i no pot sostenir una llar."

Camil Ros lamenta que les empreses es beneficiïn de la vocació dels treballadors.

"Si no hi ha salaris dignes, es posa en risc l'estat del benestar."

Explica que hi ha casos com el de treballadors del metall amb formació professional que cobren més que un investigador o una persona acabada de graduar.

"En molts casos fan pràctiques com un becari encobert."

Espanya és, segons l'informe de la UGT, et tercer país europeu amb més percentatge de treballadors pobres darrera de Grècia i Romania.