Aigua regenerada, reutilitzada o dosificada: estratègies per fer front a la sequera
Dipòsits que depuren l'aigua que llencem per l'aigüera i l'envien a la cubeta del vàter; aigua residual urbana que, un cop tractada, les indústries poden fer servir en els seus processos, o sistemes per regar els cultius estrictament amb l'aigua que necessiten per evitar malbarataments.
Existeixen diverses iniciatives que contribueixen a lluitar contra l'emergència climàtica, amb la intenció que puguin servir d'exemple davant l'escassetat d'aigua, que els científics pronostiquen que es pot cronificar a Catalunya.
Construcció sostenible també pel que fa al consum d'aigua
Quim Ferrer és el fundador d'Ecospai. Aquesta empresa es dedica a vendre i instal·lar materials de construcció amb l'objectiu de fer més sostenibles les edificacions.
Aprofitant la rehabilitació integral de l'edifici Princesa49, al barri del Born de Barcelona, hi van col·locar un sistema que permet reaprofitar les aigües dels lavabos. Aquesta va ser la primera promoció d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús que es va inaugurar a Barcelona, fa gairebé cinc anys, impulsada per la cooperativa Sostre Cívic. Quim Ferrer ens explica com funciona:
És un sistema per donar una segona oportunitat a l'aigua que utilitzen en els edificis. A les aigües grises, aigües de dutxes, piques i bidets, els fem un primer filtratge d'elements sòlids i, després, per un sistema de filtratge bacterià, el que fem és fer créixer uns bacteris mitjançant l'aire, a través d'una bomba, i són les bombolles que veiem a dins.
A través del seu propi circuit, aquesta aigua convenientment depurada biològicament i filtrada, alimenta les cisternes dels vàters dels cinc pisos de l'edifici i també serveix per regar les plantes del terrat comunitari. Els veïns de l'immoble disposen d'una aplicació per controlar els diferents consums energètics comunitaris i també d'aigua.
El David Guàrdia, una de les persones que hi viuen, explica que és un sistema molt senzill que fa que s'estalviï molta aigua. "Des del mes de desembre fins aquí estem parlant de més de 20.000 litres i, per tant, a l'any poden arribar a ser uns 70.000 litres, aproximadament", afegeix.
Àngel Estévez és el coordinador de nous projectes de Sostre Cívic:
Haurem de fer instal·lacions de reciclatge d'aigües grises i/o de pluvials en tots els projectes, sobretot veient la situació en què es troba el país, que el 90% del consum d'aigua el fem als habitatges i un 22% és dels vàters, que és aigua de boca que llencem, i això no pot ser.
Qui ha de responsabilitzar-se de la reutilització de l'aigua domèstica?
En l'última promoció de Sostre Cívic que aquest gener s'ha posat en marxa, a la zona de la Floresta, a Sant Cugat, també s'hi ha instal·lat un sistema de reaprofitament d'aigües grises.
En aquest municipi del Vallès, les noves construccions estan obligades a incorporar sistemes de reutilització de l'aigua. En aquest cas, reciclen tota l'aigua de les dutxes, els lavabos i les aigüeres de les cuines i la utilitzen exclusivament per omplir les cisternes dels vàters.
Segons la Lia Aguilar, una de les veïnes que s'hi ha instal·lat, "l'experiència està sent molt bona", i afegeix: "Teníem una mica de por per les olors, que les aigües reciclades poguessin fer pudor, però la veritat és que no." Per Àngel Estévez, el problema de l'aigua és col·lectiu i cal buscar solucions col·lectives:
No podem culpabilitzar els usuaris de tot aquest problema de l'aigua, sinó que és un problema col·lectiu i hi hem de buscar solucions col·lectives. Hi ha d'haver reciclatge d'aigües grises a l'interior dels edificis o ha de ser un mecanisme a nivell urbà de la ciutat i, per tant, també hem de parlar amb les companyies d'aigua? Perquè, esclar, al país tenim l'aigua privatitzada, majoritàriament... Com hem d'articular aquesta gestió perquè no estigui basada només en el benefici? El país té uns recursos hídrics importants, però no els estem aprofitant, sinó que els llencem directament al mar.
Regenerar l'aigua residual per abastir la indústria
Per la planta d'Aitasa, Aigües Industrials de Tarragona, hi passen sis milions de metres cúbics d'aigua cada any. L'aigua passa per diversos processos de depuració i, en l'última fase del procés, circula per dues mil membranes d'osmosi inversa, similars a les que hi ha als aparells domèstics per purificar l'aigua. Però aquesta aigua no és per a consum humà sinó industrial.
Des de fa ja deu anys, en aquesta planta construïda per l'ACA es regenera aigua residual perquè puguin utilitzar-la les indústries del polígon petroquímic de Tarragona.
Daniel Montserrat és el director d'Aitasa i explica què representen aquests sis hectòmetres cúbics:
Doncs un 18% o 19% del consum total que té la indústria química. Això no vol dir, però, que ens quedem aquí. Ja estem executant la segona fase de la planta actual, que ens permetrà arribar fins al 25% del consum de la indústria química.
L'aigua prové de les depuradores urbanes de Tarragona i de Vila-seca i, a través de diferents processos de depuració i filtratge, acaba complint les estrictes exigències de qualitat que demana la indústria. Segons Daniel Montserrat, "equival al consum d'una ciutat com Tarragona. Pel que fa a la qualitat, estem parlant d'aigua desmineralitzada, pràcticament, millor que l'aigua que podries comprar per planxar".
Un subministrament que garanteix la viabilitat de la petroquímica
Més d'un terç de l'aigua regenerada urbana la consumeix la planta petroquímica de Repsol, que la fa servir a les torres de refrigeració i per produir vapor en els processos industrials. Sílvia Romera, gerent de Qualitat i Medi Ambient de Repsol Petróleo, assegura que és molt important utilitzar aquesta font d'aigua, perquè això permet minimitzar el consum del recurs hídric del territori, com és l'aportació de l'aigua de l'Ebre o del Gaià.
De fet, Repsol consumeix també l'aigua regenerada que tenen assignades altres indústries del polígon quan no la utilitzen. Però Aitasa està promovent, a més, una altra planta per regenerar també l'aigua que, un cop utilitzada per la indústria petroquímica, ara es llença al mar. Una nova instal·lació que podria estar en funcionament el 2026.
Marc Fargas, conseller delegat d'Aitasa, diu que es pot arribar a regenerar un 40% d'aigua: "Amb l'aigua regenerada que en aquest moment estem absorbint, més el tractament futur que podríem fer d'aquesta aigua regenerada a través dels usos industrials, es podria arribar al 40% d'aigua regenerada. És un 40% que no seria necessari captar de fonts primàries."
Per al director de l'Àrea d'Abastament de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, "avui dia, l'aigua regenerada que reben aquestes indústries ens permet deslliurar aigua potable. I això ens permet connectar altres municipis, en el sistema d'abastament d'aigua potable, que tenen problemes. I, d'altra banda, també ha permès recuperar tot el cabal ecològic del riu Gaià". De fet, gràcies a això, s'han pogut desenvolupar altres activitats econòmiques al Camp de Tarragona que d'altra manera no haurien disposat de l'aigua necessària.
Agricultura de precisió per combatre la sequera
Un altre dels sectors en el qual encara és possible racionalitzar el consum d'aigua és l'agrícola. Ernest Mas, directiu i màxim responsable tècnic de Verdcamp Fruits, de Cambrils, és la cinquena generació d'una família de pagesos. Ell, però, ja no es conforma a mirar el cel i esperar que plogui, com havien fet sempre els seus avantpassats. A més, porta sempre un mòbil a la mà que li diu quanta aigua està gastant i com pot optimitzar el regadiu.
Com cada vegada més agricultors, té coneixements d'agronomia i utilitza la tecnologia per ser més eficient, sobretot en aquests temps de sequera. Dades en un núvol i sensors a les hortalisses que mesuren la humitat:
El sensor ens diu, cada deu centímetres de profunditat, la humitat que tenim al sòl. L'enterrem i, sabent la profunditat de les arrels del nostre cultiu, podem optimitzar l'aigua al màxim, perquè la màxima humitat sigui allà on hi ha la màxima capacitat reticular del cultiu.
L'agricultura de precisió pot ajudar a combatre la sequera. En aquests conreus d'hortalisses de Cambrils, ja fa temps que han canviat els hàbits. S'ha eliminat el reg per aspersió i s'ha apostat pel gota a gota. I a la terra hi ha bioplàstics que ajuden a mantenir la humitat.
Invertir en investigació per estalviar en infraestructures
A Raimat, al Segrià, també fan agricultura de precisió, amb sensors d'humitat al sòl que estan connectats a una estació meteorològica per saber quina quantitat exacta d'aigua necessiten les vinyes en cada moment.
Tal com explica Joan Pallé, director general d'Irriga Water Solutions, l'empresa que ha instal·lat el sistema: "Si el recurs que jo tinc en cada moment per fer aquesta producció és l'aigua, que és un recurs escàs, si no la gestiono bé, el compte de resultats desapareixerà, serà negatiu. Per tant, jo he de gestionar quina quantitat d'adob he de fer, quina quantitat de fitosanitaris he de fer, quina mida de planta he de fer, en funció d'aquest recurs escàs que és l'aigua."
Una altra manera d'obtenir aquestes dades per optimitzar l'aigua és mitjançant imatges aèries o per satèl·lit de les finques. Així, per exemple, es pot saber quina quantitat d'aigua s'evapora dels camps de conreu.
Ja fa quinze anys que des de l'institut de recerca IRTA s'investiga amb tot tipus de sòls, aigües i productes agraris, i s'estan creant models que permeten estalviar aigua en cada cas.
"Hem estudiat sòls compactats, aigües amb certes salinitats, finques amb problemes de qualitat de la fruita, etc. Fins ara hem pogut observar que amb aquestes tecnologies aconseguim un estalvi d'entre un 15 i un 20%", concreta Jaume Casadesús, cap del programa d'ús eficient de l'aigua de l'IRTA.
Sigui a l'agricultura, a la indústria o a les llars, encara queda molt camí per reduir el consum d'aigua aprofitant tots els recursos que ofereix la tecnologia.
