Així funciona la primera planta agrovoltaica que combina la producció energètica i el cultiu d'horta
La Universitat Politècnica de Catalunya ha inaugurat aquest divendres la primera planta agrovoltaica monitoritzada per controlar el cultiu hortícola. Ubicada a Viladecans, investigarà l'impacte que té instal·lar plaques fotovoltaiques sobre cultius.
Ja en marxa des de l'estiu, el centre de recerca Agrotech de la UPC ha instal·lat uns panells fotovoltaics per damunt dels cultius que produeixen electricitat, amb les plantes a sota.
Com que produeixen l'energia al mateix temps que les condicions climàtiques canvien, perquè el projecte funcioni les plaques tenen deu aparells que les orienten perquè rebin més rajos de sol i, així, garantir que el cultiu i la producció d'energia creixin.
Es mouen depenent de les variables climàtiques del moment, les necessitats lumíniques del cultiu i els models de creixement vegetal.
Amb potencial per generar 400 kWh al dia
La zona de cultiu disposa de sensors aeris, que mesuren les variables climàtiques, i sensors del sòl, que calculen la humitat i la temperatura.
La instal·lació completa, a més, disposa de 150 plaques fotovoltaiques solars amb capacitat per generar uns 400 kWh al dia. El potencial que té cobreix el consum diari d'electricitat d'entre 30 i 40 llars.
Tot i que el projecte ha començat aquest estiu, els primers resultats ja demostren que les plantes es comporten de manera molt semblant tant si estan sota les plaques com si no.
Ho ha confirmat la delegada del rector per Agrotech-UPC, Anna Gras: "De moment, amb els cultius d'estiu, principalment enciams, no hi ha hagut grans diferències", ha detallat.
Si els resultats de la prova pilot són bons i es poden extrapolar al sector primari, els pagesos rebrien un benefici extra a la seva producció agrícola.
En la mateixa línia, Gras destaca que si els resultats de la prova pilot són positius i es poden generalitzar al conjunt del sector primari, els pagesos rebrien un benefici extra a la seva producció agrícola.
Aquest plus rendibilitzaria els conreus actuals i en crearia de nous. Una opció de la qual també en sortirien beneficiades les comarques rurals del país, les quals rebrien població nova perquè generaria llocs de feina.
Aquest escenari, però, encara és una mica lluny. De moment, el professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de la UPC, Marcel Macarulla, cometa que estan estudiant si el sòl "es pot utilitzar tant per produir aliments i energia, i enviar el resultat als agricultors perquè valorin si volen invertir en aquestes instal·lacions".
El Parc Agrari del Baix Llobregat, zona estratègia per instal·lar-les
Macarulla destaca que la proposta està pensada per a zones periurbanes com el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquesta zona és estratègica per mantenir-hi l'agricultura i enviar energia renovable a les grans ciutats. "De fet, només cobrint un 1% de la superfície de Catalunya ja es podrien satisfer les necessitats de les ciutats pel que fa a les plaques fotovoltaiques", ha conclòs.
Aquestes plantes, però, costen entre un 20 i 30% més al d'una convencional, fet que obliga a analitzar si són rendibles econòmicament.
Un robot controlarà el creixement del cultiu
Un robot mòbil controlarà el creixement del cultiu, cosa que permetrà obtenir-ne dades en temps real dels tres espais (dos sota plaques solars transparents i un a l'aire lliure).
Amb aquestes dades, es crearà un homòleg digital que ajudarà a prendre decisions relacionades amb la gestió de panells solars per optimitzar-ne la producció.
Tot i que les dades encara són molt inicials, ja s'ha demostrat que les plantes (siguin enciams o bròquils) s'han comportat de manera molt semblant a altres que s'han cobert o no de diferent mida.
