Així serà el nou Pompidou dels arquitectes Moreau-Kusunoki: "Volem donar accés a la llum"
Discrets i modestos, com el despatx que tenen darrere un portal de fusta al districte 11 de París, els arquitectes Nicolas Moreau i Hiroko Kusunoki afronten el repte de transformar un dels edificis més emblemàtics del segle XX amb serenitat, el Centre Pompidou.
L'espai tancarà portes el 22 de setembre per fer-hi obres de reforma i almenys durant cinc anys no es podrà visitar.
La parella d'arquitectes ha treballat molt la reforma. Tot està pensat. Per començar, les bases filosòfiques que els va fer guanyar el concurs internacional el juny del 2024.
Hiroko Kusunoki les va trobar en un document original escrit per Richard Rogers i Renzo Piano descobert mentre remenava les bases del concurs que els arquitectes van guanyar el 1971. N'explica el detall com si hagués trobat una palleta d'or:
Diu que cada 25 anys aquest edifici pot ser renovat. L'estructura es manté igual però cada plataforma, cada pis, pot ser reflexionat i redefinit per les generacions de l'època.
I amb aquesta autorització fundacional per repensar espais, la seva proposta se centra a recuperar l'esperit d'un edifici obert i que generi fluxos de comunicació.
I per això cal alliberar-lo, diuen, de la majoria de murs que taponaven les entrades de llum.
"Transparència i porositat"
Davant una maqueta blanca, Nicolas Moreau ens ensenya els nivells més afectats per la reforma: la planta baixa i el nivell 1.
La llibreria i la cafeteria, juntament amb les galeries 3 i 4 al sud, i el taller infantil i el cinema 1 al nord, han bloquejat al llarg dels anys l'entrada de llum exterior. "Això mata el carrer", diu Moreau, "és catastròfic per al barri".
Pels responsables del Pompidou, l'obertura exterior no és només una qüestió de llum sinó que forma part de la funció social d'aquesta institució situada al cor de París on tothom --eufemisme per remarcar que també els sensesostre-- hi és benvingut.
El que proposem és baixar aquests programes al subsòl i alliberar els angles del costat nord i del costat sud per donar una transparència i una porositat reals.
Un pàrquing inútil es converteix en la solució
Tot allò que es treu dels dos primers nivells per convertir els murs en finestrals transparents ha de reubicar-se.
L'equip d'arquitectes ha aprofitat un dels espais més absurds i inutilitzats del colós de ferro i vidre: el pàrquing subterrani que hi ha sota la plaça del davant, la coneguda com a "piazza".
Es tracta d'un aparcament per a autocars i grans camions que estava al projecte inicial de Rogers i Piano, però el túnel per accedir-hi que va construir l'Ajuntament de París és massa baix i no ha funcionat mai a ple rendiment com a tal.
Ara, aquest pàrquing es convertirà en un lloc per a les col·leccions i per al cinema, en un espai immersiu.
A la biblioteca, llibres i art
La Biblioteca Pública d'Informació és una entitat en sí mateixa dins la institució cultural. I davant el debat de si calia treure-la de l'edifici, Moreau-Kusunoki l'han mantingut al cor del seu projecte.
La remodelació va a càrrec de Frida Ecobedo, arquitecta i interiorista mexicana que va signar amb Moreau-Kusunoki el projecte guanyador. I la gran novetat és que hi haurà obres d'art a dins mateix de la biblioteca.
Forma part de la voluntat del duo franco-japonès de tornar al Pompidou la seva vocació oberta i democràtica d'un edifici acollidor per a tothom.
És un lloc on hi pots passar estona i deixar l'esperit lliure. I sense pagar. És coherent amb la idea inicial i hem volgut preservar-ho.
Moreau insisteix en com canviarà l'espai des de l'interior: "els visitants podran gaudir de la transparència Est-Oest i alliberarem els tres pisos centrals de murs que avui són opacs i que farem transparents gràcies a noves tècniques de vidre actuals."
El Pompidou nou, doncs, serà més lleuger, més lluminós i menys carregat. Les torres de refrigeració del darrer nivell, per exemple, també desapareixeran. I, al seu lloc hi haurà un gran terrat des del qual es podrà gaudir de les vistes de la ciutat, gratuitament, com fins ara.
