"Al cor de la revolta iraniana": els vídeos dels joves que es van mobilitzar a vida o mort
Tots els joves que apareixen en els primers minuts del documental "Al cor de la revolta iraniana" són morts. Van ser víctimes de la brutal repressió del govern de Teheran contra les mobilitzacions per la mort de Jina Mahsa Amini.
Amini va morir el 16 de setembre del 2022 mentre era sota custòdia policial, després de rebre una pallissa que la va deixar en coma. Agents de la policia de la moral iraniana l'havien detingut tres dies abans per no dur el vel correctament. El seu cas va desfermar una revolta covada durant dècades, unes protestes que van suposar el desafiament polític i social més gran per al règim en 40 anys.
La mort de Jina Mahsa Amini als 22 anys va ser l'espurna que va fer esclatar un malestar acumulat pel rigor religiós, la misogínia, la desigualtat social, la corrupció i l'atur. Durant el funeral d'Amini, moltes dones es van treure el vel en senyal de solidaritat.
Les dones van ser, de fet, a l'epicentre de les mobilitzacions. Però l'esclat va ser molt transversal i, a més de reivindicar més drets i llibertats per a elles, homes i dones es van unir per exigir l'enderrocament del règim.
Segons organitzacions no governamentals, com Aministia Internacional, la repressió policial va provocar més de 500 morts, 72 dels quals, infants. Set persones van ser executades després de judicis sumaríssims. 22.000 van ser arrestades.
Un documental fet amb vídeos dels manifestants
La BBC no pot treballar a l'Iran, però durant sis mesos va recollir i verificar material gràfic, més de 100 hores de gravacions, 350 clips enregistrats i penjats a les xarxes per joves que van participar en les protestes. Amb tot aquest material, la col·laboració d'activistes exiliades i iranians que encara viuen a la república islàmica, la cadena britànica ha elaborat el documental "Al cor de la revolta iraniana".
Tres dones fan de fil conductor: Shiva Nazarahari, del Comitè de Periodistes pels Drets Humans; Awin Mostafazadeh, periodista i activista, i Zar Amir Ebrahimi, actriu i activista. Totes tres, des de l'exili.
Entre les imatges que recull el llargmetratge, totes enregistrades amb mòbils, n'hi ha algunes de detencions fetes per la policia de la moral que mostren la contundència de les seves actuacions. Com explica l'activista Shiva Nazarahari, són habituals a l'Iran:
Cada dia hi ha centenars de dones que viuen la mateixa experiència que la Mahsa, detingudes per la policia de la moral. I totes elles són objecte de violència i d'humiliacions sistemàtiques.
"Dona, vida, llibertat!"
L'origen de les mobilitzacions va ser una concentració espontània davant de l'hospital on Jina Mahsa Amini agonitzava. Posteriorment, durant el seu funeral, moltes dones presents van començar a cridar: "Dona, vida, llibertat!". Les imatges d'aquesta acció es van fer virals, i el crit es va convertir en el lema d'un nou moviment. A la làpida d'Amini hi diu: "Mahsa, no has mort. T'has convertit en un símbol."
Les dones van començar a sortir al carrer i enregistraven com es treien el vel: "un acte de desafiament, una declaració política", afirma Nazarahari. Els carrers es van omplir amb milers de joves, dones i homes. Com a senyal de dol, les noies es tallaven el cabell.
Els meus cabells han estat motiu d'anys de discriminació i repressió. Des del primer dia, el règim em va obligar a tapar-me els cabells, va prendre el control del meu cos. Ara em tallaré els cabells per recuperar el control del meu cos. Aquelles dones van ser valentes, les haurien pogut matar en qualsevol moment.
De fet, moltes van ser assassinades. Una, Nika Shakarammi, només tenia 16 anys i participava activament en les protestes. El documental recull el testimoni de la mare, la Nasrin.
Respecto molt la valentia i el desig de llibertat de la Nika. Crec que estem vivint un moment de la història en què cal que passin aquestes coses.
La Nasrin fa aquestes declaracions durant una videotrucada amb Zar Amir Ebrahimi, actriu i activista. Exiliada després que es fessin públiques unes imatges íntimes seves, constata que tots els vídeos mostren la violència extrema que van fer servir les forces de seguretat.
El documental personalitza en diversos casos l'horror d'aquelles setmanes a l'Iran i els mostra amb les imatges que les mateixes víctimes o algun testimoni van enregistrar i fer circular. Com el vídeo de Pourya Alipour, a qui van apallissar, atropellar amb una moto i disparar un tret. Va sobreviure. Qui no ho va poder explicar van ser Shirin Alizadeh, de 35 anys, que va rebre un tret al cap quan era dins d'un cotxe gravant imatges d'aldarulls. O Sarina Esmailzadeh, una youtuber de 16 anys molt crítica amb el règim a qui, segons testimonis, la policia va matar a cops de porra.
Protestes a vida o mort
Malgrat la brutal repressió de l'estat, la protesta no s'aturava. Les notícies sobre els assassinats de Nika Shakarami i Sarina Esmailzadeh van desfermar una onada d'accions a escoles de tot el país. Tot i les restriccions d'internet, van circular imatges d'alumnes sense el hijab, concentracions als patis i actes de desafiament al règim, com trepitjar, ratllar o cremar fotografies del líder de l'Iran. Unes joves, diu la Shiva, que s'enfronten al poder sense por.
Es veu que aquesta generació no té la por que tenia la meva ni l'anterior a la meva. Han après a ser valents i a lluitar pels seus drets. Ens imposen el seu estil de vida i aquesta generació no ho acceptarà. La meva generació ho va acceptar, però la generació Z no pot.
El règim ha amenaçat les famílies dels manifestants morts. Però n'hi ha que continuen dient el que pensen, com la mare de la Nika:
Saben que sabem que menteixen. Espero que la gent no permeti que la prenguin per idiota. No puc oblidar ni per un instant el que li va passar a la Nika. Fins i tot quan somio li demano que vingui i em parli. Només espero que no trepitgin la sang dels nostres fills.
Violacions durant les detencions
Entre els testimonis del documental hi ha el de dos nois que expliquen que els van violar durant el temps que van estar detinguts. Un d'ells, Keivan Samadi, ara a l'exili, era estudiant de medicina i sortia al carrer per assistir els ferits. Va ajudar unes 800 persones. L'altre el van detenir durant una manifestació i relata com ell i el seu amic van ser violats per tres homes.
Ens van violar tres homes. Ens van violar tots tres, per torns. Mentre un em violava a mi, l'altre violava el meu company. La majoria dels que vam ser violats vam néixer a finals dels 90 o al segle XXI. Violaven els joves per enfonsar-nos la moral.
El hijab, eix de la repressió
Tot va canviar, a l'Iran, amb la revolució islàmica. Abans del 1979, al capdavant del país hi havia Mohammed Reza Pahlavi, cap d'un règim amic d'Occident, repressiu i corrupte. Però les dones hi tenien molts més drets que actualment i, de fet, eren una part activa rellevant de la societat. L'arribada de l'aiatol·là Khomeini va transformar el país. Es va canviar la Constitució perquè reflectís la llei islàmica. El hijab va esdevenir obligatori.
Des de llavors, hi ha hagut moltes protestes contra l'obligatorietat de dur el vel, totes reprimides durament. L'actual cap suprem, Ali Khamenei, s'ha negat, reiteradament, a donar més drets a les dones. El règim, que no ha volgut intervenir en el documental, insisteix a assenyalar potències estrangeres com a responsables de les mobilitzacions.
El règim s'enroca
Les imatges recollides en el documental són dures, algunes molt explícites. També ho són els testimonis dels que van sobreviure a la repressió policial.
La periodista kurda Awin Mostafazadeh va investigar quantes víctimes havia causat la repressió contra els manifestants a les ciutats kurdes de l'oest de l'Iran i va concloure que hi van morir 125 persones assassinades.
Les protestes van anar perdent intensitat. La represàlia de l'estat no es va aturar. Les dues periodistes que van fer públiques la imatge de Jina Mahsa Amini en coma van ser condemnades a 12 i 13 anys de presó. Al gener van sortir en llibertat provisional, però les van tornar a denunciar per no dur el hijab. Moltes dones continuen desafiant el règim sortint al carrer sense tapar-se els cabells. El govern de Khamenei, lluny d'escoltar la veu de les dones, intensifica el que defensors dels drets humans anomenen "apartheid de gènere" i ha aprovat una llei que endureix les penes per a les dones que no duguin el vel.
Fitxa tècnica
"Al cor de la revolta iraniana" és un documental de la BBC filmat, produït i dirigit per Majed Neisi.
