Alacant homenatja Hernández amb una ruta que la Generalitat Valenciana deixa de finançar
"La senda del poeta" comença a Oriola, la població natal de Miguel Hernández. El poeta va créixer en una casa de planta baixa, que es pot visitar, i que conserva, al pati de darrere, la figuera centenària que l'escriptor va referenciar en molts dels seus poemes.
El director de la casa museu, Tomás Serna, explica que Miguel Hernández s'asseia justament allà, a l'hort, sota d'aquella figuera, a llegir i escriure: "Aquí deixava de ser ramader i treia el vessant de poeta; és el lloc des d'on escrivia cartes i repassava els esbossos fins que els tenia llestos per imprimir".
La caminada, de gairebé 70 quilòmetres, passa també per Elx i una desena de localitats més, per acabar al cementiri d'Alacant, on l'escriptor està enterrat. Hernández va morir a la presó, condemnat pel franquisme, quan tenia 31 anys i malalt de tuberculosi.
És una activitat que, a banda del senderisme, pretén recordar el llegat de l'escriptor, explica Aitor Larrabide, director de la Fundació Cultural Miguel Hernández: "Fa falta més que mai la presència del poeta, perquè va saber estar a l'altura de les circumstàncies polítiques, econòmiques, socials, i històriques que li va tocar viure".
Sense finançament de la Generalitat Valenciana
L'Institut Valencià de la Joventut, organisme que depèn de la Generalitat Valenciana, ha retirat aquest any la subvenció a la ruta perquè no està homologada, i perquè les darreres edicions, segons argumenten, eren dirigides a un públic general, i no als més joves.
Per a aquest mes d'octubre, en canvi, la Generalitat està preparant un altre tipus d'homenatge per apropar l'obra del poeta més a un públic jove.
Des de la Fundació Cultural Miguel Hernández entenen que la retirada d'aquesta partida, d'uns 100.000 euros, és una decisió que respon a motius ideològics. Sense aquesta aportació, la ruta ha pogut tirar endavant amb les ajudes dels ajuntaments i el Ministeri de Cultura, que aquest any hi ha destinat 40.000 euros.
"Era un poeta universal"
La catedràtica de Literatura Hispanoamericana de la Universitat d'Alacant Carmen Alemany Bay fa 40 anys que estudia la poesia de Miguel Hernández, i va ser una de les primeres a accedir als manuscrits del poeta.
Alemany n'ha revisat més de mil, i de l'obra d'Hernández en destaca la curta però intensa trajectòria: "Hi ha pocs poetes que puguin ser tan universals, en poc més de 10 anys d'escriptura, va tocar les tecles més importants de l'ésser humà: va parlar de la vida, de la mort, de l'amor, del desamor, de la natura..."
La dona del poeta, Josefina Manresa, va amagar i guardar els manuscrits durant la dictadura. Per a la catedràtica, haver-hi pogut accedir va ser una impressió molt forta.
Puc tenir moltes aventures intel·lectuals a la meva vida, però cap tan intensa com eixa.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Hernández milita i s'allista al bàndol republicà i llegia poemes als soldats per animar-los a resistir. Era conscient, explica Alemany, que la seva poesia tenia "una força impressionant".
El conflicte bèl·lic va marcar-ne l'obra amb poemaris tan reconeguts com "Viento del pueblo" (1937) o "El hombre acecha" (1939).
