Albares convoca l'ambaixador de l'Iran a Espanya per "condemnar" la repressió de les protestes
El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha convocat aquest dimarts l'ambaixador iranià a Espanya per traslladar-li la seva ferma condemna a la repressió de les manifestacions del poble iranià contra el règim dels aiatol·làs.
En declaracions a "El Matí de Catalunya Ràdio", Albares ha demanat "respecte pel dret de manifestació pacífica dels iranians i les iranianes, la seva llibertat d'expressió; s'han de restablir immediatament les comunicacions amb l'exterior, inclòs internet":
Li recordarem que el dret de comunicació lliure dels ciutadans també és un dret fonamental.
Finlàndia farà exactament el mateix. Aquest dimarts, la ministra finlandesa d'Exteriors també convocarà l'ambaixador iranià a Hèlsinki com a senyal de rebuig i protesta pel que està passant als carrers de Teheran: "Això no es tolerarà. Donem suport al poble iranià, tant a homes com a dones", ha escrit a X.
Exèrcit europeu
En la mateixa entrevista a Catalunya Ràdio, el titular d'Exteriors espanyol també ha defensat la necessitat de crear un exèrcit europeu i de reforçar els valors democràtics d'Europa.
Tot plegat, diu, com a resposta als que aposten per l'unilateralisme i l'abandonament de la Carta de les Nacions Unides, referint-se a les últimes actuacions dels Estats Units.
Segons el ministre, Europa ha de convertir-se en un referent de la defensa de l'ONU i al mateix temps garantir la capacitat de dissuasió davant de qualsevol pressió internacional que afecti la seva sobirania:
Hem d'avançar clarament cap a un exèrcit europeu integrant les nostres indústries de defensa... Hem de rearmar-nos en els nostres valors.
Albares diu que les pressions internacionals que pretenen debilitar Europa estan vinculades amb l'extrema dreta: "Hi ha una connexió directa entre els que a escala internacional estan desafiant la Carta de les Nacions Unides i les forces d'extrema dreta, que a Espanya i a la resta de països europeus volen acabar amb el projecte europeu i amb la democràcia."
Sobre Veneçuela, Albares ha insistit a dir que la intervenció dels Estats Units ha vulnerat el dret internacional, i això --com ja va passar amb el cas de l'Iraq-- no contribueix al restabliment de la convivència democràtica.
També ha anunciat l'alliberament de tres ciutadans espanyols més que es trobaven presos en presons de Veneçuela. Se'ls va alliberar aquest dilluns i s'afegeixen al grup de cinc presos alliberats anteriorment i que "ja estan a Espanya".
Reunió Sánchez-Feijóo sobre Ucraïna
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es trobaran previsiblement dilluns que ve per parlar sobre el possible enviament de soldats espanyols a Ucraïna.
La reunió l'ha demanat La Moncloa. Els populars estan disposats a parlar-ne, però ja avancen que no donaran suport a cap decisió de forma aïllada en matèria de Defensa i demanen sotmetre a votació vinculant tota l'estratègia militar i la política exterior espanyola.
El català avança
El ministre d'Exteriors també s'ha referit a les negociacions que es continuen fent per aconseguir que el català sigui llengua oficial a Europa.
José Manuel Albares diu que mantenen contactes discrets amb Alemanya --un dels països més reticents a l'oficialitat-- i assegura que "s'avança" tot i que no gosa posar dates sobre quan es pot aconseguir l'acord:
El que sí que puc dir, perquè així m'ho traslladen fins i tot els estats que necessiten més temps, és que tard o d'hora el català, el basc i el gallec seran oficials.
El cap de la diplomàcia espanyola demana poder treballar amb discreció en aquest assumpte.
